Resultats de la cerca

Després d’iniciar-se professionalment en el dibuix publicitari, amb el seu germà Roy i un soci començà la realització de curts metratges de dibuixos animats El 1923 fundà a Los Angeles els Walt Disney Studios El seu primer èxit fou el personatge del ratolí Mickey 1928 en el curtmetratge sonor Steamboat Willie El 1929, en la sèrie de les Silly Symphonies , conjugà música, imatge i color Aquell mateix any fundà l’empresa Walt Disney Productions Disney Company Creà també una sèrie de personatges l’ànec Donald, Minnie, Pluto, Goofy, etc protagonistes dels…

El 1986 canvià el nom original de Walt Disney Productions per l’actual Especialitzada en un principi en els curtmetratges d’animació, el 1937 l’empresa realitzà el primer llargmetratge de dibuixos animats, Snow White and the Seven Dwarfs , el qual, fet amb profusió de mitjans i una gran perfecció tècnica, constituí un èxit mundial Això li permeté contractar realitzadors i collaboradors de talent en una veritable estructura industrial de producció en sèrie, sistematitzada i especialitzada Dels estudis a Burbank Los Angeles, seguiren Pinocchio 1940, Bambi 1942, The Three Caballeros…

En fou capdavanter el francès Émile Cohl, amb Fantasmagorie 1908, Anson Dyer a la Gran Bretanya i Victor Bergdhal a Suècia El 1915 el nord-americà Earl Hurd en perfeccionà la tècnica en utilitzar fulls transparents de celluloide, la qual cosa permetia de superposar imatges en moviment a fons fixos A partir del 1920 —a part els nord-americans Max i Dave Fleischer, autors de l’animació de Popeye i de Betty Boop, i de l’australià Pat Sullivan, pare artístic del gat Fèlix— sobresortí la figura de Walt Disney, el primer gran creador i industrialitzador del cinema de dibuixos Són obra seva les…

Graduat al California Institute of Art, es formà als estudis Disney i posteriorment entrà a treballar a la companyia de George Lucas Industrial Light & Magic, dedicada als efectes especials Després fundà Pixar, nascuda d’una escissió d’Industrial Light & Magic i dedicada a l’animació digital, i on —després de diversos curtmetratges— dirigí Toy Story 1995, el primer llargmetratge comercial íntegrament digital, amb un gran èxit comercial –se’n farien dues seqüeles—que suposà un punt i a part en la història de l’animació Després ha dirigit pellícules tan populars com A Bug's…

S'inicià als estudis de Walter Lantz i de Walt Disney, d’on fou acomiadat per haver participat en una vaga El 1943 fundà la United Productions of America UPA, que llançà el nou estil, oposat als criteris de l’escola de Disney Des del 1948 es dedicà únicament a la producció, i creà els personatges de Gerald Mc Boing Boing i Mister Magoo

Fou fundada per Steve Jobs i John Lasseter, un antic creador d’efectes especials digitals de l’empresa de George Lucas Després de realitzar diversos curtmetratges, s’associà amb The Walt Disney Company  per a produir el primer llargmetratge fet íntegrament per ordinador, Toy Story 1995 A aquest èxit el seguiren d’altres com A Bug’s Life 1998, Monsters, Inc 2001, Finding Nemo 2003 i The Incredibles 2004 El 2004 decidí finalitzar la seva associació amb Disney, però finalment aquesta companyia adquirí Pixar l’any 2006 Llargmetratges posteriors són Ratatouille 2007, Up…

S'inicià professionalment el 1930 als estudis de Walt Disney, i el 1933 collaborà en curtmetratges d’animació dirigits per Walter Lantz Novament amb Walt Disney 1940, el 1952 passà a treballar als estudis de Tex Avery, el creador de Bugs Bunny La seva projecció, però, no arribà fins el 1959, quan signà pels productors William Hanna i Joseph Barbera, amb els quals al llarg dels anys seixanta va crear una sèrie de personatges per a la televisió que assoliren una enorme popularitat, molt especialment The Flinstones “Els Picapedra”, el primer episodi dels quals s’emeté el 1960, i l’…

Fundada a la meitat de la dècada del 1990 pel realitzador Steven Spielberg , l’exdirectiu de la Disney Company Jeffrey Katzenberg i el productor musical David Geffen, ha produït títols com Deep Impact 1998, de MLeder American Beauty 1999, de SMendes Gladiator 2000, de RScott Small Time Crooks 2000, de WAllen What Lies Beneath 2000, de RZemeckis The Mexican 2001, de GVerbinski The Curse of the Jade Scorpion 2001 i Hollywood Ending 2002, de WAllen Road to Perdition 2002, de SMendes, i obres del mateix Spielberg Amistad 1997, Save Private Ryan 1998, Artificial Intelligence AI 2001,…

Vida S’inicià en la pintura i el periodisme a Cantàbria, on collaborà en el diari El Proceso  1915-17 Installat a Barcelona, creà i dirigí la revista setmanal Films Selectos  1930-36, i també escriví en Mi Revista Ilustración de actualidades  1936, de tendència anarquista, Actualidades Paramount  1935-36 i Proyector  1935-36 Parallelament fou el primer president de l’Agrupació de Periodistes Cinematogràfics 1933-36 i més tard també de l’Associació de Dibuixants Espanyols Després de la guerra seguí collaborant en publicacions com Imágenes  1945-61, Fotogramas  1946, Otro Cine  1952-75 i…

Cap de publicitat de la Metro-Goldwyn-Mayer MGM a Barcelona, tingué un cinema a Santa Eulàlia de Ronçana i un altre a Granollers, on havia fundat un cineclub El 1946 marxà a Bogotà Colòmbia, on vivia el seu pare Miquel Joseph i Mayol En aquesta ciutat estudià cinematografia, representà la MGM, promocionà sales de cinema Cine Cataluña, creà la distribuïdora Elephant per difondre films de la Disney i la Warner Bros, i fou un dels fundadors del Cineclub Colombia El 1999 tornà a Granollers