Resultats de la cerca
Es mostren 49 resultats
La llarga nit de juliol
Cinematografia
Pel·lícula del 1974; ficció de 87 min., dirigida per Lluís Josep Comeron i Martín.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Movirama - Telecine Barcelona ARGUMENT I GUIÓ LJComeron, Jordi Illa FOTOGRAFIA Aurelio GLarraya Eastmancolor, panoràmica MUNTATGE Ramon Quadreny MÚSICA Joan Pineda INTERPRETACIÓ Simó Andreu Tony, Eusebio Poncela Pere, Marisa Paredes la xicota de Tony, Joan Ribó germà de Pere, Montserrat Salvador la dona del pis, Alfredo Mayo el germà de la dona, Jordi Torras el metge del circuit, Carles Lucena el mecànic, Maria Reniu, Josep Castillo i Escalona, Marta Flores ESTRENA Madrid, 24031975, Barcelona, 25031975, TV, 16071984 en català PREMIS Ciutat de Barcelona 1974…
Marta Balletbò-Coll
Cinematografia
Directora de cinema.
Llicenciada en Ciències Químiques per la Universitat de Barcelona, cursà estudisde direcció de cinema a la Universitat de Colúmbia Nova York i treballà en ràdio i premsa El 1991 realitzà el seu primer curtmetratge, Harlequin Exterminator , al qual seguí l’any següent Intrepidíssima L’any 1995 realitzà Costa Brava Family Album , el seu primer llargmetratge, amb el qual obtingué el premi Ciutat de Barcelona i el premi RNE Sant Jordi Posteriorment dirigí Carinyo, he enviat els homes a la lluna 1998 i Sévigné 2004, per la qual rebé el Premi Nacional de la Generalitat de Catalunya
Walerian Borowczyk
Cinematografia
Director cinematogràfic polonès.
Cursà estudis de pintura a Cracòvia i es dedicà a la litografia, especialitat en la qual guanyà el premi nacional l’any 1953 Realitzà cartells de cinema i films d’animació El 1959 s’establí a París i es dedicà als curtmetratges i documentals, en els quals barrejà les tècniques pictòriques i les cinematogràfiques Posteriorment, passà a realitzar llargmetratges d’estil molt peculiar, en els quals l’erotisme sadomasoquista de connotacions oníriques és sempre l’element central Entre les seves pellícules, sovint controvertides , es destaquen Goto, l’île d’amour 1968, Blanche 1971, Les…
Robert Duvall
Cinematografia
Actor teatral i cinematogràfic nord-americà.
Dotat d’una expressió inquietant, interpretà moltes pellícules com a secundari, palesant una excellent vena dramàtica A partir de The Godfather 1972, de FF Coppola, començà una cursa ascendent en què arribà a ser protagonista d’alguns films Algunes de les seves pellícules més destacades són Captain Newman 1963, The Detective 1968, Joe Kidd 1972, The Godfather, part II 1974, Apocalypse now 1979, Hotel Colonial 1987, The Paper 1994, i A Scarlett Letter 1995 També ha intepretat The Gingerbread Man 1998, Deep Impact 1998, A Civil Action 1998, Gone in Sixty Seconds 2000, The 6th Day 2000, John Q…
Joan Xiol i Marchal
Cinematografia
Director.
Vida Cursà estudis cinematogràfics a França abans d’installar-se a Barcelona el 1940 Després de dirigir alguns curts, el 1946 rodà el llarg El castillo de Rochal i a continuació Ramsá 1947, que no s’arribà a estrenar Posteriorment desenvolupà una filmografia majoritàriament ajustada a produccions de gènere i baix pressupost no exemptes d’oportunisme comercial Cinco pistolas de Texas 1965 Río Maldito 1965 El hombre de Caracas 1968 Horas prohibidas 1968 La farsa 1968 Las piernas de la serpiente 1970 Los farsantes del amor 1972 El precio del aborto 1975 Sexo, amor y fantasía 1976 i…
Maria Ripoll
Cinematografia
Directora cinematogràfica.
Cursà direcció d’actors i guionatge a la Universitat de Califòrnia Los Angeles UCLA, i direcció a l’American Film Institute de Los Angeles El seu curt Kill me later 1993 obtingué el premi del Públic dels Festivals d’Oberhausen i Houston El 1996 retornà a Catalunya Ha dirigit The Man with Rain in His Shoes 1998, premi Gran Angular del Festival de Sitges, Tortilla Soup 2001, Utopía 2003, Tu vida en 65' 2006, el documental Cromosoma 5 2013, Rastres de sàndal 2014, premi Gaudí 2015 a la millor pellícula en llengua catalana, Ara o mai 2015, No culpis el karma del que et passa per…
Jacques Audiard

Jacques Audiard
© Georges Biard
Cinematografia
Director de cinema francès.
És fill d’un guionista i nebot d’un productor de cinema Cursà estudis de literatura i de filosofia, que no acabà, i des del 1976 treballà com a auxiliar al teatre i al cinema Els anys vuitanta començà a escriure guions d’intriga i acció per a Claude Miller i Michel Blanc El 1994 rodà el seu primer film, Regarde les hommes tomber , amb el qual guanyà tres premis César, un dels quals al millor director Consolidà la seva trajectòria amb Un héros très discret 1996, que desmitificava la resistència Sur mes lèvres 2002, que guanyà un tercer César De battre mon coeur s’est arrêté 2005…
Roy Scheider
Cinematografia
Actor nord-americà.
Cursà estudis mitjans al Franklin and Marshall College, en un dels indrets amish per excellència dels Estats Units, a Lancaster, a l’estat de Pennsilvània Després d’una etapa en què prestà servei a les Forces Aèries del seu país, entrà a formar part del Lincoln Center Repertory La seva experiència teatral en aquesta companyia precedí l’activitat per la qual seria conegut a partir dels primers anys de la dècada dels setanta, sobretot a causa de l’èxit aclaparador de French Connection 1971, de WFriedkin Participà en altres produccions populars de la dècada, com ara Jaws 1975, de…
Kevin Smith
Cinematografia
Director cinematogràfic nord-americà.
Cursà estudis de cinema, inacabats, i els anys següients treballà en feines diverses mentre completava el seu primer llargmetratge, Clerks 1994, amb el qual guanyà el premi al millor realitzador al Festival de Cinema de Sundance i obtingué un gran èxit La seva filmografia continuà amb Mallrats 1995, Chasing Amy 1997, Dogma 1999, Jay and Silent Bob Strike Back 2001, Jersey Girl 2004, Clerks II 2006, Zack and Miri Make a Porno 2008, Cop Out 2010 i Red State 2011, premi a la millor pellícula del Festival de Cinema de Sitges La majoria d’aquests títols són sàtires de la vida…
Josep Virós i Moyes
Cinematografia
Literatura catalana
Història del dret
Advocat, escriptor i productor cinematogràfic.
Vida i obra Estudià al Seminari d’Urgell i cursà la carrera de dret a la Universitat de Barcelona Fou advocat i productor cinematogràfic És autor de les novelles Verd madur 1957 —obra d’ambientació pirinenca que descriu una societat tradicional de muntanya en declivi— i Una altra mena de fosca 1976 Vinculat a partir del 1929 a diverses productores nord-americanes, especialment a Warner Bross, el 1960 fundà amb Amadeu Bagués la productora Pirene Films SA, amb l’objectiu de fomentar el cinema català Aquest mateix any, un cop traduïda la novella Verd madur al castellà, amb el títol…
,