Resultats de la cerca

Caracteritzada per la imatge d’una dona amb túnica aixecant una torxa, nasqué de la unió i el desenvolupament de la CBC-Films Sales Company, fundada el 1920 pels germans Harry i Jack Cohn i Joe Brandt, antics empleats d’Universal Als anys trenta ja es consolidà com un dels estudis més importants, gràcies en part a la seva associació amb el director Frank Capra, i als anys quaranta tingué l’actriu Rita Hayworth com a gran estrella Entre els seus èxits hi ha pellícules com ara It Happened One Night 1933, Only Angels Have Wings 1939, His Girl Friday 1940, Gilda 1946, From Here to…

Autor de diversos curtmetratges durant la postguerra mundial, s’imposà com un dels mestres de la comèdia italiana a partir de l’èxit de Pane, amore e 1955 i  Poveri ma belli 1957, i es consolidà amb Il sorpasso 1962 El seu humor es convertí en la constant d’una prolífica filmografia, entre la qual destaquen I mostri 1963, Vedo nudo 1969, In nome del popolo italiano 1971, Profumo di donna 1974, guardonat amb un César,  Sesso e volentieri 1982, Le bon roi Dagobert 1984, Scemo di guerra 1985, Il commissario Lo Gatto 1987, Teresa 1988,  Tolgo il disturbo 1990, Giovani e belli 1996 i…

És fill d’un guionista i nebot d’un productor de cinema Cursà estudis de literatura i de filosofia, que no acabà, i des del 1976 treballà com a auxiliar al teatre i al cinema Els anys vuitanta començà a escriure guions d’intriga i acció per a Claude Miller i Michel Blanc El 1994 rodà el seu primer film, Regarde les hommes tomber , amb el qual guanyà tres premis César, un dels quals al millor director Consolidà la seva trajectòria amb Un héros très discret 1996, que desmitificava la resistència Sur mes lèvres 2002, que guanyà un tercer César De battre mon coeur s’est arrêté 2005…

A partir de l’èxit del seu segon film, The Graduate 1976, de M Nichols, seguí una carrera molt regular que es consolidà amb l’Oscar per la seva interpretació a Kramer versus Kramer 1979, de R Benton També ha interpretat, entre d’altres, Midnight Cowboy 1969, de J Schlesinger, Little big Man 1970, d’A Penn, Straw Dogs 1971, de S Peckinpah, Lenny 1974, de B Fosse, Family Business 1989, de S Lumet, Dick Tracy 1990, de W Beatty, Billy Bathgate 1991, de R Benton, Hook 1991 de S Spielberg, Hero 1992, de SFrears, Outbreak 1995, de WPetersen, Sleepers 1996, de BLevinson, American Buffalo…

Fill del productor Alfredo Ripstein fill, de nen visqué directament els rodatges del seu pare i es féu amic de Luis Buñuel, que exercí una gran influència en el seu estil El 1966 dirigí la seva primera pellícula, Tiempo de morir , un western escrit per Gabriel García Márquez i Carlos Fuentes Considerat un dels noms més rellevants del cinema independent mexicà, no es consolidà com a autor fins els anys setanta Les seves pellícules es caracteritzen per la reinterpretació del melodrama i per una atmosfera sovint claustrofòbica i opressiva Algunes de les seves pellícules són El…

Graduat en empresarials 1978, compaginà els seus estudis amb classes d’interpretació, i abandonà el seu primer treball com a agent comercial per a dedicar-se a actuar Després de diversos petits papers, es donà a coneixer a Silverado 1984, de L Kasdan, i posteriorment es consolidà com un dels actors més cotitzats de Hollywood amb The Untouchables 1987, de B de Palma Field of Dreams 1988, de P A Robinson, Revenge 1989, de T Scott, Robin Hood 1991, de K Reynolds, JFK 1991, d’O Stone, A Perfect World 1993, de C Eastwood, Tin Cup 1996, de R Shelton, Message in a Bottle 1999, de L Mandoki, Thirteen…

De primer fou només una actitud crítica, manifestada mitjançant la revista Cahiers du Cinéma , però ràpidament es consolidà, i el 1959 dos joves realitzadors aconseguiren a Canes els premis al millor film Orfeu negro , de Marcel Camus i el millor realitzador François Truffaut per Les quatre-cents coups A partir d’aquell moment la indústria cinematogràfica francesa obrí les portes a una sèrie de nous realitzadors —procedents sovint del camp del curtmetratge i de la crítica—, que imposaren una valoració nova de la capacitat expressiva de la imatge per ella mateixa, com ja havien fet els grans…

Filla d’un director d’òpera i d’una cantant, estudià interpretació a l’East Carolina University Posteriorment es traslladà a Nova York, i fins als primers anys noranta treballà sobretot en sèries de televisió El 1993 obtingué una certa projecció amb Demolition Man 1993, de M Brambilla, The Thing Called Love 1993, de P Bogdanovich, i The Vanishing 1993, de G Sluizer, que consolidà amb While You Were Sleeping 1995, de J Turteltaub, Two If by Sea 1996, de B Bennett,   A Time to Kill 1996, de J Schumacher, In Love and War 1996, de R Attenborough, Hope Floats 1998, de F Whitaker,…

Filla d’actors, obtingué un ampli reconeixement en la producció de Luc Besson Taxi 1998, en les seqüeles de la qual, Taxi 2 i Taxi 3 , també actuà, dirigida per Gérard Pirès, que es consolidà en Les Jolies Choses 2001, de Gilles Paquet-Brenner, Lisa 2001, de Pierre Grimblat, Big Fish 2003, de Tim Burton, Jeux d’Enfants 2003 de Yann Samuell, Un long dimanche de fiançailles 2004, César a la millor actriu secundària 2005 de Jean-Pierre Jeunet i A Good Year 2006, de Ridley Scott El 2008 obtingué el César, el BAFTA, el Globus d’Or i l’Oscar a la millor actriu pel paper d’Edith Piaf a…

Graduat a l’escola de comunicació de la Universitat de Texas, Austin, l’any 1993, començà a actuar el 1991 i obtingué el primer paper important a Dazed and Confused 1993, de Richard Linklater Posteriorment, continuà la trajectòria, entre d’altres, amb A Time to Kill 1996, de Joel Schumacher  Contact 1997, de Robert Zemeckis  U-571 2000, de Jonathan Mostow  Thirteen Conversations About One Thing 2001, de Jill Sprecher  Tiptoes 2003, de Matthew Bright, i Sahara 2005 de Breck Eisner La seva carrera es consolidà, sobretot, a partir de  The Lincoln Lawyer 2011, de Brad Furman,  Bernie…