Resultats de la cerca

Filla del director i productor Bruce Paltrow i de l’actriu Blythe Danner, debutà al costat de John Travolta a Shout 1991, de JHornaday Després d’interpretar el paper de Wendy a Hook 1991, de SSpielberg, i les pellícules Flesh and Bone 1993, de SKloves, Jefferson in Paris 1995, de JIvory, Moonlight and Valentino 1995, de PAnspaugh, Seven 1995, de DFincher, o The Pallbearer 1996, de MReeves, es forjà la seva imatge d’actriu de papers que combinen un físic atractiu amb personatges tímids i acomplexats Emma 1996, de DMcGrath, adaptació d’una novella de Jane Austen, li oferí el primer paper…

Provinent d’una família jueva benestant, estudià química però, intereressat per la política i el cinema, es dedicà al periodisme A la fi de la Segona Guerra Mundial participà en la fundació de les joventuts comunistes S'inicià en el cinema com a ajudant d’Yves Allegret i Mario Monicelli i, després d’alguns documentals, el 1956 dirigí la seva primera pellicula de ficció, el migmetratge Giovanna 1956, al qual seguiren els llargmetratges La grande strada azzurra 1957 i Kapó 1959 La battaglia d’Algeri 1966, film que narra la revolta antifrancesa a l’excolònia rodada en blanc i negre i amb actors…

Vida El 1988 es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona i obtingué el títol de tècnic en imatge i so en l’especialitat d’imatge fílmica a l’EMAV, on feu Orígens "La consagració" d’Stravinsky 1987-88 El 1991 realitzà el mestratge d’escriptura de guions per a televisió i cinema a la Universitat Autònoma de Barcelona Treballà com a ajudant de producció a TVE i TVC, també en publicitat i a Boom, boom 1989-90, Rosa Vergés Exercí igualment de guionista de la televisió interactiva Telepick de TVE fins el 1994 i de productora executiva en Cadáveres para el lunes…

Serví a la marina a Indoxina i, un cop desmobilitzat 1953, el 1957 debutà a Quand la femme s’en mêle , d’Yves Allegret La seva consagració arribà tres anys més tard amb Rocco e i suoi fratelli 1960, de Luchino Visconti A diferència del personatge que interpretà en aquest film, la seva trajectòria posterior estigué dominada pels personatges complexos i inquietants, potenciats pel seu gran atractiu personal  Plein soleil 1959, de René Clement  Il Gattopardo 1962, de Luchino Visconti  L’eclisse 1972, de Michelangelo Antonioni  Mélodie en sous-sol 1963, d’Henri Verneuil  Carambolages…

Debutà en sèries de televisió com Hellinger’s Law 1981 i  The Killing of Randy Webster 1981 Films com Taps 1981, de H Becker, Bad Boys 1983, de R Rosenthal, The Falcon and the Snowman 1984, de J Schlesinger, o Crackers 1984, de L Malle, li oferiren la popularitat Però la consagració li arribà amb films com Colors 1988, de D Hopper  We’re No Angels 1989, de N Jordan  Carlito’s Way 1993, de B de Palma, i, sobretot, Dead Man Walking 1995, Os de plata del Festival de Cinema de Berlin a millor actor, de T Robbins Posteriorment ha interpretat, entre altres films, She’s So Lovely 1997,…

Començà a treballar dins el teatre d’afeccionats, i ingressà com a professional a la companyia de Josep Santpere, amb qui interpretà diversos vodevils, com Les píndoles d’Hèrcules , que obtingué un gran èxit Atreta per un teatre més ambiciós, estrenà Andrònica 1910 i La reina jove 1911, d’Àngel Guimerà, que representaren la seva consagració definitiva Dedicada també al cinema, entre 1909 i 1915 intervingué en una sèrie de films a Barcelona El 1914 passà a Madrid, on es convertí en la primera figura del teatre castellà, en el qual imposà autors que venien a combatre el teatre…

Entre els predecessors més directes del cinema belga cal comptar el Phehakistiskope de JA Plateau Quan començà a desenvolupar-se la producció de films, pel fet d’ésser un país bilingüe, la majoria d’actors i realitzadors foren atrets pel corrent francoparlant, més fort, i passaren a treballar a França Malgrat tot, una escola documental es desenvolupà amb O Decroly i amb Schoukens del 1907 al 1913 Als voltants del 1914 es produí una consagració del llargmetratge amb A Machin i J Feyder Desaparegut el primer i francesitzat el segon, la competència entre flamencs i valons s’accentuà amb el…

Viena fou un intens centre de producció cinematogràfica els anys anteriors a la Primera Guerra Mundial Erich Pommer fou l’únic productor que defugí el gènere galant d’aquesta època A l’arribada del cinema parlat, la tradició musical, i de l’espectacle, Viena donà base a una àmplia producció de comèdies “vieneses” i operetes filmades Willy Forst, amb Leise flehen meine Lieder ‘Lleus vers tu els meus cants fan via’, 1933 i Maskerade 1934, en fou la figura més qualificada, que originà un “estil vienès” del film musical La Segona Guerra Mundial destruí aquesta indústria, la qual no…

Vida Estudià física i filosofia i lletres, carreres que abandonà per tal de participar en la fundació del Grec o l’autogestió del Saló Diana, plataforma de teatre i espectacles alternatius Després estudià interpretació a l’Institut del Teatre Debutà com a professional a vinti-i-un anys a la companyia de Lluís Pasqual Càntir amunt , 1976 Entre les nombroses obres en les quals ha intervingut cal destacar  Titus Andronicus  1979-80, F Puigserver  Peer Gynt 1982, d’Ibsen  La tempestat 1984, de W Shakespeare  La tempestat  1985, N Espert  Per un sí o per un no 1987, de Nathalie Sarraute, amb la…

Cinema nord-americà Sens dubte, una de les pellícules de l’any i una de les estrenes més esperades dels darrers temps va ser The Adventures of Tintin The Secret of the Unicorn , adaptació del còmic d’Hergé signada per Steven Spielberg i realitzada amb el sistema d’animació conegut com a motion capture , fet a partir d’interpretacions d’actors reals Una superproducció que corrobora la vigència creativa i la hiperactivitat d’un dels realitzadors que ha transformat decisivament la indústria de Hollywood el mateix any Spielberg va estrenar també el drama bèllic War Horse i va produir, entre d’…