Resultats de la cerca

S'inicià com a periodista i aviat fundà un grup teatral en el qual treballà com a actor, director escènic i dramaturg A partir del 1969, amb Liebe ist kalter als der Tod ‘L’amor és més fred que la mort’, es dedicà al cinema, camp on esdevingué un dels realitzadors més destacats i prolífics del “nou cinema” alemany Admirador dels codis narratius nord-americans, fou reconegut internacionalment a partir del film Händler der vier Jahreszeiten ‘El mercader de les quatre estacions’, 1971 i Die bitteren Tränen der Petra von Kant ‘Les llàgrimes amargues de Petra von Kant’,…

Llicenciat en ciències empresarials, posteriorment estudià cinematografia a l’Escuela Internacional de Cine de l’Havana i a l’Australian Film Television and Radio School Broadcasting Enterteinment AFTRSBE de Sydney Després de diversos curts, el 2003 rodà el seu primer llargmetratge,  Les hores del dia , que rebé el Premi de la Crítica a la Quinzena de Realitzadors del Festival de Canes Seguiren els films  La soledad 2007, premis Sant Jordi i Fotogramas de Plata 2008 i Goya al millor director i a la millor pellícula 2008, Tiro en la cabeza 2008, premi Fotogramas de Plata 2009, Sueño y silencio…

El 1995 debutà amb El perquè de tot plegat , de Ventura Pons, i des d’aleshores ha tingut una trajectòria cinematogràfica en la qual ha freqüentat el cinema d’autor Ha intervingut en pellícules com Las horas del día 2003, A la ciutat 2003, Inconscientes 2004, 53 dies d’hivern 2006, Yo 2007, El silenci abans de Bach 2007, Les dues vides d’Andrés Rabadán 2008, premi Gaudí al millor actor 2010, Herois 2010,  La mosquitera 2010, El bosc 2011,  Insensibles 2012,  Wakolda 2013,  Truman  2015,  Chiamatemi Francesco - Il Papa della gente 2015, Twice Upon a Time in the West 2015,  Mal de pierres 2016…

Debutà en el cinema amb Zampo y yo 1965, de Lluís Lúcia Estudià art dramàtic i es donà a conèixer en l’ambient teatral més endavant ha sobresortit també en el camp musical, sovint al costat del seu marit, el cantant Víctor Manuel Entre la seva filmografia hom pot destacar Españolas en París 1970 i Vida conyugal sana 1973, ambdós de Roberto Bodegas Tormento 1974, de Pedro Olea El amor del capitán Brando 1974, de Jaime de Armiñán La petición 1976, de Pilar Miró L’obscura història de la cosina Montse 1977, de Jordi Cadena Sonámbulos 1977, de Manuel Gutiérrez Aragón La Colmena 1982 i Después del…

Vida Estudià arquitectura i dret, i durant la dècada del 1960 dirigí teatre independent i en consonància amb la seva militància comunista participà en diverses filmacions rodades en la clandestinitat Fou un dels fundadors de la revista Arc voltaic Full de cinema  1977-83, i hi publicà diversos articles Codirigí tres curts abans de canalitzar la seva vocació com a guionista professional que s’inicià amb Aoom 1970, Gonzalo Suárez Per a Joaquim Coll i Espona escriví les comèdies El fascista, la beata y su hija desvirgada 1978 Jugando a papás 1979 i El feixista, la Pura i el merder de l’escultura…

Durant els anys seixanta i mentre estudiava art dramàtic intervingué, amb petits papers, en diverses obres teatrals i pellícules S’inicià en el teatre amb un paper de repartiment a l’obra  Esta noche tampoco  1961, de José López Rubio, representada al Teatro de la Comedia Durant tota la vida tingué una extensa i destacada carrera teatral, que inclou les nombroses participacions en les representacions televisades d’una obra de teatre al programa  Estudio 1 , de RTVE, i actuacions sota la direcció de destacats directors, com Lluís Pasqual, sota les ordres del qual protagonitzà  Comedia sin…

Vida Fill del pintor Sigfredo Pastor i de l’actriu de teatre i cinema Dora Armisén En la seva etapa d’estudiant collaborà a la premsa d’esquerra com ara Democracia , 18 de Marzo  i Compañero El 1972 fundà una entitat cultural i no lucrativa, Cine Infantil Escolar CINE, i rodà curts que foren projectats arreu d’Argentina i a l’exterior El cine de la abuela Uga , Tito el elefantito , El astillero , Inspiración , El circo , Filmación de cómo filmamos un film i El concierto Amb l’arribada de la dictadura militar argentina el 1976, s’exilià i el 1978 arribà a Barcelona, on fundà l’Estudio…

Vida Una de les actrius catalanes més polifacètiques i una de les poques que han aconseguit una popularitat semblant en el teatre, el cinema i la televisió Encara que sigui coneguda principalment pels seus personatges de comèdia, també ha incorporat amb talent i èxit personatges dramàtics Ha intervingut en nombroses i diverses obres, com ara Tot esperant Godot Beckett Quan la ràdio parlava de Franco Benet i Jornet Roses roges per a mi O’Casey El balcó Gênet Mare Coratge Brecht L’Hostal de la Glòria Sagarra Shirley Valentine Willy Russell, i Fugaç Benet i Jornet També ha exercit de directora d…

Vida i obra Destacà especialment com a ninotaire i dibuixant El 1922, a catorze anys, publicà els seus primers dibuixos i textos a l’editorial El Gato Negro, que esdevingué l’Editorial Bruguera, on collaborà durant més de cinquanta anys Com a dibuixant professional començà el 1924 a La Gralla  de Granollers, i els seus primers dibuixos humorístics els tragué a L’Esquella de la Torratxa Durant els anys trenta, dirigí la revista d’humor L’Esquellot  de Granollers També collaborà a  En Patufet , Virolet , Sigronet , TBO , El Papitu , Tururut ,  Diari de Granollers , I nquietud , L’Esquellot ,…

Per segon any consecutiu, el principal esdeveniment en la projecció exterior de Catalunya no va tenir lloc fora de les fronteres del país, sinó a dins De la mateixa manera que, el 2012, mitjans d’arreu del món van reflectir la massiva manifestació de la Diada de l’Onze de Setembre amb imatges de castellers i sardanistes, l’actualitat política del país durant tot el 2013 també va servir per a projectar arreu la cultura pròpia del país, ja fos arran del Concert per la Llibertat del 29 de juny, la Via Catalana de la Diada o bé l’anunci de referèndum del 12 de desembre Un relatiu primer impacte…