Resultats de la cerca

D’origen purament burgès i amb només una visible aplicació científica, el cinematògraf és un clar fill esgarriat de la fotografia científica de Nicéphore Niepce o Louis-Jacques Mandé Daguerre i dels experiments òptics i de les variacions in motion de Joseph Plateau, Émile Reynaud, Edward Muybridge o Étienne-Jules Marey Tots ells, amb curioses invencions de curiosos noms zoòtrop, praxinoscopi, o el cronofotògraf, vulgarment conegut com el fusell fotogràfic i tots també, anteriors als reconeguts invents d’Edison i Louis i Auguste Lumière Quant a l’esport, pràctica innata a l’ésser humà, la seva…

Debutà el 1995 amb el curtmetratge The Hard Case i el 1999 dirigí el seu primer llargmetratge, Lock, Stock and Two Smoking Barrels , que establia les bases del seu cinema de trames corals d’ambient mafiós i criminal que combinen la violència i l’humor negre amb un muntatge trepidant En la mateixa línia dirigí Snatch 2000 Aquell mateix any es casà amb l’estrella del pop Madonna, a qui dirigí en algun videoclip musical i en la comèdia Swep Away 2002, que fou un sonor fracàs de crítica i de públic Tampoc no tingué èxit Revolver 2005, però donà senyals de…

El 1908 dirigí Maria Rosa , film basat en l’obra d’Àngel Guimerà El 1911 realitzà Lucha de corazones rodada en un dia i Amor que mata Dirigí també pellícules d’ambient taurí per a la productora Germans Cuesta de València La lucha por la divisa, 1910 La barrera número trece, 1912 Per a la Condal Films dirigí La pasionaria , amb Tórtola Valencia com a actriu Fou director artístic de la productora Studio, per a la qual realitzà llargmetratges La dama duende, 1919 El león, 1920

Estudià lletres a València El 1939 ingressà en la ràdio Publicà narracions en castellà i algunes biografies, com Jornadas de Miguel de Cervantes 1947, premi José Antonio Entrà a Radio Nacional de Madrid 1947 i escriví guions cinematogràfics de tema religiós o polític, que dirigí Rafael Gil Balarrasa 1950, La Señora de Fátima 1951, Murió hace quince años 1954, etc El 1959 dirigí el seu primer film, El hombre de la isla , obra esteticista, com Dulcinea 1962 Posteriorment dirigí El golfo 1970, amb el cantant Raphael, La curiosa 1972, La lozana andaluza 1976…

Vida Destacada figura del món teatral, fou deixeble d’Adrià Gual El 1909 s’establí a l’Argentina i fou crític teatral del diari "La Prensa" Fundà el Conservatorio de Arte Escénico, el Museo del Teatro i creà el Teatro Nacional de Comedia, que dirigí Fou mestre, entre altres, dels notables intèrprets Alfredo Alcón i María Rosa Gallo Ocasionalment dirigí cinema el film mut escrit, interpretat i realitzat per ell mateix, Carlitos en Buenos Aires El 1941 rodà Locos de verano , amb Carlos Hugo Christensen, sobre un text clàssic del teatre argentí de Gregorio de Laferrere El 1959…

S’inicià en el cinema collaborant amb Carlos Saura com a guionista Posteriorment, entre d’altres, dirigí les pellícules  Los farsantes 1963, Con el viento solano 1965, Esa mujer 1969, Los pájaros de Baden-Baden 1974, Los días del pasado 1977, La colmena 1982, Los santos inocentes 1984, La Rusa 1987, Después del sueño 1992, La sombra de una batalla 1993,  El color de las nubes 1997, La ciudad de los prodigios 1999,  La playa de los galgos 2002 i El prado de las estrellas 2007 Dirigí també sèries per a la televisió, entre les quals  Cuentos y leyendas  1968,  Fortunata…

Molt jove, ingressà a la companyia d’Adrià Gual El 1909 s’establí a Buenos Aires, on fou crític teatral del diari “La Prensa”, fundà el conservatori d’art escènic, el Museo del Teatro i creà el Teatro Nacional de Comedia, que dirigí El 1942 dirigí el film Locos de verano

Excellent documentalista — Le sang des bêtes 1948-49—, dirigí llargmetratges com La tête contre les murs 1958 Un estil minuciós i un gran realisme descriptiu fan que el seu cinema esdevingui fantàstic i, fins i tot, terrorífic Dirigí Les yeux sans visage 1959, Thérèse Desqueyroux 1962, Thomas l’imposteur 1965, La faute de l’abbé Mouret 1970 i Nuites rouges , entre d’altres

Començà a rodar pellícules d’adolescent amb equips amateurs i, amb només divuit anys, escriví, dirigí i produí el migmetratge Painted Faces , que fou emès per televisió i presentant al Festival del Cinema de Londres el 1992 Graduat en literatura anglesa a Oxford, durant els seus anys d’estudiant dirigí algunes obres teatrals Posteriorment es dedicà al cinema publicitari Els anys noranta dirigí telefilms per a la televisió, entre els quals alguns capítols de la sèrie East Enders ‘Gent del barri’ en la versió catalana entre el 1998 i el 2000, pels quals…

Després de realitzar diversos curtmetratges, el 1966 dirigí Här har du litt liv ‘Els focs de la vida’ i Am Stram Gram 1967 El 1972 féu Utvandrarna ‘Els emigrants’ i Nybyggarna ‘El nou món’ que conegueren un èxit notable tant dins de Suècia com a fora Altres films seus són Zandy's Bride 1973, Hurricane 1978, Ingenioer andress luftfaerd 1982 Posteriorment dirigí el documental Sagolandet 1988 i el llarg-metratge Il Capitano 1991, premiat a Berlín