Resultats de la cerca

Amb diferent denominació Art et Essai, Art Houses, Films Clubs, Studios s’han estès arreu del món des de la fundació, a París, el 1926, del Studio des Ursulines, per Armand Tallier Als Països Catalans la modalitat no fou introduïda fins el 1967 L’activitat dels cinemes d’art i d’assaig vacilla entre la comercialitat i el compromís cultural, i han contribuït a l’expansió i la defensa del film d’autor Arreu del món són federats al CICAE Confederació Internacional de Cinemes d’Art i d’Assaig, amb seu a París

Tingué una influència notable en escoles documentalistes i avantguardistes d’arreu

Comerciant de professió, fou un gran impulsor del cinema amateur Bona part de la seva filmografia és dedicada a tractar aspectes de Barcelona i ha estat exhibida arreu de Catalunya Fou guardonat nou vegades amb el premi Ciutat de Barcelona de cinema amateur

N’era propietari i director J López de Castilla, amb la cooperació de J Solà Hi collaboraren S Masferrer, Objetivo , Dr Llopps i corresponsals arreu En sortiren 122 números Contenia arguments de films notables i sinopsis generoses " Para las buenas películas, el elogio para las malas, el silencio " Prestà molta atenció al cinema barceloní i de l’Estat espanyol

Riera i J Sagré En certa manera fou la continuadora de "Summa España Films Divulgación" 1951 trimestral quatre quaderns dirigida pels mateixos Riera i Sagré Hi collaboraren, entre altres, J Palau, M Pérez de Somacarrera, L Cot i M Abizanda Ben documentada, informà sobre el cinema d’arreu, però prestà força atenció al cinema de l’Estat espanyol En sortiren 502 números

Iniciat com a amateur , i com a guionista, operador i director de curtmetratges, el 1946 realitzà La bataille du rail , film realista i compromès, rodat sense actors professionals La corealització, amb Jean Cocteau, de La belle et la bête , el mateix any, i les realitzacions Jeux interdits 1952, d’un gran èxit arreu i que li valgué un Oscar a la millor pellícula estrangera, Monsieur Ripois 1954, Gervaise 1956, Plein soleil 1960, Paris, brûle-t-il 1965 i Baby-Sitter 1975 en són les obres més notables

Cantà des del 1909 al Folies-Bergère, influït per la seva amiga Mistinguett Les seves cançons aviat foren populars arreu Valentine, Ma pomme, Prosper, Louise, Y'a d’la joie, etc Interpretà les operetes Dédé 1921 i Là-haut 1923 El 1911 havia començat a actuar per al cinema, però no assolí l’èxit fins a Innocents of Paris 1929, i sobretot amb The Smiling Lieutenant 1931, The Merry Widow 1934, d’Ernst Lubitsch, i Le silence est d’or 1947, de René Clair Entre les seves darreres realitzacions figuren Ma pomme 1950, Gigi 1958, Can-can 1959, Fanny 1961 i Jessica 1962

Vida Autodidacte creatiu, encuriosit i estudiós dels procediments tècnics feia "el capicua", el cinema continu Feu d’operador al front de Guadalajara el 1936 amb la seva màquina de 35 mm Hertel després es prodigà per collegis, cineclubs, entitats i festivals d’arreu de l’Estat espanyol Com a operador de cabina feu d’instructor del cinema en relleu 3D per Catalunya i l’Estat espanyol Fou empresari del cine Brisa Mar de Comarruga La seva tasca fou reconeguda el 1982 per la Generalitat i els crítics, i el 1991 la Germandat del Cinema li atorgà una medalla d’or pels seus cinquanta…

Fou la primera que s’ocupà del cinema no professional arreu de Catalunya i de l’Estat espanyol, però també tractà el cinema professional més rellevant amb assaigs d’alt interès Amb un elegant disseny gràfic, fou coordinada pels pioners Delmir de Caralt, Josep M Galceran i Domènec Giménez Hi collaboraren, entre altres professionals, Josep Palau, Isidre Socias, Francesc Blasi, Joan Prats, Josep M Aymerich, Guillem Díaz-Plaja, Joan Sàbat, Eusebi Ferré, Alfons Lagoma, Jeroni de Moragues, Ignasi Salvans, Manuel Amat, Salvador Mestres i Francesc Xavier Gibert En sortiren 11 números…

El grup volia fer treballs d’alta qualitat i professionalització, projectar la cinematografia catalana a l’exterior i implicar el cinema català amb la resta de la cultura de Catalunya Formaven el collectiu Joan Albert Abril i Pons El viatge a l’última estació , 1981-82 Pep Callís i Figueras Naftalina , 1981 Raül Contel i Ferreres L’home ronyó , 1982-83 Crits sords , 1983-84 Manuel Cussó i Ferrer Simó Fàbregas i Terés Entre parèntesis , 1982 Ignasi Pere Ferré i Serra La Caña en , 1980, amb Josep Maria Bruno Morbus, o bon profit , 1981-82 Xavier Juncosa i Gurguí Ferran Llagostera i Coll…