Resultats de la cerca

Vida Doctor en lletres per la Universitat de Barcelona UB, fou deixeble de Jordi Rubió i Balaguer i es llicencià també en dret S’acostà al fenomen cinematogràfic "fent un esforç per a situar el cinema com una font de doctrina estètica, en relació amb totes les manifestacions de la cultura contemporània", segons les seves mateixes paraules El 1927 començà a collaborar a la premsa periòdica "La Noche" i feu els primers articles sobre cinema a "Páginas extraordinarias de El Día Gráfico " 1926-1929 i al setmanari "Mirador" a partir del 1929, que vertebraren el seu llibre Una cultura del cinema…

Vida Versàtil en l’exercici de la seva professió, inventà diferents aparells i fundà, dirigí i collaborà en diverses publicacions científiques, i també escriví nombrosos estudis El 1907 publicà un ampli treball, Aplicaciones de las ondas hertziana "Revista Tecnológico-Industrial", tema en el qual fou un veritable expert i innovador El mateix any publicà Transmisión de dibujos y fotografías con la telegrafía sin hilos "Revista Minera, Metalúrgica y de Ingeniería" i inventà uns aparells per a transmetre dibuixos i fotografies emprant dues estacions de telegrafia sense fils, mecanisme que…

Fundador al seu país de l’avantguardisme dels anys vint, s’adscriví al cinema realista dels anys trenta — Hodaku no Machu ‘La ciutat despullada’, 1936—, i posteriorment Mao li encomanà l’organització del cinema xinès De retorn al Japó es consagrà als films històrics medievals com Kuroda sodo ‘Guillem Tell’, 1956 i Koi ya Koi nasuna Koi ‘La guineu boja’, 1962

Vida A partir del 1968 estudià disseny i interiorisme, antropologia i història de l’art, estètica i composició, pintura i gravat Professor d’arts plàstiques, es dedicà a la pintura, la fotografia, el fotomuntatge, la manipulació de suports plàstics, el ready-made , la performance , el trompe-l’oeil , etc , i ha exposat des del 1971 sense interrupció Com a cineasta amateur rodà des del 1968 una vintena de cintes breus o "accions filmades" en formats de pas estret, sol o amb la collaboració de Guillem Baiget, Ricard Solà i Joan Mostaza, un collectiu que estigué actiu fins el 1983…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Urània Films AMartí Barcelona ARGUMENT I GUIÓ AMartí REFERENT LITERARI Basat en la novella Elisabet o el perseguit de Valldorteu 1928 de Josep Maria Folch i Torres FOTOGRAFIA Julio Pérez de Rozas Eastmancolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Andreu Vallvé MUNTATGE Albert Gasset i Nicolau MÚSICA Joan Duran i Alemany, Cançons Guillem d’Efak i Nicolau Pizà INTERPRETACIÓ Maria Cinta Elisabet, Manuel Miranda Francesc, Carles Miquel Solà Bellacour, Queta i Teo Queta i Teo, Manuel Gas Sr Llorenç, Guillem d’Efak criat Tobies, Marta Flores…

Adherida a la Federació de Guionistes Europeus FSE i a la Federació d’Associacions de Guionistes Europeus FAGMA, té entitat jurídica pròpia i el seu màxim objectiu és la defensa dels drets dels afiliats en l’àmbit laboral, de drets professionals, registre de contractes, formació i informació, etc El 2002 comptava amb 178 socis, dels quals els de ple dret tenen com a mínim un guió comunicat públicament de cinema, ràdio o televisió Des de la seva fundació els presidents han estat Guillem-Jordi Graells 1997-98, Lluís Arcarazo 1998-99, Mercè Clascà 1999-2000, Francesc Lucchetti 2000-2002 i…

Fou la primera que s’ocupà del cinema no professional arreu de Catalunya i de l’Estat espanyol, però també tractà el cinema professional més rellevant amb assaigs d’alt interès Amb un elegant disseny gràfic, fou coordinada pels pioners Delmir de Caralt, Josep M Galceran i Domènec Giménez Hi collaboraren, entre altres professionals, Josep Palau, Isidre Socias, Francesc Blasi, Joan Prats, Josep M Aymerich, Guillem Díaz-Plaja, Joan Sàbat, Eusebi Ferré, Alfons Lagoma, Jeroni de Moragues, Ignasi Salvans, Manuel Amat, Salvador Mestres i Francesc Xavier Gibert En sortiren 11 números…

De molt jove anà a Barcelona, on es formà a l’Institut del Teatre sota la direcció de Guillem Díaz-Plaja Debutà a Madrid el 1944 al Teatro Real Des del 1948 es dedicà amb preferència al cinema i fou una de les actrius més populars dels anys cinquanta i primers anys seixanta  Protagonitzà, entre altres, diversos films dirigits per Juan de Orduña  Locura de amor 1948 per la qual rebé la medalla del Círculo de Escritores Cinematográficos a la millor actriu principal, Agustina de Aragón 1950, Pequeñeces 1950 i Teresa de Jesús 1951 Cal destacar també  Condenados 1953 dirigida per…

Vida Continuador de l’obra del seu pare, Guillem J Guillén i Garcia, de ben petit s’interessà per la tècnica de les comunicacions El 1904 construí el primer receptor de ràdio de Barcelona en el laboratori del pare, que permetia escoltar els senyals horaris de la Torre Eiffel D’aquí li vingué la idea d’installar una emissora a Barcelona Amb Eduard Solà creà la revista "Radiosola" 1923-24 i realitzà unes primeres proves radiofòniques en el túnel del teatre Grec de Montjuïc Finalment, al novembre del 1914 fundà i inaugurà EAJ-1 Ràdio Barcelona, primera emissora legal de l’Estat…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Produccions U de CUC Girona GUIÓ Carme Barberà, Jaume Jovells, Josep Massagué FOTOGRAFIA AMartí, Ivo Antonov color, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Josep Massagué MUNTATGE Joan Mallarach, AMartí, Quim Sota so MÚSICA Pere Josep Puértolas SO Dolors Fuster, Encarna Espinosa, Juan Sáez INTERPRETACIÓ FAlborch, CBarberà, Lisa Coca, Jaume Grau, Ferran Herrera, JJovells, Kim Llobet, Ferran Baile pirata, Laia Martí nena, Partaka, Xesc Barceló, Guillem d’Efak, Belén Quílez nena, Josep Maria Teixidor nen ESTRENA Barcelona, 16121980 preestrena, Girona,…