Resultats de la cerca

Creà l’Arxiu Cinematogràfic-Internacional, molt valuós en revistes, llibres, anuaris i catàlegs Collaborà en moltes revistes i publicacions de cinema, i fou l’ànima de la darrera època de Film Guía

De gran temperament dramàtic, obtingué l’Oscar el 1935 per Dangerous , i el 1938 per Jezebel Uns altres films en què intervingué són Little Foxes 1941, All About Eve 1950, What Happened to Baby Jane 1962, The Anniversary 1968, Lo scopone scientifico 1972 i Death on the Nile 1978, entre d’altres La seva darrera pellícula fou The Whales of August 1987 El 1963 publicà la seva autobiografia The Lonely Life

Decorador per a Marcel L’Herbier i Jean Renoir 1919-26 i ajudant de René Clair, es vinculà a la darrera avantguarda El seu art revulsiu, moral i eficaç, sabé alternar la dignitat amb la denúncia Entre les seves realitzacions destaquen Douce 1943, Le diable au corps 1946, Occupe-toi d’Amélie 1949, L’auberge rouge 1952, Le rouge et le noir 1954, Marguerite de la nuit 1955, adaptació del Faust, La traversée de Paris 1956, La Chartreuse de Parme 1969 i Lucien Leuwen 1974

Graduat a l’Escola de Łódź el 1969, feu el seu aprenentatge en el terreny documental i televisiu Entre els seus llargmetratges, que evidencien un sentit poètic i tràgic de la vida, destaquen Amator 1979, Przypadek 1982, Bez Konca 1984, la sèrie Dekalog 1987-8 i La double vie de Veronique 1991 La seva darrera obra fou una trilogia inspirada en la Revolució Francesa la llibertat a Trois couleurs, bleu Lleó d’Or a Venècia el 1992 la igualtat a Trois couleurs, blanc Os de Plata a Berlín el 1993 i la fraternitat a Trois couleurs, rouge 1994, nominada a l’Oscar

Autor de guions televisius, dirigí posteriorment dos films comercials i obtingué un cert renom amb un tercer Mi querida señorita , 1971 En la seva trajectòria posterior, irregular, cal destacar El amor del capitán Brando 1974, Al servicio de la mujer española 1978, El nido 1980, Stico 1984, La hora bruja 1985,  Al otro lado del túnel 1994,  El palomo cojo 1995 i  14, Fabian Road 2008, la seva darrera pellícula, i les sèries televisives Juncal 1988 i Una gloria nacional 1992 És autor del guió de El día que nací yo 1992, de P Olea El 2000 publicà les memòries La dulce España…

Inicià una prolífica carrera a la televisió als anys cinquanta, de la qual destaca la producció de The Moon and Sixpence 1959, basada en una novella de W Somerset Maugham, amb la qual guanyà un premi Emmy El 1957 debutà al cinema amb Fear Strikes Out , a la qual seguiren divuit pellícules més, entre les quals destaquen ara l’allegat antiracista To Kill a Mockingbird 1962, la més famosa, adaptació de la novella guanyadora del Premi Pulitzer de Harper Lee, que fou guardonada amb tres Òscars millor actor, millor guió i millor direcció artística, The Stalking Moon 1969, Summer of ‘42 1971, The…

En acabar la Guerra Civil Espanyola s’exilià a Mèxic Esdevinguè un actor secundari força actiu i molt versàtil Debutà a El cementerio de las àguilas 1938, del cineasta Luis Lezama D’entre els films més interessants de la seva trajectòria, cal esmentar Yolanda 1942, dels cineastes Manuel Reachi i Dudley Murphy Hipólito el de Santa 1949, de F de Fuentes  La malcasada 1950, de José Díaz Morales Amor perdido 1950, de M Morayta María Cristina 1951, de R Pereda  Los tres amores de Lola 1955, de René Cardona Locos peligrosos 1957, de F Cortés Café Colón 1958, de Benito Alazraki el film nord-americà…

Ingressà a la Universitat Politècnica Estatal de Califòrnia amb una beca de futbol americà, estudià música a la Universitat del Sud de Califòrnia i obtingué dues beques més per a cursar art dramàtic al Drama Studio London, Berkeley Debutà com a actor en la producció de Fast Times atRidgemont High 1982, i posteriorment participà en The Color of Money 1986, Platoon 1986, i a la comèdia Good Morning, Vietnam 1987 La interpretació del músic Charlie Parker en el film Bird 1988, dirigit per Clint Eastwood, li permeté d’obtenir el premi al millor actor al Festival Internacional de Cinema de Canes i…

Mesos després del seu naixement, el seu pare fou assassinat per un escamot anarquista Després de llicenciar-se en dret 1959, cursà estudis a l’Escuela Oficial de Cinematografía S’inicià amb diversos curtmetratges, dels quals sobresurt Lección de arte 1962, que el 1963 guanyà la Concha d’Or i el premi al millor curt del Festival de Sant Sebastià Aquest any estrenà el primer llargmetratge, Se necesita chico El 1970 començà a treballar per a la televisió, mitjà en el qual aconseguí una projecció més destacada de la seva carrera, especialment amb el curt La cabina 1972, metàfora del franquisme…

S’imposà com a actor teatral a Broadway i a Londres, sobretot amb interpretacions renovadores de Shakespeare un Romeu antiromàntic i dinàmic, un Hamlet edípic, un Otello objecte de l’amor de Jago A partir del 1946 fou un dels directors de l’Old Vic Theatre hi dirigí Sòfocles, Shakespeare, Ibsen, Čekhov, GB Shaw, etc La fase important de la seva carrera cinematogràfica es desenvolupà en el camp de la interpretació, en personatges de caràcter romàntic Wuthering Heights , 1938 Rebeca , 1940 Pride and Prejudice , 1940 Carrie , 1951 i de diverses característiques The Beggar’s Opera , 1953…