Resultats de la cerca

Després d’iniciar-se professionalment en el dibuix publicitari, amb el seu germà Roy i un soci començà la realització de curts metratges de dibuixos animats El 1923 fundà a Los Angeles els Walt Disney Studios El seu primer èxit fou el personatge del ratolí Mickey 1928 en el curtmetratge sonor Steamboat Willie El 1929, en la sèrie de les Silly Symphonies , conjugà música, imatge i color Aquell mateix any fundà l’empresa Walt Disney Productions Disney Company Creà també una sèrie de personatges l’ànec Donald, Minnie, Pluto, Goofy, etc protagonistes dels seus curts d’animació, que, juntament…

Després de diverses experiències teatrals i televisives durant els anys cinquanta, el 1962 inicià una filmografia irregular amb alguns films d’èxit, com ara Butch Cassidy and the Sundance Kid 1969, Slaughterhouse-Five 1972, The Sting 1973, per la qual rebé l’Oscar a la millor direcció, Slap Shot 1976, A Little Romance 1979, The World According to Garp 1982, The Little Drummer Girl 1984 i Funny Farm 1988

Als disset anys deixà els estudis per guanyar-se la vida Després de cinc anys a l’exèrcit, ingressà en un seminari catòlic on treballà amb invidents El 1990 decidí dedicar-se a la pintura i anà a París, on descobrí el cinema Dos anys més tard començà a escriure guions, i el 1996 rodà el seu primer film,  Ag-o  ‘Cocodril’ Seguiren  Yasaeng dongmul bohoguyeog  ‘Animals salvatges’, 1997, rodat a França  Paran daemun  ‘La fonda del gabial’, 1998  Real Fiction  2000  Seom  ‘L’illa’, 2000, pel qual rebé diversos premis i es donà a conèixer internacionalment  Suchwiin bulmyeong  ‘Adreça desconeguda…

Fou desconegut internacionalment fins que, el 1963, un cicle retrospectiu dels seus films al festival de Berlín donà a conèixer la seva gran qualitat de cineasta Alguns films seus són Tokyo no Gassho ‘El cor de Tokyo’, 1931, Hitori Musuku ‘El fill únic’, 1936, Banshun ‘Estiu tardà’, 1949, Akibyori ‘L’última tardor’, 1961 i Suma no aji ‘Tarda de tardor’, 1962

Filla del director José María Forqué , debutà en el cinema amb un petit paper a Mi querida señorita 1971, de J de Armiñán S’especialitzà en registres humorístics i en personatges de dona ingènua Intervingué, entre d’altres, a La guerra de papá 1977, d’A Mercero El canto de la cigarra 1980, de JM Forqué Qué he hecho yo para merecer esto 1984, de P Almodóvar Sé infiel y no mires con quién 1985, de F Trueba Bajarse al moro 1988, de F Colomo Por qué lo llaman amor cuando quieren decir sexo 1993, de M Gómez Pereira El tiempo de la felicidad 1997, de M Iborra Sin vergüenza 2001, de J Oristrell …

Estudià dibuix i pintura amb Pere Borrell i treballà en el taller de litografia del seu pare, que abandonà el 1901 per dedicar-se íntegrament al teatre Com a artista plàstic, la influència del seu mestre l’abocà de primer a un realisme rigorós Taller de litografia Gual , oli del 1890 Barcelona, coll Albert Oller Tot i que més tard s’adherí al grup postmodernista de la Colla del Safrà ~1893-96, aviat se centrà en un Modernisme típicament esteticista dins aquest estil feu diversos cartells d’arabesc curvilini i complex que palesen una gran exquisidesa i sensibilitat Quarta Exposició de Belles…

Visqué a Barcelona des del 1929, i fou la seva tia, l’actriu teatral i dobladora Marta Fàbregas , la que la feu debutar el 1935 en el film francès El petit Jacques Le Petit Jacques , Gaston Roudès Els primers anys doblà únicament actors o actrius infantils per als estudis Voz de España, Estudis Metro-Goldwyn-Mayer MGM, Buenos Aires, Orphea Film i Trilla - La Riva I fou el director d’aquests últims, Pedro Puche, el que li donà l’oportunitat d’iniciar la seva maduresa professional Al començament de la dècada del 1940, Salvatore Persichetti li oferí de treballar com a actriu fixa a Voz de…

Balañà començà treballant a la vaqueria familiar, prop de la plaça de Las Arenas, on s’introduí en el negoci del toreig després del 1939 controlà les places de braus de Barcelona, de Palma i altres del Principat, i molts dels principals cinemes barcelonins S’inicià com a empresari de l’Avenida de la Luz 1943-92, un local situat al passatge subterrani de la Llum El 1949 convertí el Principal Palacio teatre Principal en cinema Amplià la xarxa amb el Poliorama, el Borràs 1953 i l’emblemàtica sala Coliseum 1958, que inicià una nova etapa amb l’estrena d’ Amor i xerrameca Amore e chiacchiere ,…

Estudià a l’Escola d’Arts i Oficis de la Llotja Fou deixeble de Salvador Alarma i Tastàs, i collaborà en diverses publicacions — La Veu de Catalunya , Papitu , Solidaridad Obrera , La Rambla , El Noticiero Universal , Última Hora ,  La Humanitat , L’Opinió , L’Esquella de la Torratxa — com a dibuixant de temes polítics Creà, amb Helios Gómez, la revista de les Joventuts Comunistes Iscra Illustrà llibres, feu maquetes i edità revistes Treballà ajudant al seu germà Joaquim, que era escenògraf Entre els anys 1933 i 1934 presentà, a Barcelona, una exposició de dibuixos, que tingué molt d’èxit…

Biografia Abandonà l’escola a quinze anys i visqué una adolescència i primera joventut entre bohèmia i marginal Es traslladà a París i començà a actuar en el teatre Triomfà com a protagonista de Les valseuses 1973, de Bertrand Blier, i es convertí en un dels més actius i interessants actors europeus, amb prop de 200 títols És també un dels actors europeus no anglosaxons que més sovint ha actuat en produccions nord-americanes Entre els nombrosos premis amb què ha estat guardonat cal esmentar dos premis César del 1981 i el 1991 atorgats, respectivament, per Le dernier métro 1980, de François…