Resultats de la cerca
Es mostren 43 resultats
Terra baixa
Cinematografia
Pel·lícula del 1907; ficció de 20 min., dirigida per Fructuós Gelabert i Badiella.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Films Barcelona Empresa Diorama ARGUMENT El drama homònim 1895 d’Àngel Guimerà GUIÓ I FOTOGRAFIA FGelabert blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Joan Morales INTERPRETACIÓ Enric Giménez Manelic, Enric Guitart Sebastià, Maria Llorente Marta, Emília Baró Núria, Emília Matas, Miquel Sirvent ESTRENA Madrid, 31101916 Sinopsi En Sebastià, un propietari rural que té dificultats econòmiques, fa casar la noia que té recollida a casa seva i amb qui manté relacions, amb el pastor Manelic, per poder maridar-se, al seu torn, amb una rica pubilla i continuar veient la…
,
Doris Dörrie
Cinematografia
Directora conematogràfica alemanya.
Anà als EUA a estudiar cinema i arts dramàtiques a la University of the Pacific in Stockton, i a la School for Social Research de Nova York 1973-75 En tornar a Alemanya estudià a l’Escola Superior de Televisió i Cinema de Munic, i exercí la crítica cinematogràfica al diari Süddeutsche Zeitung Fou també ajudant de producció de televisió, i rodà diversos documentals i obres de ficció, entre les quals destaca Mitten ins Herz 1983 El 1985 estrenà la comèdia Männer , que es convertí en una de les pellícules alemanyes de més projecció internacional Films posteriors, com aquest sovint comèdies…
Artur Perucho i Badia
Literatura catalana
Política
Periodisme
Cinematografia
Escriptor, periodista i polític.
Vida i obra Tingué una intensa activitat política A quinze anys es donà a conèixer a València com a periodista cultural i autor teatral Després visqué un parell d’anys a Madrid, on publicà en diversos periòdics com El Pueblo 1919 i fins el 1936 collaborà a El Imparcial i El Heraldo de Madrid Després es traslladà a Barcelona i collaborà a La Publicitat , Nova Revista , D’Ací i d’Allà i Taula de Lletres Valencianes , entre d’altres Fou assistent de castellà i català a la Universitat de Marburg 1930 secretari de Jaume Carner i Romeu 1932, i, passat al comunisme, director durant la guerra civil…
, ,
Julien Duvivier
Cinematografia
Director cinematogràfic francès.
Seguidor al principi del realisme poètic, realitzà films de qualitat, com La Bandera 1935, La belle équipe 1936, Pépé, le Moko 1937 i Carnet de bal 1937, premiat al festival de Venècia Després del 1940, el seu nivell de creació baixà considerablement, malgrat l’èxit de Don Camillo 1952
Peter Fleischmann

Peter Fleischmann
© Clibenfoart
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic alemany.
Autor de nombrosos curtmetratges, es revelà com un exponent destacat del nou cinema alemany amb Jagdszenen aus Niederbayern ‘Escenes de caça a la Baixa Baviera’, 1969 D’un nivell inferior foren Das Unheil ‘La calamitat’, 1972, Dorothea 1973 i Die Hamburger Krankheit ‘La malaltia d’Hamburg’, 1979 Posteriorment dirigí Frevel ‘Sacrilegi’, 1983, Es ist nicht leicht, ein Gott zu sein ‘No és fàcil ésser un déu’, 1989, en coproducció amb Rússia, i el documental Deutschland, Deutschland 1991, sobre la unificació alemanya
Josep Lluís Font i Martí
Cinematografia
Director.
Vida Després de cursar estudis de medicina i filosofia i lletres a Barcelona, es diplomà pel Centre Experimental de Cinematografia de Roma i completà la seva formació amb una estada a Nova York Dirigí els curts documentals Hombres y toros 1959, Fiesta en Pamplona 1959, Velázquez 1961, El rejón 1961 i Tierra de fuego 1962, tots produïts pels Estudis Balcázar també participà en el guió de Plácido 1961, Luis G Berlanga Tot seguit dirigí el seu únic llarg, Vida de familia 1963-64, que presenta influències antonionianes adquirides a Itàlia La baixa subvenció que rebé el film i la seva estrena…
THX
Cinematografia
Certificació del sistema de so en sales de cinema que garanteix l’acompliment d’uns criteris de qualitat per a l’exhibició de cintes en diferents formats d’enregistrament del senyal d’àudio.
La certificació THX cobreix diferents aspectes del sistema de so que van des del tractament específic de l’acústica de la sala, la disposició dels altaveus i l’ús de xarxes de separació electrònica del so fins a específiques i rigoroses normatives sobre el sistema d’amplificació i reproducció El sistema ha de permetre una distribució uniforme i correctament balancejada del so en tota la superfície de l’auditori, una bona resposta en alta i baixa freqüència i una bona capacitat de localització espacial de les fonts que permeti situar l’acció en la pantalla o en l’entorn Per a obtenir aquesta…
Fructuós Gelabert i Badiella

