Resultats de la cerca

El seu precedent fou l’Associació de Fabricants, Representants i Llogadors de Pellícules creada al final del 1913 i presidida per Andreu Cabot i Puig, que fou suspesa el 1914 Els socis Josep Muntañola i Piera, Giuseppe Miraglia i Baltasar Abadal redactaren un reglament en el qual la societat assegurava estar destinada a vetllar pels interessos generals de la cinematografia i pels socis que la formaven La Mútua es comprometia a negociar amb els poders públics, sense interferir en l’organització del negoci de cadascun dels socis Podien formar part de la institució tots els representants,…

L’elaboració i l’aprovació de la Llei fou motivada, també, per la voluntat de subsanar la molt minsa oferta de pellícules en versió catalana, i aconseguir-ne la paritat amb les versions en castellà És previst que la disposició entri en vigor l’u de gener de 2011, amb una implantació gradual que ha de concloure l’any 2018 per tal de possibilitar-ne l’adaptació a les empreses distribuïdores En compliment amb la llei, la meitat de les còpies de les pellícules estrenades a Catalunya han d’estar doblades o subtitulades en català Hom n'exceptua les versions originals en una de les dues llengües, i…

Vida Treballà com a cap de les oficines del seu padrí Vicent Bosch, fabricant de l’Anís del Mono a Badalona Marxà a París per conèixer el cinematògraf dels germans Lumière, i captivat pel nou invent llogà el teatre Zorrilla de la seva ciutat, on projectà L’honor del pare de la Pathé Frères, i altres títols de la Gaumont i de Georges Méliès A continuació arrendà locals a Sants Barcelona, Mataró, Manresa i Sallent El 1900 s’introduí en la distribució i obrí unes oficines a través de les quals importà, entre el 1910 i el 1914, títols de marques com la Nordisk Copenhaguen, Messter Berlín,…

El més gran dels germans, Albert Barcelona, 1915 - 3 de setembre de 1993, entrà en contacte amb el negoci el 1931 mitjançant Joan Arajol, titular de la distribuïdora Exclusivas Arajol Amb ell muntà sessions cinematogràfiques pels pobles de Catalunya i Aragó, i cap al 1933 començà a dedicar-se a la distribució Fou president de la Germandat del Cinema durant molts anys Per la seva part, Joan  Barcelona, 26 de gener de 1920 - 5 de juliol de 2007 s’inicià en la importació i el lloguer de films a Cire Els germans crearen la seva firma després de treballar des del 1957 a la …

Llicenciat en història i estètica cinematogràfica per la Universitat de Valladolid i diplomat pel Centre d’Ensenyament de la Imatge de Barcelona, s’inicià en el cinema el 1958, quan la distribuïdora Ízaro Films obrí sucursal a Barcelona Després treballà successivament i amb diverses responsabilitats a Exclusivas Sánchez Ramade, Delta Films, Discentro, Bengala Films, Filmax, As Films, CB Films, UIP i José Frade Després d’aquest període d’aprenentatge sobre el funcionament de les empreses del sector, el 1980 decidí crear la seva pròpia companyia, Lauren Films Técnicas Audiovisuales, amb seu a…

Els orígens El cinema a Catalunya sorgí en aquells indrets on convergien tres elements fonamentals una base tècnica, el desenvolupament tecnològic i la capacitat socioeconòmica suficient per afrontar el nou repte Si bé el 5 de maig de 1896 ja s’havien fet exhibicions públiques amb aparells de vistes animades com el Kinetoscop de Thomas AEdison, no fou fins el 15 de desembre de 1896 quees realitzà la presentació oficial de l’aparell Lumière a l’…