Resultats de la cerca

El 1930, després de l’èxit de Der blaue Engel , anà a Hollywood, on J von Sternberg la convertí en un dels grans mites eròtics del star-system plegats treballaren en Morocco 1930, Shanghai Express 1932, The Devil is a Woman 1925 i altres films També intervingué en Angel 1937, Stage Fright 1950, Touch of Evil 1958, Judgement at Nuremberg 1961, entre d’altres

El seu aire tímid i introvertit donà una dimensió psicològica complexa fins i tot a les interpretacions més trivials El 1961 fou premiat a Canes per la seva tasca a Aimez-vous Brahms Altres films seus són Fear Strikes Out 1957, The Tin Star 1957, Psycho 1959, Fedra 1961, The Trial 1962, Orient-Express 1976, Remember my Name 1978, Psycho II 1983, Crimes of Passion 1984 i Psycho III 1986, que, a més, dirigí

El seu cinema, de narrativa lenta i acurada, és sempre exposat amb imatges d’una refinada bellesa, i en ocasions d’un barroquisme delirant Unit a Marlene Dietrich, que ell llançà a la fama, la dirigí en les seves millors creacions De la seva filmografia cal destacar Underwold 1927, The Docks of New York 1928, Der blaue Engel 1930, Morocco 1930, Shanghaï Express 1932, Blonde Venus 1932, The Scarlet Empress 1934, The Devil is a Woman 1935, Macao 1952 i The Saga of Anatahan 1953 Fou també productor del famós Duel in the Sun 1947, de King Vidor

Debutà amb Wong gok ka moon ‘As Tears Go By’, 1988 i es convertí en un director de culte a Occident quan el nord-americà Quentin Tarantino comprà els drets per a distribuir Chong qing sen lin ‘Chunkgking Express’, 1994 Posseïdor d’una sensual posada en escena i caracteritzat per la seva gran estilització visual i la seva narrativa no convencional, ha dirigit també, entre d’altres, Dung che sai duk ‘Cendres del temps’, 1994, Duo luo tian shi ‘Àngels caiguts’, 1995, Cheun gwong tsa sit ‘Happy Together’, 1997, guanyadora del premi al millor director al Festival de Canes, Fa yeung…

Estudià cinema a la Universitat de Califòrnia del Sud Debutà amb el film I Want to Hold Your Hand 1978 Les seves produccions, emmarcades principalment en el gènere d’aventures o de ciència-ficció, han tingut molt d’èxit entre el públic Used Cars 1980, Back to the Future 1985 —que tingué dues continuacions—, Who Framed Roger Rabbit 1988, on barreja el dibuix animat amb la fotografia convencional, Death Becomes Her 1992 La faula política Forrest Gump 1994 obtingué sis Oscar, inclosos els de millor film i millor direcció Posteriorment retornà a la ciència-ficció amb Contact 1997 Posteriorment ha…

El seu treball sobri i la seva fotogènia serena es combinaren amb una gran riquesa de registres expressius Cal esmentar-ne els films Intermezzo 1936, Dr Jekill and Mr Hyde 1941, Casablanca 1942, Gaslight Oscar a la millor actriu estrangera, 1943, Notorious 1946 i Joan of Arc 1948 Treballà amb Roberto Rossellini a Stromboli terra di Dio 1949 i a Europa 51 1952, i amb Jean Renoir a Elena et les hommes 1956 Amb Anastasia 1956 obtingué el segon Oscar Aimez-vous Brahms 1961, Cactus Flower 1969, Murder on the Orient-Express 1974 i Höstsonaten ‘Sonata de tardor’, 1978 d’I Bergman són…

Aficionat a la comèdia des de l’adolescència, a disset anys començà a fer de monologuista humorístic Al començament dels anys noranta fou guionista i productor de diversos programes i sèries de televisió, abans de fer el salt al cinema, on se l’ha considerat un renovador del gènere còmic, amb una sèrie de pellícules caracteritzades per l’escatologia i la incorrecció política, protagonitzades sovint per homes immadurs Ha dirigit The 40 Year Old Virgin 2005, Knocked Up 2007 i Funny People 2009, i ha produït pellícules com Anchor Man the Legend of Ron Burgundy 2004, Superbad 2007, Forgetting…

Graduat en enginyeria per la Universitat de Yale, fundà una empresa d’electrònica i posteriorment treballà en publicitat El 1957 rodà Daybreak Express , el seu primer curtmetratge documental, gènere del qual es convertí en un dels definidors, especialment en el vessant dels reportatges sobre estrelles i festivals de rock De la seixantena llarga de les seves produccions sobresurten Dont Look Back 1967, sobre la gira de Bob Dylan a la Gran Bretanya  Monterey Pop 1968, sobre el macroconcert celebrat en aquesta ciutat  The War Room 1993, crònica de la campanya electoral de Bill…

Format com a publicitari, treballà en aquest camp fins la dècada de 1970, que dirigí els telefilms The Evacuees 1975 i No Hard Feelings 1976 Per al cinema rodà Bugsy Malone 1976 i Midnight Express 1978 L’èxit d’aquest film, on ja manifestà una gran habilitat per crear ambients d’un gran efectisme, li permeté realitzar els musicals Fame 1980 i Pink Floyd The Wall 1982, que incorporava aquest conjunt de rock en un escenari apocalíptic de gran impacte Altres films són Shoot the Moon 1982,  Birdy 1984, Gran Premi del Jurat del Festival de Canes 1985, Angel Heart 1986, Mississippi…

Fill del també productor Darryl F Zanuck i de l’actriu Virginia Fox, estudià a Stanford i començà a treballar amb el seu pare a la Twentieth Century Fox Debutà l’any 1959 amb el thriller Compulsion , de Richard Fleischer Expulsat de la Fox pel seu pare el 1967, després de passar per la Warner Bros , el 1973, associat amb David Brown, fundà una productora pròpia, amb la qual obtingué èxits de taquilla, especialment The Sting 1973, de George Roy Hill , i The Sugarland Express 1974 i Jaws 1975, que significaren la projecció definitiva del director  Steven Spielberg L’any 1990…