Resultats de la cerca

Arran de l’èxit que assoliren els seus programes històrics a la televisió italiana, el 1968 accedí a la realització cinematogràfica amb el film Galileo , que obtingué un considerable ressò A l’èxit posterior d’ Il portiere di notte 1974 succeïren Al di là del bene e del male 1977 —entorn de Nietzsche—, La pelle 1981 —basat en la novella homònima de Curzio Malaparte—, Interno berlinese 1985 i Francesco 1988, biografia de sant Francesc d’Assís que el 2014 tornà a rodar en un telefilm de més de 3 hores de durada Posteriorment dirigí el drama psicològic  Dove siete Io sono qui 1993 i Ripley’s…

Diplomat a Praga, el 1981 obtingué el Lleó d’Or a Venècia per Do you Remember Dolly Bell i els èxits continuaren el 1985 a Canes, on fou premiat amb la Palma d’Or per When Father was Away on Business , i el 1989 al mateix festival, ja que fou declarat el millor director per The Time of the Gypsies Posteriorment rodà Arizona Dream 1992 Des dels anys noranta gran part de la seva filmografia s’ha centrat en la recreació de l’antiga Iugoslàvia fins a les guerres civils i els conflictes que n'acompanyaren el desmembrament Cal esmentar-ne Underground 1995, Palma d’Or a Canes, Crna…

Els seus pares, guionistes professionals, tingueren una influència determinant en la seva carrera Després de graduar-se el 1962 al Wellesley College de Massachusetts, exercí el periodisme en collaboracions a la premsa Obtingueren un gran èxit els articles en els quals tractava de manera desenfadada i humorística la vida quotidiana i les neurosis del novaiorquès mitjà, molt sovint des d’un punt de vista feminista, articles que recollí en els volums Wallflower at the Orgy 1970,  Crazy Salad 1975 i  Scribble Scribble 1978 Del mateix to és l’assaig Something's Wrong about my Neck 2006, …

Estudià lletres a la Sorbona, i posteriorment fou crític de cinema a Cahiers du cinéma , on entrà en contacte amb François Truffaut i Jean-Luc Godard , amb els quals formà el nucli del moviment de renovació del cinema francès conegut com Nouvelle Vague El seu primer llargmetratge,  Le beau Serge 1958, compendia la temàtica i els procediments d’aquest moviment El seguiren, entre altres films,  Les cousins 1959, Os d’Or del Festival de Berlín, À double tour 1959,  Les bonnes femmes 1960, Les godelureaux 1961, L’oeil du malin 1962,  Les sept péchés capitaux 1962, Landru 1963, Ophélia 1963 i  La…

Després d’un període constituent, que s’inicià a Barcelona el 1987 sota l’impuls d’una comissió formada per Enric Alberich, Jordi Balló, Quim Casas, Àlex Gorina, Elena Hevia, Josep Maria López i Llaví, Octavi Martí, José Enrique Monterde, Joana Raja, Esteve Riambau, Joaquim Romaguera i Mirito Torreiro, l’ACCEC quedà legalment constituïda al març del 1988 amb una Junta Directiva presidida per José Luis Guarner Després ocuparen successivament la presidència Riambau 1992, Quintana 1993, Losilla 1999 i Monterde 2001 El 1989 s’installà a la seu del Collegi de Periodistes de Catalunya i s’integrà a…

En moltes ocasions el desenllaç és dolorós i trist Alguns exemples són HHawks Rio Bravo , 1959, DHopper Easy Rider , 1969, PBogdanovich Paper Moon , 1973, MScorsese The Color of Money , 1986, RScott Thelma and Louise , 1991, EMartínez-Lázaro Carreteras secundarias , 1996 i DLynch The Straight Story , 1999 Alguns exemples d’aquests darrers anys han estat Senior Trip 1995, de KMakin, A Life less Ordinary 1997, de DBoyle, i les produccions espanyoles Los años bárbaros 1998, de FColomo, i Lisboa 1999, d’AHernández, a més de la brasilera Central do Brasil 1998, de WSalles Els Estats Units,…

Els seus límits es confonen sovint amb els de la literatura fantàstica fantàstic i alguns dels seus productes poden arribar a ésser inclosos en qualsevol dels dos apartats així, per exemple, en diverses narracions de Lovecraft El gènere s’anà establint a la segona meitat del s XIX, amb Jules Verne, HG Wells, etc, i, al s XX, amb Edgar Rice Burroughs, Abraham Merritt, etc El 1926 Hugo Gernsback, que encunyà el terme, contribuí a la seva consolidació en fundar als EUA la revista Amazing Stories , especialitzada en narracions de ciència-ficció El gènere adquirí una gran popularitat entre el gran…

Vida De família benestant, marxà a Madrid per cursar estudis universitaris —estudià ciències químiques— i aviat es desvetllà la seva atracció per la creació artística, amb unes primeres temptatives en les arts plàstiques i el documental 1957-58 El 1959 creà la productora Films 59, que encetà la seva activitat com a productor amb tres títols significatius en la història del cinema espanyol Los golfos 1959, el primer de Carlos Saura El cochecito 1960, de Marco Ferreri, i una coproducció amb UNINCI i el mexicà Gustavo Alatriste, i  Viridiana 1961, retorn sonat de Luis Buñuel a la…

Inicià la trajectòria en el teatre amateur El 1979 es traslladà a Madrid, i ingressà a la companyia del Teatro Nacional Descobert per Pedro Almodóvar , que el dirigí en el seu debut cinematogràfic a Laberinto de pasiones  1982, es convertí en un dels principals actors en les següents produccions d’aquest director La ley del deseo , 1986 Mujeres al borde de un ataque de nervios , 1988, i  Átame , 1990, que li obriren les portes del cinema internacional Centrat des d’aleshores en una carrera d’èxit a Hollywood, ha interpretat, entre d’altres, The Mambo Kings Arne Glincher, 1991,…

De família d’actors, de molt jove s’inicià en el teatre amateur  en una penya del Club Natació Montjuïc fent la Doña Inés de Don Juan Tenorio Feu teatre de cambra i ràdio, i participà en les sessions infantils del Teatre Romea al costat de Núria Espert Fou descoberta per José Luis Alonso, que la contractà per a fer una gira d’un any en què representaren principalment La rosa tatuada , de Tennessee Williams 1957 Amb Miguel Narros inicià el seu període teatral a Madrid, on ha centrat la seva activitat, compaginant cinema i teatre Als escenaris actuà en companyies diverses, entre…