Resultats de la cerca

Acabats els estudis de periodisme i art dramàtic a la Fordham University de Nova York, aconseguí una gran popularitat amb la sèrie televisiva St Elsewhere Debutà amb el llargmetratge Carbon Copy 1981, de Michael Schulz, seguit, entre d’altres, d’ A Soldier’s Story 1984, de Norman Jewison  Cry Freedom 1987, de Richard Attenborough  Glory 1989 Oscar i Globus d’Or al millor actor secundari 1990, d’Edward Zwick, i Malcolm X 1992, Os d’Or del Festival de Berlín 1993, de Spike Lee Entre els films posteriors destaquen Philadelphia 1992, de Jonathan Demme  The Pelican Brief 1993, d’Alan J Pakula…

Es donà a conèixer en films com Together for Days 1973, de MSchultz, Ragtime 1981, de MForman, Sea of Love 1989, d’HBecker, Goodfellas 1990, de MScorsese, o Patriot Games 1992, de PNoyce Però la popularitat li arribà amb papers de caràcter dur Jurassic Park 1993, d’SSpielberg, Pulp Fiction 1994, de QTarantino, Kiss of Death 1995, de BSchroeder, oA Time for Kill 1996, de JSchumaker Posteriorment interpretà, entre altres pellícules, Jackie Brown 1997, de QTarantino amb la qual guanyà el premi al millor actor al festival de Berlín 1998, The…

Ben adaptat a personatges psicològicament tortuosos, protagonitzà Altered States 1979, de Ken Russell Body Heat 1981, de Lawrence Kasdan The Big Chill 1983, de L Kasdan The Kiss of the Spider Woman 1985 —Oscar al millor actor—, d’Hector Babenco Children of a Lesser God 1986, de Randa Haines Broadcast News 1987, de James L Brooks The Accidental Tourist 1988, de L Kasdan Bis ans Ende der Welt 1991, de Wim Wenders The Plague 1992, de Luis Puenzo Second Best 1993, de Chris Menzes Mister Wonderdful 1994, d’Anthony Minghella Jane Eyre 1995, de Franco Zeffirelli Smoke 1995, de Wayne Wang Michael…

Coreògraf a Broadway i en films com My Sister Eilenn , 1955 i The Little Prince 1974, emprengué després la realització de musicals innovadors com Sweet Charity 1969 i Cabaret 1971 i reflexions sobre el mateix espectacle com Lenny 1975, All That Jazz i Star 80 1983

La seva veu el portà al cinema, on demostrà estimables aptituds dramàtiques que li valgueren, el 1944, l’Oscar d’interpretació per Going My Way

Es dedicà especialment a la comèdia de costums, sobretot pel seu treball amb Frank Capra Broadway Bill , 1934 Mister Smith goes to Washington , 1939 i amb George Cukor Holiday , 1938 Implicat en els processos de maccarthisme contra Hollywood no reaparegué fins el 1961 amb The Mark 1961 de G Green, guió al qual seguiren Cleopatra 1963 de JL Mankiewicz, The Group 1966 de S Lumet i La maison sous les arbres 1971 de R Clément

Fou gagman dels estudis Hal Roach i director de films còmics de Harry Langdon 1926-27 Autor de les comèdies més representatives del New Deal de Roosevelt i portaveu de l’"optimisme crític” del cinema americà entre el 1932 i el 1941, amb It Happened One Night 1934, Mr Deeds Goes to Town 1936, You Can't Take It with You 1938, Mr Smith Goes to Washington 1939, It's a Wonderful Life 1946, A Hole in the Head 1959, etc Jubilat el 1961, el 1971 publicà l’autobiografia The Name Above the Title

Format a la Royal Academy of Dramatic Art, destacà aviat en papers shakespearians i fou membre de la Royal Shakespeare Company Durant tota la seva vida professional combinà el cinema amb el teatre, i els anys 1972-75 fou director associat del Royal Court Theatre Actor ben representatiu del cinema anglès i considerat un dels millors deixebles de Laurence Olivier , debutà amb aquest en The Entertainer 1960, pellícula dirigida per Tony Richardson, a les ordres del qual protagonitzà Tom Jones el 1963, una de les interpretacions més destacades de la seva carrera, per la qual rebé la copa Volpi del…

Format a l’Escola Municipal de Música de Sabadell, estudià piano amb Ciprià Cabrané Deixeble de M Burgès a Barcelona en les disciplines d’harmonia i contrapunt, el 1915 es traslladà als Estats Units d’Amèrica, i s’allistà com a voluntari de l’exèrcit durant la Primera Guerra Mundial Es dedicà al piano i formà a Nova York un duet amb el violinista Xavier Cugat, amb l’èxit del qual anà a Hollywood a l’inici del cinema sonor Compongué música lleugera, feu orquestracions i dirigí orquestres Des de Washington escriví ballets, suites i operetes que s’estrenaren 1922-29 treballà en…

Rosalía va guanyar dos premis Grammy llatins per Malamente © Arx Joan Margarit / Berta Tiana Fotografia L’etern debat sobre on comencen i on acaben la cultura catalana i la cultura espanyola que es produeixen a Catalunya es va tornar a produir aquest 2018 arran de l’èxit internacional de Rosalia Vila, coneguda artísticament com a Rosalía, guanyadora de dos premis Grammy llatins el 16 de novembre Si bé la polèmica no va arribar als nivells del 2007, quan la cultura catalana va ser la convidada d’honor a la Fira del Llibre de Frankfurt, sí que va haver-hi un cert debat sobre si el seu estil…