Resultats de la cerca

Inicià la seva obra dins el corrent neorealista i es decantà després per films històrics com La rivolta dei gladiatori 1958, Ercole alla conquista della Atlantida 1961, etc Posteriorment realitzà nombroses adaptacions televisives de clàssics literaris

Tècnic de muntatge i després director de films d’acció, obtingué anomenada en realitzar noves versions en color dels clàssics del cinema de terror, de la productora Universal Pictures The Curse of Frankenstein 1957, Dracula 1958, The Mummy 1959, The Phantom of The Opera 1962, etc

En la tradició de l’humor jueu i acusadament vodevilesc, els seus films constitueixen paròdies de gèneres ortodoxos i de clàssics del cinema The Producers 1968, Young Frankenstein 1975, Silent Movie 1976, History of the World I 1981, To Be or Not To Be 1984, Spaceballs 1987, Life Stinks 1991 i Dracula dead ang loving it 1995

Debutà com a actor de teatre, a Madrid, on interpretà clàssics castellans Adoptà el nom artístic Javier Escrivá La seva primera pellícula Molokai , de Lluís Lúcia, 1959 li donà gran popularitat, reflex de la figura que encarnava l’apòstol dels leprosos Joseph De Veuster Amb el mateix director, intentà de renovar l’èxit com a Segismundo de La vida es sueño El príncipe encadenado , 1960 Intervingué també en films com Milagro a los cobardes 1961, Los muertos no perdonan 1963 i El muñeco anatómico 1973, i actuà en televisió Fou un reconegut heraldista

Establert als EUA, del periodisme illustrat passà, el 1897, a fundar la Vitagraph amb Albert E Smith, amb el qual realitzà Tearing Down the Spanish Flag , film sobre la intervenció dels EUA a Cuba En la seva abundant producció fins a la guerra del 1914 és interessant l’ús del primer pla, la invenció, el 1908, del pla dit americà , la sistematització del muntatge, la tria dels temes les domestic comedies, les Scenes of True Life , els clàssics a la manera del film d’art francès i alguns dibuixos animats realitzats fotograma per fotograma El 1911 fundà la primera revista de cinema…

Collaborador habitual de la revista especialitzada Dirigido por , el 1977 inicià la realització de diversos curts Posteriorment dirigí Denver 1980, Mel i mató 1981, els thrillers Adela 1986, L’amor és estrany 1988 i Mal d’amors 1992, la comèdia Les aparences enganyen 1991, Un assumpte intern 1996, els documentals La Casita Blanca La ciutat oculta 2002, del qual féu un llibre, De Madrid a la Lluna 2005, Arropiero, el vagabund de la mort 2008 i La bomba del Liceu 2010 També ha dut a terme una tasca d’exhibidor i programador de clàssics del cinema Fou elegit president del Collegi de…

Admirador de cineastes clàssics com Alfred Hitchcock i Howard Hawks, és un dels principals especialistes en cinema fantàstic i de terror del cinema nord-americà Debutà amb la pellícula de ciència-ficció de baix pressupost Dark Star 1974 i, després de realitzar Assault on Precinct 13 1976, obtingué un gran èxit amb Halloween 1978 També ha dirigit The Fog 1980, Escape from New York 1981, The Thing 1982, Christine 1983, Starman 1984, Big Trouble in Little China 1986, Prince of Darkness 1987, They Live 1998, Memoirs of an Invisible Man 1992, In the Mouth of Madness 1994, Village of…

Després d’uns estudis irregulars, des del 1964 fou professor de literatura a la universitat de Mèxic Traduí clàssics de la literatura angloamericana, francesa i alemanya i el 1975 ingressà a l’Acadèmia Mexicana i formà part del jurat de premis importants en l’àmbit llatinoamericà El 1965 publicà la novella Farabeuf o la crónica de un instante , que rebé el premi Xavier Villaurrutia i considerada una fita en la narrativa llatinoamericana moderna Publicà també la novella El hipogeo secreto 1968, reculls de contes Narda o el verano , 1966 El retrato de Zoe y otras mentiras , 1970 i…

Fou creada a Barcelona el 1986 per Joan Pol i Tobella 1947, Enric Pérez i Font i Ricard González i Garcés, malgrat que inicià l’activitat el 1984 programant el cine Moderno de l’empresari Josep Riba i Martorell La casa importà i distribuí un bon nombre de títols considerats més o menys clàssics, els quals, un cop tancat el Moderno el 1990, es continuaren presentant en altres locals En desvincular-se E Pérez de la firma i cessar en l’activitat diària R González, tot i seguir formant part de la societat, J Pol mantingué l’activitat en locals com els Alexis, Verdi, Méliès, etc El…

Inicià la seva carrera cinematogràfica el 1943 Considerat el més occidentalitzat dels cineastes japonesos, el seu cinema combina les referències al món feudal japonès, una posada en escena acurada i de gran espectacularitat i la recreació d’alguns clàssics europeus, com ara FDostojevskij i W Shakespeare El seu reconeixement internacional s’inicià amb Rashō-mon 1950, premi al festival de Venècia, al qual seguiren Hakuchi ‘L’idiota’, 1951, Ikiru ‘Viure’, 1952, Shichinin no samurai ‘Els set samurais’, 1954, premiat també a Venècia, Donzoko ‘Els baixos fons’, 1958, Kakushi Toride no…