Resultats de la cerca

Es dedicà primerament al teatre, amb un notable èxit, i també a la ràdio, mitjà en què es feu famós sobretot quan, arran de la seva adaptació 1938 de The War of the Worlds de HG Wells, difongué com una notícia una invasió d’extraterrestres, fet que desencadenà el pànic collectiu La seva obra cinematogràfica mostra una visió molt particular del món i de la societat, exposada amb un llenguatge audaç i una renovació tècnica absoluta nous tractaments de la illuminació, moviments de la cambra, muntatges, etc La seva empremta dins la història del cinema fou reconeguda el 1966 en ésser-li atorgat un…

Arribà a França amb Chagall i Jean Pougny, després de dirigir a l’URSS la pantomima de massa La presa del Palau d’Hivern Treballà per a Friedrich W Murnau, Orson Welles, Jean Delannoy, Jean Cocteau, i especialment per a Max Ophüls La Ronde 1950 i Lola Montes 1955

El seu nom autèntic era Margarita Carmen Cansino Adquirí popularitat amb la seva creació en Gilda 1946 i esdevingué el sex-symbol femení de postguerra Amb The Lady from Shanghai 1948, del seu segon marit, Orson Welles, s’inicià la seva decadència Actuà també en els films Affair in Trinidad 1952, Salomé 1953, Separate Tables 1958, etc

Violència, sexe, criminalitat i societat marginal són elements bàsics d’aquesta tendència, i n'és l’origen el film The Maltese Falcon 1941 de John Huston Gilda de Charles Vidor 1946, The Lady of Shanghai 1947 d’Orson Welles, The Asphalt Jungle 1950 de Huston i bastants films d’Otto Preminger o d’Alfred Hitchcock poden ésser inscrits, també, en aquesta tendència

Per exemple, el Pigmalió de George Bernard Shaw, traslladada del món original londinenc al barceloní per Joan Oliver, o la novella El procés de Franz Kafka, convertida en peça dramàtica per André Gide i Jean-Louis Barrault i, més tard, convertida en film per Orson Welles Les adaptacions d’obres literàries al cinema són molt abundants aquest és el cas de l’anomenat film d’art

Inventà la pantalla d’agulles imatges compostes per milers d’agulles que, més o menys enfonsades, modifiquen la superfície a filmar segons una illuminació rasant Les seves obres més remarcables són Une nuit sur le mont Chauve 1933, La belle au bois dormant 1935, el prefaci de Procès 1962 d’Orson Welles i Le nez 1963, sobre l’obra de Gogol Tots els seus films seguiren la tècnica de filmació imatge per imatge

Aprengué l’ofici del seu pare, Francesc Jaumandreu, un dels primers muntadors a l’Estat espanyol Residí a Madrid del 1942 al 1969, i des d’aquest any es dedicà sobretot al muntatge de doblatge Collaborà en l’edició de Los golfos 1960, de Carlos Saura La seva primera pellícula com a primera muntadora fou Chimes at Midnight 1965, d’ Orson Welles Treballà en una quinzena de produccions, entre les quals destaquen  Las Vegas, 500 millones 1968, d’Antonio Isasi Isasmendi i  Interior roig 1983, d’Antoni Anglada El 2015 fundà a Cerdanyola del Vallès un taller de cinema per a gent gran L…

Vida Llicenciat en medicina 1978 i doctor en ciències de la informació 1995, és professor de comunicació audiovisual a la Universitat Autònoma de Barcelona Provinent del camp del cineclub, creà amb José Enrique Monterde la revista "Fulls de Cinema" Federació Catalana de Cineclubs, 1978-79, 5 núm Com a crític collabora en el diari "Avui", les revistes "Fotogramas" i "Dirigido por ", i esporàdicament ha publicat en les espanyoles "Nosferatu", "Cuadernos de la Academia" i "Archivos de la Filmoteca" i les estrangeres "Bianco e Nero", "Cinema Nuovo", "Cahiers de la Cinémathèque" i "Cineaste"…

Llicenciat en medicina 1978, exercí l’especialitat de nefrologia fins el 1989, que es dedicà a la cinematografia Doctorat en ciències de la comunicació 1995 amb la tesi La producció cinematogràfica a Catalunya 1962-1969 , és professor titular del Departament de Comunicació Audiovisual i de Publicitat de la Universitat Autònoma de Barcelona Exercí molts anys la crítica cinematogràfica a la premsa diària, especialment al diari Avui , i en publicacions especialitzades com ara Fotogramas i Dirigido por,  i collaborà en programes cinematogràfics de televisió És autor de monografies, estudis i…

Graduat en dret per la Universitat de Columbia, exercí com advocat als anys trenta i començà a relacionar-se amb el món teatral de Nova York com a escriptor Collaborador d’Orson Welles al Mercury Theatre, fou l’adaptador de la seva cèlebre emissió radiofònica de The War of the Worlds La seva obra In Time to Come rebé el premi de la Crítica a la millor peça teatral l’any 1941 Entre els seus guions més coneguts cal destacar els de The Sea Hawk M Curtiz, 1940, The Letter W Wyler, 1940 i Sergeant York H Hawks, 1941 Guanyà l’Oscar al millor guió —compartit amb els altres dos coautors…