Fructuós Gelabert
© Fototeca.cat
Cinematografia
Director cinematogràfic.
El 1897 construí la seva primera càmera cinematogràfica i realitzà el film Baralla en un cafè, així com documentals a l’estil dels Lumière El seu reportatge sobre una visita d’Alfons XIII a Barcelona 1898 esdevingué el primer film espanyol que fou exportat Filmà documentals, films tècnics i d’argument, com Dorotea 1899, Els pinxos de la vaqueria del parc 1905, Terra baixa 1907 i Maria Rosa 1908 —sobre els famosos drames de Guimerà—, Amor que mata 1911, en collaboració amb Josep MCodina, Ana Kadova —coproducció amb una casa nord-americana—, Mala Raça 1912, etc El 1916 fundà els estudis Boreal…
filtre

Diagrama de transmissió d’alguns filtres per a la pel·lícula de color, que mostra la supressió d’alguns colors assolida amb un filtre apropiat [la primera lletra indica el color del filtre ( U , ultraviolat; Y , groc; O , taronja; R , vermell; X , verd; A , ambrat; B , blau); la segona lletra indica el tipus ( L , suau; M , mig; D , intens)]
© fototeca.cat
Cinematografia
Fotografia
Accessori òptic transparent, de vidre, plàstic o gelatina, emprat per absorbir alguns colors a fi de corregir o compensar la imatge, o bé a fi d’obtenir efectes especials.
Hom colloca els filtres a la part del davant dels objectius, menys els de flou i els destinats a l’obtenció de les còpies positives en color Hi ha diverses classes de filtres els de correcció , destinats a rectificar les diferències de sensibilitat als diferents colors de les diferents pellícules, els de contrast , per a exagerar expressament les diferències de to entre dos colors o més, i els especials , amb una finalitat específica, com els que hom fa servir per a eliminar la boira baixa, els de flou , per a difuminar la imatge, o els polaritzadors, que eviten els reflexos laterals de la…
Maria Rosa
Cinematografia
Pel·lícula del 1908; ficció de 19 min., versió muda dirigida per Joan Maria Codina i Torner [dir. art.], Fructuós Gelabert i Badiella [dir. tèc.].
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Films Barcelona Empresa Diorama Barcelona REFERENT LITERARI La peça homònima 1894 d’Àngel Guimerà FOTOGRAFIA FGelabert blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Joan Morales INTERPRETACIÓ Josep Claramunt, Llorenç Adrià, LMuntal, Alexandre Nolla, María Vega, Maria Llorente Sinopsi L’acció se situa al final del segle XIX en un poble de la terra baixa on tothom s’aboca a la construcció de la nova carretera Un dia apareix mort el capatàs de l’obra i Andreu és acusat i empresonat Al cap de poc temps mor En la seva absència, Marçal –un amic d’Andreu– festeja Maria…