Resultats de la cerca

Fill del productor Salvatore Argento, accedí a escriure guions per a pellícules després d’exercir de crític així, fou un dels guionistes del western de Sergio Leone C'era una volta il West 1968 L’èxit d’alguns dels seus guions li facilità el pas a la realització, en què s’especialitzà en pellícules de terror de posada en escena barroca, com ara L’ucello dalle piume di cristallo 1970, Il gatto a nove code 1971, Quattro mosche di velluto grigio 1971, Profondo rosso 1975, Suspiria 1977, Inferno 1980, Tenebre 1982, Phenomena 1985, Opera 1987, Trauma 1993, La sindrome di Stendhal 1996…

Estudià art dramàtic a l’escola Cours Florent, una institució teatral on han estudiat actors com Isabelle Huppert, Daniel Auteuil i Guillaume Canet Després d’interpretar petits papers en cinema i televisió, la seva primera gran oportunitat fou Vénus beauté 1999, film amb el qual guanyà el César a la millor actriu revelació Accedí a l’estrellat amb el film d’èxit Le fabuleux destin d’Amélie Poulain 2001, pel qual rebé el premi Sant Jordi a la millor actriu estrangera Després ha intervingut en pellícules com À la folie pas du tout 2002, L’auberge spagnole 2002, Dirty Pretty Things 2002, Un long…

Treballà uns quants anys en sèries de televisió abans de debutar al cinema amb Forget about Me 1990, i seguí alternant els dos mitjans fins a aconseguir un cert ressò amb Butterfly Kiss 1995 Realitzador eclèctic i prolífic, canvia sovint de gènere, però acostuma a recórrer a un estil improvisat i espontani Ha dirigit, entre d’altres, Go Now 1995, Jude 1996, Welcome to Sarajevo 1997, I Want You 1998, Wonderland 1999, With or Without You 1999, The Claim 2000, 24 Hour Party People 2002, In This World 2002, Code 46 2003 i 9 Songs 2004 Posteriorment ha dirigit Tristram Shandy A Cock…

Aparegué per primer cop a la pantalla amb només 18 mesos Frontier Woman , i posteriorment interpretà desenes de papers juvenils durant els anys setanta Dirigí el seu primer film, Grand Theft Auto , quan tenia 23 anys, però a partir de Splash 1984 s’especialitzà com a realitzador de comèdies de tall fantàstic Cocoon , 1985 o d’aventures no menys mitològiques Willow , 1988 Després de rodar el drama Backdraft 1991, dirigí Tom Cruise i Nicole Kidman a Far Away 1992 Apollo 13 1994, crònica d’una accidentada odissea espacial, delata majors ambicions temàtiques, que foren confirmades per la…

Debutà en la sèrie de televisió Quarterback Princess 1983, i després interpretà Toy Soldiers 1984, de D Fisher, The Sure Thing 1985, de R Reiner, Top Gun 1986, de T Scott, Cadillac Man 1990, de R Donaldson, The Hudsucker Proxy 1994, de J Coen, i, sobretot, films de R Altman — The Player 1992 i Short Cuts 1993— Posteriorment ha protagonitzat, entre d’altres, Nothing to Lose 1997, de S Oedekerk, Arlington Road 1999, de M Pellington, Mission to Mars 2000, de B De Palma, High Fidelity 2000, de S Frears, Antitrust 2001, de P Howitt, Human Nature 2001, de M Gondry, The Truth about…

S’inicià el 1980 en una sèrie per a la televisió Debutà al cinema amb Splash R Howard, 1984 i s’especialitzà en el gènere de la comèdia amb títols com The Money Pit R Benjamin, 1986, The Burbs J Dante, 1988 i Big P Marshall, 1988 La seva versatilitat li ha permès també interpretar drames i obtenir els Oscar del 1993 i del 1994 per Philadelphia , de J Demme, i Forrest Gump , de R Zemeckis, respectivament Després interpretà The Bonfire of the Vanities B de Palma, 1990, Joe Versus the Volcano JP Shanley, 1990, Sleepless in Seattle N Ephron, 1993, Apolo XIII R Howard, 1995, Saving Private Ryan S…

Els seus primers èxits, Rendez-vous 1985, d’A Techiné, i The Unbearable Lightness of Being 1987, de Ph Kaufmann, li donaren una gran projecció internacional Actriu d’una gran sensibilitat, també ha interpretat, entre d’altres, els films  Wuthering Heights P Kosminsky, 1992, Trois couleurs bleu K Kieślowski, 1993, guardonat amb un César i amb el premi Sant Jordi, Le hussard sur le toit JP Rappeneau, 1995, The English Patient A Minghella, 1996, Oscar a la millor actriu secundària i Os de Plata al Festival de Berlín, Alice et Martin A Téchiné, 1998, Les enfants du siècle D Kurys, 1999, La veuve…

Començà en el món de l’espectacle com a cantant de rap, formant part del duet DJ Jazzy Jeff and The Fresh Prince Basant-se en la seva pròpia vida al barri de Beverly Hills, a partir del 1990 protagonitzà la comèdia televisiva The Fresh Prince of Bel-Air , que li donà una gran popularitat i li preparà el terreny per al cinema, on començà a destacar en pellícules com Made in America 1993, de R Benjamin Six Degrees of Separation 1993, de F Schepisi, i sobretot, Bad Boys 1995, de M Bay Ha intervingut en comèdies i pellícules d’acció, com ara Independence Day 1996, de R Emmerich Men in Black 1997…

Fill del director Fritz Haneke i de l’actriu Beatrix von Degenschild, cresqué a la ciutat de Wiener Neustadt Àustria i estudià filosofia, psicologia i teatre a la Universitat de Viena Del 1967 al 1970 treballà com a editor i dramaturg per a una cadena de televisió alemanya i el 1970 s’establí com a productor, guionista i director independent, primer per a la televisió, fins que el 1989 dirigí el seu primer llargmetratge per al cinema, Der 7 Kontinent ‘El setè continent’ El seu segon film, Benny’s Video 1992, rebé el premi a la millor pellícula de l’Acadèmia de Cinema Europeu i ja causà la…

Viena fou un intens centre de producció cinematogràfica els anys anteriors a la Primera Guerra Mundial Erich Pommer fou l’únic productor que defugí el gènere galant d’aquesta època A l’arribada del cinema parlat, la tradició musical, i de l’espectacle, Viena donà base a una àmplia producció de comèdies “vieneses” i operetes filmades Willy Forst, amb Leise flehen meine Lieder ‘Lleus vers tu els meus cants fan via’, 1933 i Maskerade 1934, en fou la figura més qualificada, que originà un “estil vienès” del film musical La Segona Guerra Mundial destruí aquesta indústria, la qual no es reféu fins…