Resultats de la cerca

Amb una àmplia experiència en el camp dels curtmetratges, realitzà Tigres de papel 1977, Qué hace una chica como tú en un sitio como éste 1978, La mano negra 1980, Estoy en crisis 1982, El caballero del dragón 1985, La vida alegre 1987, Miss Caribe 1988, Bajarse al moro 1989, Los años bárbaros 1998, El cuarteto de La Habana 1999, Al sur de Granada 2003, El Próximo oriente 2006 i Rivales 2008 Per a la televisió dirigí també la sèrie televisiva Las chicas de hoy en día 1989 i la producció de La Cubana Cegada de amor 1998, entre d’altres

Filla del director José María Forqué , debutà en el cinema amb un petit paper a Mi querida señorita 1971, de J de Armiñán S’especialitzà en registres humorístics i en personatges de dona ingènua Intervingué, entre d’altres, a La guerra de papá 1977, d’A Mercero El canto de la cigarra 1980, de JM Forqué Qué he hecho yo para merecer esto 1984, de P Almodóvar Sé infiel y no mires con quién 1985, de F Trueba Bajarse al moro 1988, de F Colomo Por qué lo llaman amor cuando quieren decir sexo 1993, de M Gómez Pereira El tiempo de la felicidad 1997, de M Iborra Sin vergüenza 2001, de J…

De la seva extensa filmografia destaquen les collaboracions amb F Trueba el curtmetratge El león enamorado , 1979, Ópera prima , 1980, Sal gorda , 1984, Sé infiel y no mires con quién , 1985, i La niña de tus ojos , 1998, F Colomo La mano negra , 1980, JL Cuerda Pares y nones , 1982, Amanece, que no es poco , 1988, i La Marrana , 1992, L García Berlanga Moros y cristianos , 1987, Todos a la cárcel , 1993 i París-Tombuctú , 1999, A Belén Cómo ser mujer y no morir en el intento , 1991, M Iborra Orquesta Club Virginia , 1992, Á de la Iglesia Acción mutante , 1993, M Gómez Pereira Todos…

Vida Compaginà els estudis a l’Institut del Teatre de Barcelona i diversos cursets d’interpretació amb Adriana Innocenti i Philip Goulier amb petits treballs publicitaris, televisius –com la sèrie La granja 1989-90, Lluís Maria Güell– i de figurant al teatre Lliure La seva primera aparició en cinema fou en el curt Potser no sigui massa tard 1988, Txerra Cirbián, però hagué d’esperar fins al càsting de Jamón, jamón 1992 perquè Josep Joan Bigas Luna li donés el paper protagonista, que compartí amb Penélope Cruz i Javier Bardem Després participà en Mi hermando del alma 1993, Mariano Barroso…

Cursà la carrera de belles arts Debutà com a actriu a la televisió el 1958 Actriu de repartiment, des dels inicis en pellícules de Marco Ferreri El pisito , 1959  El cochecito , 1960 i Lluís Garcia Berlanga El verdugo , 1963, es convertí en una de les actrius secundàries més sollicitades del cinema espanyol Cal esmentar també Mi querida señorita 1972 i  El amor del capitán Brando 1974, de Jaime de Armiñán La guerra de papá 1977 i Espérame en el cielo 1988, d’Antonio Mercero  La escopeta nacional 1978, de Lluís Garcia Berlanga  Entre tinieblas 1983, La flor de mi secreto 1995 i Volver 2006,…

Debutà en el cinema el 1995 amb  Historias del Kronen, de Montxo Armendáriz, i en la televisió en un episodi de la sèrie Pedralbes centre Continuà la carrera cinematogràfica amb els films  Un cos al bosc 1996, de Joaquim Jordà, l’episodi El gust , d’ El domini del sentits 1996, dirigit per Teresa Pelegrí, Andrea 1996, de Sergi Casamitjana, Suerte 1997, d’Ernesto Tellería, el curtmetratge  Sueños de sal 1997, de Gloria Nuñez, Los años bárbaros 1998, de Fernando Colomo, Saïd 1998, de Llorenç Soler, Tomándote 2000, d’Isabela Gardela, Tiempos de azúcar 2001, de Juan Luis Iborra,…

Estudià psicologia a la Universitat de Barcelona Iniciat amb guions de còmic, s’especialitzà posteriorment en una narrativa de gènere policíac i de misteri, més propera a la novella negra americana hard-boiled que no pas als models europeus Autor prolífic, es donà a conèixer com a narrador en castellà amb les novelles  Aprende y calla 1979 i  El señor Capone no está en casa 1979, a les quals seguiren A navajazos 1980  Prótesis 1980, portada al cinema el 1984 per Vicenç Aranda amb el títol de Fanny Pelopaja Por amor al arte 1981  Si es no es 1983, que el 1992 rebé el Deutscher Krimi Preis…

Vida Llicenciat en filosofia i lletres, treballà a Televisió de Catalunya abans de traslladar-se a Madrid per desenvolupar una prolífica activitat com a guionista Defensor del cinema de gèneres, collaborà regularment amb els realitzadors Fernando Colomo Bajarse al moro , 1989 Alegre ma non troppo , 1994 El efecto mariposa , 1995, Josefina Molina Esquilache , 1989 Lo más natural , 1991 La Lola se va a los puertos , 1993 i Mariano Barroso Mi hermano del alma , 1994 Éxtasis , 1996 A partir del 1991 formà part d’un sòlid equip, integrat pel director Manuel Gómez Pereira i els…

Intèrpret d’una trajectòria densa prop d’un centenar d’estrenes i unes 7000 representacions, s’inicià en el teatre el 1963 i aquest mateix any, amb Santi Sans, fundà GogoTeatre Experimental Independent Debutà professionalment el 1965 amb la companyia de Núria Espert en A Electra le sienta bien el luto , d’Eugene O’Neill Tot i ser contractat pel Teatro Español 1970, al cap d’un any abandonà la companyia El 1973 anà a Veneçuela, on treballà primer a la televisió i, més tard, com a sotsdirector del Grupo de Teatro Rajatabla, de l’Ateneo de Caracas En aquest país guanyà dos premis nacionals de…

Estudià dansa i art dramàtic i debutà en el cinema el 1974 amb No matarás de C Fernández Ardavín Ha protagonitzat films notables, on ha posat en relleu una gran sensibilitat i profunditat dramàtica, i sobretot a partir dels anys vuitanta la seva gran projecció l’ha portat a alternar interpretacions en produccions espanyoles i internacionals De la seva abundant filmografia hom pot esmentar Las largas vacaciones del 36 1976 de J Camino, La ciutat cremada 1975-76 d’A Ribas, Camada negra 1977 de M Gutiérrez Aragón, Los restos del naufragio 1978 de R Franco, Cet obscur objet du désir 1978 de L…