Resultats de la cerca

Filla de la també actriu Tippi Hedren, el 1975 interpretà el seu primer paper a The Drowning Pool , de S Rosenberg Desprès es donà a conèixer a One On One 1977, de L Johnson, Underground Aces 1980, de R Butlet, Roar 1981, de N Marshall, o Body Double 1984, de B De Palma Però la popularitat li arribà amb Something Wild 1986, de J Demme, Working Girl 1988, de M Nichols, The Bonfire of the Vanities 1990, de B De Palma, A Stranger Among Us 1992, de S Lumet, Nobody's Fool 1994, de R Benton, i Two Much 1996, de F Trueba Darrerament ha interpretat, entre d’altres, Lolita 1997, d’A Lyne, Celebrity…

Vida i obra Estudià al Seminari d’Urgell i cursà la carrera de dret a la Universitat de Barcelona Fou advocat i productor cinematogràfic És autor de les novelles Verd madur 1957 —obra d’ambientació pirinenca que descriu una societat tradicional de muntanya en declivi— i Una altra mena de fosca 1976 Vinculat a partir del 1929 a diverses productores nord-americanes, especialment a Warner Bross, el 1960 fundà amb Amadeu Bagués la productora Pirene Films SA, amb l’objectiu de fomentar el cinema català Aquest mateix any, un cop traduïda la novella Verd madur al castellà, amb el títol…

Educat a Austràlia, l’èxit d’algunes de les pellícules que rodà allí, especialment Mad Max GMiller, 1979 i Gallipoli PWeir, 1981, li permeté fer el salt a Hollywood, on es convertí en un dels actors més populars gràcies als seus films d’acció, com les dues seqüeles de Mad Max , dirigides també per Miller el 1982 i el 1985, o les quatre pellícules de la sèrie Lethal Weapon , dirigides per RDonner els anys noranta Posteriorment diversificà el seu registre The Year of Living Dangerously PWeir, 1983, The River MRydell, 1984, Air America RSpottiswoode, 1990, Hamlet FZefirelli, 1990, Ransom RHoward…

Vida Rellotger de professió, escrivia novelles romàntiques i de l’Oest que publicava amb diversos pseudònims La seva activitat com a guionista s’inicià el 1958 associada a la productora dels germans Balcázar Perfectament adaptat a les tendències populars d’aquesta productora melodrames i comèdies, participà, ocasionalment amb el pseudònim de Sergio Duval, en La muralla 1958, Lluís Lucia, Las locuras de Bárbara 1958, Charlestón 1959 i El amor que yo te dí 1959, tots tres de Tulio Demicheli, i l’últim segons la seva novella homònima La encrucijada 1959, Sueños de mujer 1960, Al…

Els seus fundadors foren Eduardo Vilaseca Marín Madrid 1896 – Barcelona 1949 i Arturo Ledesma Álvarez 1882 – 1941, que s’iniciaren a Madrid en l’àmbit del cinema educatiu i com a representants dels aparells i cintes de la Pathé-Kok L’empresa, però, es donà a conèixer el 1916 en ocupar-se de la gestió a l’Estat espanyol de la francesa Pathé Frères A partir del 1918 també aconseguiren l’explotació del material de la Triangle nord-americana, a la qual s’afegí el 1920 el de la Film d’Art francesa Totes dues exclusives suposaren una injecció econòmica important, atès que la Pathé, després de la…

L’empresa mare fou constituïda el 1912 per Carl Laemmle amb el distintiu d’Universal Manufacturing Co, fruit de l’agrupament d’una dotzena de productors independents I fou ell mateix qui, un cop construïts els primers grans estudis de Hollywood el 1915, creà el 1920 la Universal Pictures Corporation, societat que el 1946, en fusionar-se amb la International Pictures, es convertí en Universal-International La firma catalana Exclusivas Verdaguer fou la distribuïdora espanyola que importà els seus primers films el 1919, fins que, a final de desembre del 1922, es constituí l’anomenada Hispano…

Vida Abandonà els estudis de medicina per entrar a la companyia de teatre d’Ernest Vilches i abans de la guerra civil feu teatre i interpretà dos films, El 113 1935, Raphael J Sevilla i Las Tres Gracias As três graças , 1936, Leitão de Barros El 1940 reprengué la seva carrera i aviat es convertí en un actor de moda, amb títols com Harka 1940-41, Carlos Arévalo, Escuadrilla 1941, Antonio Román i Raza 1941, José Luis Sáenz de Heredia rebatejat el 1950 com El espíritu de una raza , amb guió de Francisco Franco sota el pseudònim de Jaime de Andrade, peripècia vital en què encarnà l’ alter ego…

Vida Filla de l’actor del Parallel Josep Santpere i Pei i de Rosa Hernáez, s’inicià en el món del teatre el 1938, en plena guerra, cosint la roba d’escena de la companyia del seu pare i participant-hi com a actriu a l’espectacle Tenori musical El mateix any debutà en el cinema amb Ignasi F Iquino en un migmetratge no estrenat aleshores Paquete, el fotógrafo público nº 1 El 1939 fitxà per a la productora CIFESA i interpretà el primer film realitzat després de la guerra, Los cuatro robinsones Eduardo G Maroto Alguns anys més tard, alternà teatre i cinema, fent petits papers còmics en vuit…

Dels orígens al 1939 Aquest cinema, tanmateix, no ha aconseguit una autonomia i personalitat pròpies pel fet que des de l’aparició del sonor ha hagut d’emprar habitualment el castellà com a vehicle lingüístic i per les serioses dificultats trobades al llarg de la seva història El 1896 foren introduïts a Barcelona diversos aparells cinematogràfics —d’Edison, de W Paul, dels Lumière—, i les primeres filmacions foren realitzades per Fructuós Gelabert amb un aparell de fabricació pròpia, el 1897, seguides per obres de Francesc de P Tramullas, Segon de Chomon, Baltasar Abadal i d’altres La…

La cinematografia com a art Els començaments 1895-1908 La primera realització cinematogràfica presentada al públic fou Arrivée du train à La Ciotat de Louis Lumière París, 28 de desembre de 1895 Era un breu reportatge documental, i tingué tant d’èxit que mogué Lumière a enviar diversos agents pels països europeus per tal que filmessin reportatges sobre esdeveniments d’interès públic per exhibir-los després a París Lumière pensava que el seu invent tenia un interès purament científic i que no arribaria a gaudir d’una difusió entre les grans masses, amb la qual cosa no li preveia un avenir…