Resultats de la cerca

Amb diferent denominació Art et Essai, Art Houses, Films Clubs, Studios s’han estès arreu del món des de la fundació, a París, el 1926, del Studio des Ursulines, per Armand Tallier Als Països Catalans la modalitat no fou introduïda fins el 1967 L’activitat dels cinemes d’art i d’assaig vacilla entre la comercialitat i el compromís cultural, i han contribuït a l’expansió i la defensa del film d’autor Arreu del món són federats al CICAE Confederació Internacional de Cinemes d’Art i d’Assaig, amb seu a París

Guionista amb Roberto Rossellini Germania anno zero , 1948 i Giuseppe De Santis Riso Amaro , 1949, de primer realitzà documentals sobre temes socials, dins una línia de compromís polític, que continuà encara en el llargmetratge Achtung, banditi 1951 El 1954 dirigí Cronache di poveri amanti , basada en la novella homònima de Pratolini, una de les produccions més importants del neorealisme italià, i que li valgué el Premi Internacional del Festival de Canes Dirigí també La muraglia cinese 1958, documental, Il gobbo 1960, Il processo di Verona 1963, Banditi a Milano 1968, Roma…

Fill del pintor Auguste Renoir, pel qual fou influït Començà fent de ceramista, però fou captat pel nou art i el 1924 realitzà La fille de l’eau i el 1926 adaptà la novella de Zola Nana , on reflecteix una influència naturalista que comparteix amb d’altres dels seus films de la primera època Posteriorment, fins el 1934, realitzà tretze films, entre els quals es destaquen La chienne 1931, Boudu sauvé des eaux 1932 i Madame Bovary 1934 El 1934 realitzà Toni , considerada com el precedent del neorealisme italià i que li permeté d’iniciar-se en la seva etapa més brillant Le crime de Mr Lange 1935…

De molt jove anà a viure a Madrid Després d’estudis inacabats de filosofia i lletres, en no ser admès a l’Escuela Oficial de Cinematografía es formà a París a l’Institut des Hautes Études Cinématographiques IDHEC Posteriorment fou guionista de televisió i el 1966 estrenà el seu primer llargmetratge, la producció infantil Fantasía 3 El 1967 li fou censurat Algo amargo en la boca Prosseguí amb els films  La semana del asesino 1971, Una gota de sangre para seguir amando 1973, La criatura 1977, El sacerdote 1978, El diputado 1978, Navajeros 1980, La mujer del ministro 1981, Colegas 1982, El…

Estudià art dramàtic a Yale i s’incorporà a l’Actor's Studio de Nova York Debutà com a actor teatral a Broadway el 1953, i l’any següent debutà en el cinema en The Silver Chalice , de V Saville Posteriorment actuà entre d’altres, en els films de R Wise Somebody Up There Likes Me 1956 i Until they sail 1957, Cat on a Hot Tin Roof 1958, R Brooks, The Long, Hot Summer 1958 M Ritt, pel qual fou premiat a Canes, The Young Philadelphians 1958, V Sherman, Exodus 1960, O Preminger, The Hustler 1961, R Rosen, Hud 1963, M Ritt, Harper 1966, M Ritt, Butch Cassidy and Sundance Kid 1969, G R Hill, The…

Filla del productor cinematogràfic Alexandre Mnouchkine, després d’estudiar a Oxford i a la Sorbona, el 1964 fundà el Théâtre du Soleil, amb seu estable a París des del 1970, que es regí durant molt de temps per criteris collectivistes Al capdavant de la companyia, ha presentat nombroses produccions que destaquen per l’esperit creatiu i el compromís social, i en les quals, des dels anys vuitanta, ha estat molt important la collaboració de la dramaturga Hélène Cixous Entre d’altres, es poden esmentar El somni d’una nit d’estiu 1968, de W Shakespeare la creació collectiva 1789 1970…

Fill del poeta Attilio Bertolucci , cercà la collaboració de Pier Paolo Pasolini , del qual fou ajudant i deixeble, per al seu primer film La commare secca 1962, al qual seguiren Prima della rivoluzione 1966, considerat sovint com un manifest cinematogràfic de les revoltes del 1968  Partner 1968, basat en la novella de Dostojevskij El doble , i un dels episodis d’ Amore e rabbia 1969, amb el qual tancà una primera etapa marcada per l’experimentalisme i la influència de Pasolini Posteriorment, sense abandonar el seu compromís amb l’ideari esquerrà i la inclinació a tractar de…

Vida Començà estudis de comerç i després cursà publicitat a l’Escola Massana de Barcelona 1966-72, on realitzà un parell de curts documentals i el curt experimental Exofórmia/ Endofórmia Després d’alguns treballs d’aprenentatge, el 1975 feu El pallasso espanyat , migmetratge argumental basat en la novella homònima del mallorquí Llorenç Capellà A partir de llavors la seva obra es desplegà en diferents vessants D’una banda, feu reportatges sobre temes d’actualitat l’aparició del diari "Avui" i el primer Grec 1976 l’Estatut i el Parlament de Catalunya 1977 la situació al País Basc amb…

Estudià ciències químiques Inicià la seva carrera en l'àmbit cinematogràfic amb curtmetratges, i després produí films tan importants com Los golfos  , de Saura, El cochecito , de M Ferreri, i Viridiana , de Buñuel, i fou coguionista d' Il momento della verità de Francesco Rosi Integrat en l’anomenada Escola de Barcelona , en una primera etapa la seva filmografia té, en conjunt, un acusat compromís amb l'antifranquisme Dirigí No compteu amb els dits 1966 i Nocturn 29 1968, en collaboració amb el poeta Joan Brossa , pellícules que promogueren grans polèmiques Després, dintre ja d’…

Vida i obra Fill d’ Avellí Artís i Balaguer  i germà de l’arquitecte i escenògraf  Arcadi Artís-Gener  Fou escenògraf al taller Batlle i Amigó i estudià Belles Arts a Llotja Al final de la dècada del 1920 protagonitzà el curt amateur  Gestation d’un poème , dels germans Sarsanedas del FAD Durant la República fou redactor de L’Opinió , La Rambla i La Publicitat popularitzà el pseudònim de Tísner en dibuixos i caricatures al Be Negre , L’Esquella de la Torratxa , que dirigí conjuntament amb Pere Calders, i La Campana de Gràcia  i La Publicitat , on illustrà els contes infantils que hi publicà…