Resultats de la cerca

Fou un dels capdavanters del cinema francès Bon coneixedor del seu ofici, treballà com a realitzador a la casa Gaumont Després d’haver realitzat films còmics i històrics, començà la sèrie La vie telle qu'elle est 1911-13, que obtingué un gran èxit, superat pels films seriats Fantomas 1913-14, Les vampires 1915 i Judex 1916-18

Doctor en història de l’art per la Universitat de Barcelona 1995, exercí la docència en història de l’art contemporani i del cinema a la Universitat Autònoma des del 1993 Fou secretari de l’Associació Espanyola d’Historiadors del Cinema 1988-96 i dirigí la biblioteca de la Filmoteca de la Generalitat de Catalunya 1989-92 Ha collaborat en revistes com ara Arc voltaic , L’Avenç , Cinematògraf , Archivos de la Filmoteca , Secuencias , La madriguera del Topo , i en els diaris Avui  i El País També és autor de llibres i opuscles sobre Sebastià Gasch 1987, 1997 i 1998, Charles Chaplin 1989, l’…

Fill de l’enginyer Santiago Rubió i Tudurí , l’exili familiar el portà el 1938 a Vielles Auvèrnia, França i el 1948 a Buenos Aires, on estudià pintura Especialitzat en l’art colonial, és considerat un dels més grans difusors del fileteado porteño El 1957 participà en l’exposició de la Sociedad Estímulo de Bellas Arts, que donà origen al moviment informalista Molts dels seus treballs pictòrics s’estructuren en forma de quadres-vinyetes amb llegendes que se succeeixen de manera seqüencial, com si es tractés d’un guió illustrat, una tècnica cinematogràfica que igualment utilitza quan dona…

Vida Fill del poeta  Josep Tharrats , estudià cinematografia a l’IDHEC de París i fou un actiu promotor de cineclubs a Barcelona durant el període 1950-62 Aprengué l’ofici entre el 1954 i el 1968, treballant al costat de LG Berlanga, JM Forn, JM Nunes, CF Ardavín, Franco Rosi, Riccardo Freda i Robert Parrish com a ajudant de direcció, secretari de rodatge, ajudant de producció o ajudant de muntatge Realitzà documentals, cinema publicitari i industrial, llargmetratges, etc Es donà a conèixer com a realitzador amb el curtmetratge  Un viernes santo 1960, inscrit al corrent de La Gente Joven del…

Vida El 1907 el seu pare organitzà sessions de cinema a l’obrador de la seva pastisseria de Súria A tretze anys anà a Barcelona a aprendre l’ofici El 1931 comprà una càmera de 9,5 mm i el 1932 feu els primers reportatges Excursió per l’Alt Berguedà i Fusta de pi , que foren guardonats Pastisser i bon coneixedor del francès i l’anglès, el 1934 entrà als estudis de la Metro-Goldwyn-Mayer com a muntador de doblatge i realitzador de documentals, i també als estudis Acústica i als Trilla-La Riva 1933 Abandonà la feina de pastisser i rodà La ruta de Don Quijote 1934, migmetratge documental i …

Fill de Jaume Pi i Sunyer Llicenciat en medicina a la Universitat de Barcelona 1899, es doctorà a Madrid 1900 Professor auxiliar de fisiologia a Barcelona 1902, fou després catedràtic a Sevilla 1904 Presidí la comissió executiva del primer Congrés d’Higiene de Catalunya 1906 El 1907 tornà a Barcelona, on exercí, des del 1914, com a professor de fisiologia a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, de la qual esdevingué, el 1916, catedràtic numerari Del 1899 al 1938 es dedicà a l’exercici clínic de la medicina i a les seves tasques docents i científiques, iniciades al…

Els orígens El cinema a Catalunya sorgí en aquells indrets on convergien tres elements fonamentals una base tècnica, el desenvolupament tecnològic i la capacitat socioeconòmica suficient per afrontar el nou repte Si bé el 5 de maig de 1896 ja s’havien fet exhibicions públiques amb aparells de vistes animades com el Kinetoscop de Thomas AEdison, no fou fins el 15 de desembre de 1896 que es realitzà la presentació oficial de l’aparell Lumière a l’establiment dels Napoleon, uns prestigiosos fotògrafs que tenien els estudis a la Rambla de Santa Mònica de Barcelona La introducció del cinema a la…