Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
projector

projector
Cinematografia
Fotografia
Aparell que permet de projectar damunt una pantalla les imatges d’una pel·lícula cinematogràfica o d’una diapositiva, disposades entre una font de llum i un sistema òptic.
El projector cinematogràfic o projector per a pellícules cinematogràfiques és constituït per la font de llum i l’objectiu, per dues bobines la que conté la pellícula i la que la rep, per un mecanisme d’avançament de la pellícula, per un sistema de ventilació, per un obturador i, eventualment, per un lector de sons El projector de diapositives , directament derivat de la primitiva llanterna màgica, sol ésser proveït d’un sistema de ventilació, d’un dipòsit de diapositives circular, recte, alternatiu, etc i dels adequats mecanismes d’avançament i d’expulsió, d’…
pantalla
Cinematografia
Fotografia
Superfície blanca, de matèria tèxtil o plàstica, sobre la qual són projectades les imatges cinematogràfiques o fotogràfiques.
Les pantalles poden ésser de concepció i dimensions ben diverses, des de les petites pantalles portàtils, per a projecció de diapositives o de pellícules de 8 mm, fins a les grans pantalles emprades en el cinemascope , en el cinerama i en el vistavisión
Nicolau Rubió
Cinematografia
Pintor i cineasta amateur.
Fill de l’enginyer Santiago Rubió i Tudurí , l’exili familiar el portà el 1938 a Vielles Auvèrnia, França i el 1948 a Buenos Aires, on estudià pintura Especialitzat en l’art colonial, és considerat un dels més grans difusors del fileteado porteño El 1957 participà en l’exposició de la Sociedad Estímulo de Bellas Arts, que donà origen al moviment informalista Molts dels seus treballs pictòrics s’estructuren en forma de quadres-vinyetes amb llegendes que se succeeixen de manera seqüencial, com si es tractés d’un guió illustrat, una tècnica cinematogràfica que igualment utilitza quan dona…
internegatiu
Cinematografia
Fotografia
Pel·lícula utilitzada per a obtenir els contratips dels films de color o de les diapositives.
Elisabet
Cinematografia
Pel·lícula del 1968; ficció de 85 min., dirigida per Alexandre Martí i Gelabert.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Urània Films AMartí Barcelona ARGUMENT I GUIÓ AMartí REFERENT LITERARI Basat en la novella Elisabet o el perseguit de Valldorteu 1928 de Josep Maria Folch i Torres FOTOGRAFIA Julio Pérez de Rozas Eastmancolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Andreu Vallvé MUNTATGE Albert Gasset i Nicolau MÚSICA Joan Duran i Alemany, Cançons Guillem d’Efak i Nicolau Pizà INTERPRETACIÓ Maria Cinta Elisabet, Manuel Miranda Francesc, Carles Miquel Solà Bellacour, Queta i Teo Queta i Teo, Manuel Gas Sr Llorenç, Guillem d’Efak criat Tobies, Marta Flores Úrsula, Fernando Rubio…
Cinemateca Municipal de Barcelona
Cinematografia
Organisme que recollí i custodià les filmacions fetes a petició del Consistori.
El fons és format per 152 títols, dels quals són particularment valuoses i interessants les filmacions de les primeres fires de mostres 1920-24, els preparatius de l’Exposició Internacional del 1929 1927-30, el període de la República Catalana, la vida de l’alcaldia durant el mandat de Josep Maria de Porcioles 1952-66 i alguns premis de Cinematografia professional i amateur Ciutat de Barcelona El material arriba fins a l’any 1972 L’entitat havia de vetllar pel patrimoni fílmic que s’anava generant, d’una banda, des de l’àmbit educatiu, amb la primera sessió de cinema el 1922 que muntà la…
Avel·lí Artís-Gener

Avel·lí Artís-Gener
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Literatura catalana
Cinematografia
Escriptor, dibuixant i pintor.
Vida i obra Fill d’ Avellí Artís i Balaguer i germà de l’arquitecte i escenògraf Arcadi Artís-Gener Fou escenògraf al taller Batlle i Amigó i estudià Belles Arts a Llotja Al final de la dècada del 1920 protagonitzà el curt amateur Gestation d’un poème , dels germans Sarsanedas del FAD Durant la República fou redactor de L’Opinió , La Rambla i La Publicitat popularitzà el pseudònim de Tísner en dibuixos i caricatures al Be Negre , L’Esquella de la Torratxa , que dirigí conjuntament amb Pere Calders, i La Campana de Gràcia i La Publicitat , on illustrà els contes infantils que hi publicà…
, , ,