Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Las Máscaras Negras
Cinematografia
Pel·lícula del 1919; ficció de 109 min., dirigida per Joan Maria Codina [dir. art.], Joan Solà i Mestres [dir. tèc.].
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Studio Films Barcelona GUIÓ JMCodina FOTOGRAFIA JSolà i Mestres blanc i negre, normal INTERPRETACIÓ Bianca Valoris, Anita Stephenson, Silvia Mariategui, Rosarito Calzado, Susana Roumestan, Josep Balaguer, Julián de la Cantera, Baltasar Banquells, Ramon Quadreny, Josep Ardèvol ESTRENA Barcelona, final del 1920 Sinopsi La societat secreta Las Máscaras Negras assassina un científic anomenat Winter, que havia descobert un nou explosiu Tanmateix només aconsegueixen la meitat de la fórmula Després de diverses aventures en un castell, reunions secretes,…
Josep Lluís Galvarriato i Tintoré
Cinematografia
Distribuïdor, exhibidor i productor.
Vida Cap al 1960 i amb la collaboració del seu oncle Josep Maria Tintoré i Rovira, un dels caps de la Metro-Goldwyn-Mayer, creà Programación de Films Marítimos Profilmar, empresa que s’inicià subministrant títols en 16 mm a les companyies navilieres perquè es projectessin als vaixells La primera cinta en 35 mm que la casa distribuí a l’àrea de Catalunya, Aragó i Balears fou Furtivos 1975, José Luis Borau Parallelament, s’ocupà fins el 1969 de la representació de Brepi Films, distribuïdora madrilenya fundada el 1957 per José Brea i Emiliano Piedra Participà també en la producció d…
Pere Comellas i Pons
Cinematografia
Cineasta amateur.
Vida Mecànic de professió, era destre i imaginatiu, i construí enterament un autocicle amb Silvestre Condom, amb un motor de dos cilindres en València un Blumfield de 8-10 cavalls Bon afeccionat a la fotografia, ben aviat s’interessà pel cinema Rodà una sèrie de films en 35 mm, que ell mateix revelava –així com les fotografies– en un petit laboratori que installà a casa seva Els caps de setmana projectava pellícules amb un equip que ell mateix acondicionà en un local de la seva propietat, el Monopol Cine, per als amics i vilatans de la contrada, del 1920 al 1926 Després anà a…
Isabel Gardela i Espar
Cinematografia
Directora.
Vida El 1988 es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona i obtingué el títol de tècnic en imatge i so en l’especialitat d’imatge fílmica a l’EMAV, on feu Orígens "La consagració" d’Stravinsky 1987-88 El 1991 realitzà el mestratge d’escriptura de guions per a televisió i cinema a la Universitat Autònoma de Barcelona Treballà com a ajudant de producció a TVE i TVC, també en publicitat i a Boom, boom 1989-90, Rosa Vergés Exercí igualment de guionista de la televisió interactiva Telepick de TVE fins el 1994 i de productora executiva en Cadáveres para el lunes 1994, Joaquín…
Christopher Nolan
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic anglès.
Estudià literatura anglesa a la University College de Londres, període en què ja dirigí diversos curtmetratges en una escola de cinema El 1998 dirigí el seu primer llargmetratge, Following , que rodà en diversos caps de setmana mentre encara era a la universitat i en el qual apareixen alguns dels seus companys d’estudis tot i el seu escàs pressupost, la pellícula deixa entreveure alguns dels trets argumentals que són habituals en la seva filmografia posterior La seva segona pellícula fou Memento 2000, un thriller de gran èxit en els circuits independents que cridà l’atenció per…
Sergi Mateu i Vives
Cinematografia
Actor.
Vida A set anys començà a actuar sobre els escenaris a la seva ciutat, afició que el portà a graduar-se a l’Institut del Teatre de Barcelona en cursos d’interpretació i dansa El 1976 fundà el Teatre Metropolità de Barcelona TMB al costat de Iago Pericot, una plataforma de teatre experimental que funcionà fins el 1984 Molt aviat destacà en papers televisius i amb la peça L’àliga de dos caps , muntada al Centre Dramàtic de Barcelona, el mateix any en què debutà en el cinema amb La ràdio folla 1985, Francesc Bellmunt, premi de Cinematografia de la Generalitat 1986 al millor actor També rebé…
Estudis Balcázar
Cinematografia
Estudis de producció i doblatge creats el 1964 per la família Balcázar a Esplugues de Llobregat.
El 1951 els germans Balcázar fundaren Producciones Cinematográficas Balcázar enregistrades el 1957, i el 1955 la distribuïdora Filmax L’incendi dels estudis cinematogràfics Orphea Film a Montjuïc el 1962 cop irreparable per a la indústria del cinema a Catalunya i de reconstrucció inviable i la bona època de què gaudia la producció de films a Catalunya propiciaren que els germans Balcázar fundessin els seus estudis Situats al carrer de Sant Antoni Maria Claret, prestaren tota mena de serveis per a produccions espanyoles o estrangeres Constaven de cinc platós n’hi havia un d’insonoritzat i un…
Filmoteca de Catalunya

Edifici de la Filmoteca de Catalunya
© Generalitat de Catalunya
Cinematografia
Institució creada el 1981 adscrita al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Evolució Té com a objectiu la preservació i la difusió del patrimoni cinematogràfic de Catalunya Cal situar-ne l’origen en el traspàs dels serveis i, posteriorment, els fons de la delegació de la Filmoteca Nacional de España actualment Filmoteca Española a la Generalitat de Catalunya Durant el franquisme, el 1972 la delegació havia creat un equip autònom dedicat a la conservació del patrimoni cinematogràfic, que disposava d’un arxiu propi, i a la difusió amb presentacions, conferències i colloquis, i des del 1977 edità un programa autònom en català Després del traspàs, el 1982 establí una…
,
premis Gaudí

Trofeu dels premis Gaudí
Cinematografia
Premis atorgats per l’Acadèmia del Cinema Català a produccions cinematogràfiques realitzades a Catalunya.
Creats el 2008, tenen el precedent en els premis Barcelona del Collegi de Directors de Catalunya 2002 Dividits, en un inici, en 22 categories a produccions de l’any anterior, el 2023 havia augmentat a 26 categories Inclouen també el Premi Gaudí d’Honor-Miquel Porter a la trajectòria d’un professional que, pel seu prestigi, hagi contribuït amb la seva obra i el seu compromís a promoure el cinema català El trofeu és una estatueta dels escultors Montse Ribé i David Martí, inspirat en els caps dels guerrers de les xemeneies de la Pedrera de Barcelona L’acte de lectura de les nominacions té lloc a…