Resultats de la cerca
Es mostren 61 resultats
Libertarias
Cinematografia
Pel·lícula del 1995; ficció de 131 min., dirigida per Vicente Aranda Ezquerra.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Sociedad General de Televisión - Sogetel Madrid, Lolafilms Vicente Andrés Gómez, Barcelona, Academy Pictures Itàlia, Era Films Bèlgica ARGUMENT José Luis Guarner, V Aranda REFERENT LITERARI La monja libertaria 1981, reeditada com a Libertarias 1996, d’Antonio Rabinat GUIÓ A Rabinad, V Aranda FOTOGRAFIA José Luis Alcaine Eastmancolor, Cinemascope AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Josep Rossell MUNTATGE Teresa Font MÚSICA José Nieto SO Carlos Faruolo so directe, Ricard Casals so en estudi INTERPRETACIÓ Ana Belén Pilar, Victoria Abril Floren, Ariadna Gil María, Jorge Sanz…
Judit Colell i Pallarès
Cinematografia
Directora.
Vida Es llicencià en història de l’art i obtingué el Certificate in Film a la Universitat de Nova York Produí diversos curts com Biorxa 1994, Lydia Zimmermann fou secretària de rodatge, ajudant de producció i de direcció, respectivament, en És quan dormo que hi veig clar 1986-88, Jordi Cadena i Rateta, rateta 1989, Francesc Bellmunt Realitzà quatre curts Clara Foc 1992 The Professional 1993 Dear Mother 1993 i Escrito en la piel 1994 i l’episodi "Vista" del film collectiu El domini dels sentits 1996 El seu primer llarg fou Dones Nosotras , 2000, amb guió del seu company sentimental Jordi…
Drac Màgic
Cinematografia
Cooperativa fundada a Barcelona el 1970 i dedicada a la divulgació i l’estudi dels audiovisuals i la seva utilització en les activitats educatives, socials i culturals.
El collectiu fou dirigit fins el 1982 per la seva fundadora, Dolors Manté El 1986 l’equip gestor era format per Marta Selva, A Solà, Raquel Aranda, Mirito Torreiro i José Enrique Monterde A partir del 1989 la direcció fou assumida per M Selva, A Solà i R Aranda Al llarg de la seva història ha tingut la collaboració de Montserrat Lluch, Mercè Coll, Ramon Rull, Toni Batllori, Araceli Rilova i Lourdes Labara Ha estat una cooperativa pionera a Catalunya en l’elaboració de propostes didàctiques i programes de formació adreçats tant a docents com a alumnes, alhora que produeix…
Barcelona sud
Cinematografia
Pel·lícula del 1980-81; ficció de 96 min., dirigida per Jordi Cadena i Casanovas.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Figaró Films Pepón Coromina, Barcelona, Figaró Mex Mèxic ARGUMENT I GUIÓ JCadena, Gustau Hernández FOTOGRAFIA Jaume Peracaula Eastmancolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Francesc Candini MUNTATGE Teresa Alcocer MÚSICA Carles Santos INTERPRETACIÓ Marta Molins Gumer, Alma Muriel Charo, Jaime Moreno Toni, Paca Gabaldón Imma, Àngel Jové Àngel, Irán Eory Carla, Carles Velat, Carme Elias, Berta Singerman, Fermí Reixach ESTRENA Barcelona, 31071981 Sinopsi La jove Gumer surt de la presó amb l’obsessió de trobar Rafa, però aquest és assassinat per un sequaç de Toni…
La guerra quotidiana
Cinematografia
Pel·lícula del 2001, Documental, 71 min., dirigida per Daniel i Jaume Serra.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Sagrera TV Barcelona, Planeta D Barcelona GUIÓ D i JSerra FOTOGRAFIA Oriol Llach, Àngel Puig color i blanc i negre, normal MUNTATGE UP Imatge, Màrius Clapés, Ferran Roig MÚSICA Pablo Cervantes SO Enric Nicolàs INTERPRETACIÓ Paco Valls narrador, i els testimonis reals de Amàlia Cardona, Emèrita Arbonés, Enriqueta Gallinat, Isabel Fàbregas, Joaquima Domènech, Josefina Piquet, Júlia Paluzié, Laia Berenguer, Letícia de Miquel, Lourdes Rodés, María Aniorte, Maria Salvo, Matilde Alcázar, Mercedes Loverdos, Paquita Colomés, Pilar Serra, Teresa Jou, Teresa Oriol,…
vampiressa
Cinematografia
Dona que sedueix els homes amb la seva fascinació eròtica.
