Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Film Popular
Cinematografia
Productora i distribuïdora promoguda pel Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), el Partit Comunista d’Espanya (PCE) i formacions afins com la sindical UGT, i que funcionà a Barcelona durant el període 1936-39.
Promogué una producció conjuntural formada per reportatges i documentals dictats per les exigències del conflicte bèllic i el manteniment de la rereguarda Alguns dels seus curts més significatius foren 19 de julio en Barcelona 1936, FP Ejército Regular 1937, Francisco Carrasco de la Rubia La No-Intervención 1937, Daniel Quiterio Prieto Nueva era en el campo 1937, Fernando G Mantilla Ofensiva 1937, Juan Manuel Plaza i D Q Prieto Caballería heroica 1937, Tesoro Artístico Nacional 1937 i El telar 1938, tots tres d’Ángel Villatoro Con la 43…
Carlos Marques-Marcet
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic.
Format a Barcelona, el 2006 es graduà en comunicació audiovisual a la Universitat Pompeu Fabra El 2008 anà becat a Los Angeles a estudiar un màster de direcció cinematogràfica a la Universitat de Califòrnia Ha treballat com a editor per al cinema i la televisió, entre d’altres dels llargmetratges Caracremada 2010, L Galter i It Felt Like Love 2013, Eliza Hittman Després de diversos curtmetratges I’ll Be Alone , 2010 5456 Miles Away , 2010 Say Goodnight , 2011 The Yellow Ribbon , 2012 Mateix lloc, mateixa hora , 2012, el 2014 rodà el llargmetratge 10000 km , guardonat amb cinc premis al…
Suso Cecchi d’Amico
Cinematografia
Nom amb el qual és coneguda la guionista de cinema italiana Giovanna Cecchi.
Filla de l’escriptor Emilio Cecchi , s’educà en un ambient de gran cultura En la seva joventut treballà com a secretària a la direcció de comerç exterior mentre collaborava amb el seu pare en traduccions literàries de l’anglès Casada amb el musicòleg Fedele d’Amico, durant la Segona Guerra Mundial s’adherí a la lluita antifeixista i edità el diari clandestí Voce Operaia Acabada la guerra, s’inicià com a guionista amb alguns dels grans noms del neorealisme i del cinema italià posterior, del qual esdevingué una dels principals guionistes Treballà per a Luigi Zampa Vivere in pace…
Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya
Cartell editat pel Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya
© Fototeca.cat
Cinematografia
Política
Organisme dependent de la presidència de la Generalitat, dedicat a la propaganda política, creat per decret de 5 d’octubre de 1936, el primer d’aquest tipus en un país de l’Europa occidental.
Evolució L’aixafament de la revolta a Catalunya donà un poder extraordinari a la formació anarcosindicalista, i la Generalitat –completament desbordada pels fets en un primer moment– inicià una hàbil política de recuperació de la seva autoritat, ara en mans dels moviments espontanis de la gent del carrer Al Govern provisional del Comitè Central de Milícies, en el si del qual tenien representació els partits i sindicats, el jove militant d’ERC Jaume Miravitlles s’encarregà de la propaganda Més tard proposà al president Lluís Companys la creació d’un organisme que aglutinés l’activitat…
,
Avel·lí Artís-Gener

Avel·lí Artís-Gener
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Literatura catalana
Cinematografia
Escriptor, dibuixant i pintor.
Vida i obra Fill d’ Avellí Artís i Balaguer i germà de l’arquitecte i escenògraf Arcadi Artís-Gener Fou escenògraf al taller Batlle i Amigó i estudià Belles Arts a Llotja Al final de la dècada del 1920 protagonitzà el curt amateur Gestation d’un poème , dels germans Sarsanedas del FAD Durant la República fou redactor de L’Opinió , La Rambla i La Publicitat popularitzà el pseudònim de Tísner en dibuixos i caricatures al Be Negre , L’Esquella de la Torratxa , que dirigí conjuntament amb Pere Calders, i La Campana de Gràcia i La Publicitat , on illustrà els contes infantils que hi publicà…
, , ,
història del cinema a Catalunya
Cinematografia
Història
Història del cinema realitzat a Catalunya.
Els orígens El cinema a Catalunya sorgí en aquells indrets on convergien tres elements fonamentals una base tècnica, el desenvolupament tecnològic i la capacitat socioeconòmica suficient per afrontar el nou repte Si bé el 5 de maig de 1896 ja s’havien fet exhibicions públiques amb aparells de vistes animades com el Kinetoscop de Thomas AEdison, no fou fins el 15 de desembre de 1896 que es realitzà la presentació oficial de l’aparell Lumière a l’establiment dels Napoleon, uns prestigiosos fotògrafs que tenien els estudis a la Rambla de Santa Mònica de Barcelona La introducció del cinema a la…