Resultats de la cerca

El més gran dels germans, Albert Barcelona, 1915 - 3 de setembre de 1993, entrà en contacte amb el negoci el 1931 mitjançant Joan Arajol, titular de la distribuïdora Exclusivas Arajol Amb ell muntà sessions cinematogràfiques pels pobles de Catalunya i Aragó, i cap al 1933 començà a dedicar-se a la distribució Fou president de la Germandat del Cinema durant molts anys Per la seva part, Joan  Barcelona, 26 de gener de 1920 - 5 de juliol de 2007 s’inicià en la importació i el lloguer de films a Cire Els germans crearen la seva firma després de treballar des del 1957 a la distribuïdora Cire Films…

Dins de la realització de continguts de temàtica esportiva, entre el 1989 i el 1990, presentà el vídeo L’espectador i l’esport per encàrrec de l’Olimpíada Cultural El 1992 fou director de les cerimònies d’inauguració i de clausura dels Jocs Olímpics de Barcelona, assessor en la direcció de les cerimònies dels Jocs Paralímpics de Barcelona i guionista i supervisor artístic de la cerimònia inaugural dels Special Olympics, també a Barcelona Igualment, fou el director de la cerimònia del centenari del FC Barcelona 1998, de la final de la Lliga de Campions disputada al Camp Nou 1999 i s’encarregà…

Vida Topògraf de professió, el 1968 entrà al món amateur del CEC sota el guiatge del seu germà Carles, i se’n feu soci el 1972 També fou membre de la junta directiva com a vocal de programació de la seva Secció de Cinema Amateur, més tard de Cinema i Vídeo D’altra banda, el 1972, amb el seu germà Carles i el seu fill Xavier Peix i Orobitg, constituïren el Grup 3P, que rodà un seguit de curts argumentals, a més de filmacions familiars o de viatges Les cintes Vòrtex 1973, La pau de Sara Sterling 1974 i Variaciones sobre un tema de Paganini 1974 representaren Espanya en concursos de la UNICA, i…

Creador del grup Kinoglaz 1922, fou el teoritzador del cinema ull , precedent del cinema veritat Considerat com l’iniciador del cinema documental modern, alguns dels seus films són Godovščina revoljucii ‘L’aniversari de la revolució’, 1919, Šagaj, Sovet ‘Endavant, soviet', 1926, Šestaja Čast’ mirva ‘La sisena part del món’, 1926 i Tri pesni o Lenine ‘Tres cançons sobre Lenin’, 1934, d’evident intenció propagandística, de la qual s’aparta en l’innovador Čelovek s kinoapparatom ‘L’home de la màquina de filmar’, 1929, notable per l’espontaneïtat amb què copsa la vida quotidiana

Graduada en cinema per l’Escola de Cinema Danès el 1984, debutà en la direcció el 1990 amb Kaj's fodselsdag ‘Un viatge d’aniversari’ El seu llançament internacional fou Italiensk for begyndere ‘Italià per a principiants’, 2000, una pellícula inscrita en el moviment Dogma 95 fundat pel seu compatriota Lars Von Trier, que certificaria el seu gust per la comèdia sentimental Després dirigí Wilbur Wants to Kill Himself 2002, la seva primera pellícula rodada en anglès, a la qual seguirien Hjemve 2007, An Education 2009, adaptació de l’autobiografia de Lynn Barber que seria nominada a…

Vida El 1904 ingressà en el negoci cinematogràfic juntament amb Jaume Canals, installant projectors, generalment de la casa Gaumont, en locals de diversos pobles de Catalunya El 1907 començà a fer de projeccionista al cinema Portfoliograff de Barcelona, on uns quants anys més tard hi obrí les portes el Vergara En tancar aquesta sala marxà al Triunfo, on romangué fins a la inauguració del Cataluña, el 1912, cinema del qual acabà essent el director el 1914 El 1921 s’establí a Barcelona, i es feu càrrec de la representació de la Hansa Film Monopol d’Hamburg, de la qual estrenà aquell mateix any…

Començà la carrera cinematogràfica el 1940, com a guionista Collaborà amb Rossellini a Roma, città aperta 1945 i Paisà 1946 El 1950 dirigí, amb Lattuada, Luci del varietà A partir d’aquell moment emprengué el camí artístic que l’ha convertit en un dels més personals, més contradictoris, més exuberants i més sincers realitzadors europeus, de primer dins els límits neorealistes Lo sceicco bianco, 1952 I vitelloni, 1953, premi del Festival de Venècia Un'agenzia matrimoniale, 1953, episodi d' Amore in città i més tard dins els límits propis Amb La strada 1954 se separà del neorealisme i inicià…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Servimag Jordi Oliver i Busquets, Barcelona ARGUMENT I GUIÓ J Feliu FOTOGRAFIA Joan Minguell blanc i negre i color, normal MUNTATGE Emili Rodríguez Osés MÚSICA Joan Pineda, cançons Botifarra de pagès , per La Trinca La barcelonista , per Guillermina Motta INTERPRETACIÓ Veus en off Arseni Corsellas, Joaquim Díaz, Felip Peña, Miguel Ángel Valdivieso ESTRENA Barcelona, 27011975 PREMIS Ciutat de Barcelona 1975 millor film Sinopsi Repàs dels primers setanta-cinc anys d’història del Futbol Club Barcelona, des dels temps del seu fundador Joan Gamper fins al campionat…

Vida Inicià la carrera de periodisme a Pamplona, però al cap de dos anys es traslladà a Barcelona i ben aviat a la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, on s’especialitzà en l’escriptura de guions pel Centre Universitari d’Estudis Cinematogràfics A partir del 1980 elaborà un seguit de guions didàctics que combinaven el documental, la ficció i el docudrama per a la Unitat de Televisió Educativa i Cultural de Mèxic també dirigí cinc curts per a la televisió nacional Gràcies als diners que rebé del Ministeri de Cultura espanyol en guanyar el concurs "La imagen de la mujer en los medios" pel…

Vida Ebenista, tallista i comerciant de mobles de professió, el 1953 s’installà a Mollerussa i practicà l’escultura en fusta, la crítica cinematogràfica i el cinema de manera independent amb la seva productora Monfà Films des del principi de la dècada del 1960 Autodidacte, començà amb el format 8 mm i el 1967 es passà al 35 mm, amb la realització de curts no professionals de vocació amateur lliure com ara Reacción humana 1963 El pobre romántico 1965, seleccionat per a representar a l’Estat espanyol en el XXVII Concurs Internacional de Dubrovnik Iugoslàvia, i Aversión 1972, que guanyà un premi…