El mot, calcat de l’anglès vamp abreujament de vampire , és aplicat particularment a les dones d’aquesta mena en el cinema en aquest cas hom usa indistintament el mot vamp La primera actriu que n'encarnà el tipus cinematogràfic fou Theda Bara La més famosa ha estat Greta Garbo, que transformà la crueltat en fredor i apassionament Val a dir que hi havia hagut un precedent en la dona vampiressa dels drames danesos Asta Nielsen
Asta Nielsen
Cinematografia
Teatre
Actriu teatral i cinematogràfica danesa.
Actuà a Dinamarca i a Alemanya, en films melodramàtics Afgrunden , 1910, en films vagament reivindicatius en l’aspecte social Die Suffragette, 1913, en comèdies Engelein , 1913 i en films basats en obres literàries Hamlet , 1920 Fräulein Julie , 1921 Vanina Vanini , 1923 Hedda Gabler , 1924 Fou un dels primers símbols eròtics del cinema europeu En el seu segon període interpretà personatges de més profunditat psicològica, sobretot dones madures i sensuals Die freudlose Gasse , ‘El carrer sense alegria’, 1925 Dirnentragödie , 1927 Unmögliche , ‘Impossible’, 1932
Después del diluvio
Cinematografia
Pel·lícula del 1968; ficció de 101 min., dirigida per Jacinto Esteva Grewe.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Filmscontacto Ricardo Muñoz Suay / Francisco Ruiz Camps, Barcelona GUIÓ J Esteva, M Requena, Francesc Viader, F Ruiz Camps FOTOGRAFIA Joan Amorós color, Techniscope AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ M Requena, Miró, Peris MUNTATGE Emilio Ortiz MÚSICA Joan Manuel Serrat, Tete Montoliu SO Jordi Sangenís INTERPRETACIÓ Francisco Rabal Pedro, Mijanou Bardot Patricia, F Viader Mauricio, Luis Ciges, Romy ESTRENA Barcelona, 09121970, Madrid, 03021972 Sinopsi Pedro i Mauricio viuen aïllats en un bosc cremat de la Costa Brava fins que coneixen Patricia, una noia francesa casada…
Yoshishige Yoshida
Cinematografia
Director cinematogràfic japonès, conegut com Kijū Yoshida.
La seva filmografia és molt abundosa, sobretot des del 1964, que fundà una productora pròpia Dels seus films cal recordar Chi wa kawaiteru ‘La sang seca’, 1960, Rokudenashi ‘Bo per a no res’, 1960 Amai yoru no hate ‘La fi de la dolça nit’, 1961, Arashi o yobu juhachi-nin ‘Divuit vàndals’, 1963 Mizu de Kakareta monogatari ‘Història escrita sobre l’aigua’, 1965, Honô to onna ‘La flama i la dona’, 1967, Jôen ‘L'afer’, 1967, Saraba natsu no hikari ‘Adeu, lluna de l’estiu’, 1968, Eros + gyakusatsu ‘Eros + matança’, 1969, Kaingerei ‘Cop d’estat’, 1973, Ningen no yakusoku ‘La promesa’, 1986,…
Plataforma de Festivals de Cinema, Vídeo i Multimèdia de Barcelona
Cinematografia
Entitat creada el 1998 i impulsada des de Barcelona Plató Film Commission per tal de coordinar els festivals existents i ja consolidats a la ciutat, així com difondre i potenciar la creació audiovisual i cooperar en projectes comuns.
L’entitat es constituí jurídicament el 2000 com a entitat autònoma i està integrada per CurtFiccions Mostra de Curtmetratges de Barcelona L’Alternativa Festival de Cinema Independent de Barcelona Festival Internacional de Cinema Gai i Lèsbic de Barcelona Mostra de Cinema Asiàtic de Barcelona Mostra de Cinema Africà de Barcelona Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona OVNI Mostra de Vídeo Independent i Fenòmens Interactius - Observatori de Vídeo No Identificat, i Mostra Internacional de Cinema Gai i Lèsbic El 2002, el collectiu presentà un Codi deontològic de sis principis,…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina