Resultats de la cerca

Descendent de la família del marquesat de Sentmenat , es formà com a enginyer Casat el 1926 amb l’escultora Eulàlia Fàbregas i Jacas Començà una curta carrera cinematogràfica en debutar el 1933 a Mercedes Josep Maria Castellví Es convertí en un dels galants més populars d’abans de la guerra amb Sor Angélica 1934, Francesc Gargallo El secreto de Ana María 1935, Salvador Alberich El octavo mandamiento 1935, Arthur Porchet Incertidumbre 1935, Joan Parellada i Isidre Socias Usted tiene ojos de mujer fatal 1936, J Parellada, i La Millona 1937, Antoni Momplet Després de la guerra civil es retirà…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Roxy Films Barcelona, Zoom TV, Visual Group ARGUMENT I GUIÓ LZayas FOTOGRAFIA Carles Gusi Agfacolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Xavier Millán MUNTATGE Joan Escardó MÚSICA Lluís Vidal SO Boris INTERPRETACIÓ Antonio Valero, Vicky Peña, Mercè Pons, Jordi Dauder, Pep Cruz, Pepa López, Miquel Insua, Marian Varela, Pep Martínez, David Cruspinera PREMIS Cinematografia de la Generalitat 1993 millor actriu secundària, PLópez Sinopsi Sis actors, un director i un guionista de cinema es reuneixen en una casa a la vora del mar Volen assajar amb tranquillitat les…

Tant en les pròpies narracions Los ilusos , 1958 Los europeos , 1960 com en els guions cinematogràfics es caracteritzà inicialment per la utilització de l’humor negre Fou collaborador com a dibuixant de la revista humorística “”La Codorniz” i s’inicià com a guionista amb Marco Ferreri El pisito , 1958 El cochecito , 1960 L’ape regina , 1963, amb Lluis Garcia Berlanga Plácido , 1962 El verdugo , 1964 Tamaño natural , 1973 La escopeta nacional , 1978 i amb Carlos Saura Peppermint frappé , 1967 El jardín de las delicias , 1970 La prima Angélica , 1973 El 1981 rebé el Premio Nacional de…

Germà de l’escultor Pau Gargallo El 1911 entrà al món del cinema a la sucursal de la Gaumont a Barcelona, on acabà essent el responsable de lloguers i publicitat A principi de la dècada de 1920 debutà com a argumentista escenògraf de La tía Ramona 1927, Nick Winter A continuació dirigí La última cita 1928, adaptació de la seva pròpia obra teatral que començà realitzant N Winter, però que acabà assumint ell mateix Després feu La España de hoy 1928-29, un semidocumental de propaganda turística per a la Mediterránea Films, davant les imminents exposicions internacionals de Barcelona i Sevilla…

Vida S’inicià com a aprenent a l’estudi i laboratori cinematogràfic Julio Sanz a tretze anys, i arribà a ser oficial de laboratori A setze anys ja era ajudant d’operador i filmà reportatges per al noticiari Fox-Movietone , a banda d’interpretar algun paper esporàdicament Durant la guerra civil, treballà per a la CNT i rodà reportatges de guerra, com el migmetratge Alas rojas sobre Aragón 1937, Alfonso de los Reyes Un cop acabat el conflicte armat, compaginà la feina de segon operador en films com La linda Beatriz 1939, Josep Maria Castellví, amb la de primer operador a El castillo de Rochal…

Dedicat professionalment a la publicitat, fou també crític cinematogràfic a Destino i Dirigido por i cofundador dels cineclubs Arts i Mirador L’any 1995 fundà la productora Eddie Saeta, que ha esdevingut central en el cinema d’autor a Catalunya i ha contribuït a la projecció de nous directors Entre d’altres, ha produït Things I Never Told You 1996, d’I Coixet Fuente Álamo La caricia del tiempo 2001 i Bolboreta, Mariposa, Papallona  2007, de P García Les mans buides 2003, de M Recha Ar meno un quejío 2005, de F de France Honor de Cavalleria 2006 i El cant dels ocells 2008 d’A Serra La silla …

A l’inici i durant bona part de la seva trajectòria feu un cinema de denúncia, criticà la moral, els costums i la religiositat anquilosats i tradicionals de la burgesia espanyola Realitzà, entre altres pellícules, Los golfos 1965, premiada al Festival de Berlín, El jardín de las delicias 1970, La prima Angélica 1973, premi Especial del Jurat del Festival de Canes 1974, Cría cuervos 1975, premi Especial del Jurat del Festival de Canes 1976, Elisa, vida mía 1977, Los ojos vendados 1978, Mamá cumple cien años 1979, premi Especial del Jurat del Festival de Sant Sebastià, i Deprisa, deprisa 1980,…

Vida Pare de Marta Angelat, s’inicià el 1932 a Ràdio Barcelona, quan tot just era un nen El 1941 entrà en contacte amb la companyia teatral de Paco Melgares, amb la qual interpretà La casa de la Troya Destacà amb obres com El miracle de Sant Ponç 1948 L’home que no arribà a temps 1964 Les alegres casades de Windsor 1972 El cafè de la Marina 1981 i Cançó d’amor i de guerra 1983 Sense abandonar el teatre, el 1949 inicià la seva carrera en el doblatge interpretant actors com Groucho Marx, Charles Laughton, Fred Astaire, Edward G Robinson, Marty Feldman, Ernest Borgnine o Andy Devine, i…

Vida A catorze anys entrà com a meritori als estudis IFISA d’Ignasi F Iquino amb El Judes 1952 i anà ascendint de categoria amb títols com ara Sor Angélica 1954, Joaquín Luis Romero-Marchent, La canción del penal / Une balle suffit 1954, Jean Sacha i Joan Lladó i Goodbye, Sevilla 1955, I F Iquino A divuit anys deixà aquesta productora i treballà durant un any a Cinematiraje Riera a continuació als Estudis Buch-Sanjuán, fins que Ramon Quadreny s’installà pel seu compte i ell li feu d’ajudant a temps parcial, tot i que ja tenia el carnet de muntador Els títols d’aquesta etapa són bàsicament…

Debutà al teatre María Guerrero de Madrid el 1946 en substitució de l’actor Fèlix Navarro, en l’obra El anticuario Posteriorment formà part de les companyies de Conchita Montes i Albert Closas En el cinema debutà aquest mateix any amb María Fernanda, la Jerezana , d’E Herreros, iniciant una llarga carrera amb més de dos-cents cinquanta títols Obtingué renom amb L Garcia Berlanga Novio a la vista , 1954 Los jueves, milagro , 1957, Plàcido , 1961, pel qual fou guardonat amb el premi Sant Jordi el 1962 El verdugo , 1963 Vivan los novios , 1970 i Marco Ferreri El pisito , 1959 El cochecito,…