Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
ajudant
Cinematografia
Tècnic adjunt al realitzador, cap de producció, operador, enginyer de so, decorador o muntador, encarregat de col·laborar-hi directament, de descarregar-lo de part de les seves funcions o, simplement, d’auxiliar-lo en aquestes.
Esdevé, sovint, el pas previ a l’exercici de cada una d’aquestes funcions
direcció
Cinematografia
Art i tècnica de guiar la realització de totes les etapes d’un film.
La direcció cinematogràfica pot ésser dividida en dues funcions direcció de producció, que té cura de tots els aspectes financers i econòmics del film producció, i direcció artística , que s’encarrega dels altres aspectes, l’adaptació del guió, el control de la fotografia, la direcció d’actors, la mescla i el muntatge del film És en aquest darrer sentit que el director de cinema esdevé l’autèntic creador i autor del film, i la història de la direcció és la mateixa història del cinema cinematografia De tota manera, en la producció industrial, la direcció cinematogràfica pot restar…
Josep Lluís Font i Martí
Cinematografia
Director.
Vida Després de cursar estudis de medicina i filosofia i lletres a Barcelona, es diplomà pel Centre Experimental de Cinematografia de Roma i completà la seva formació amb una estada a Nova York Dirigí els curts documentals Hombres y toros 1959, Fiesta en Pamplona 1959, Velázquez 1961, El rejón 1961 i Tierra de fuego 1962, tots produïts pels Estudis Balcázar també participà en el guió de Plácido 1961, Luis G Berlanga Tot seguit dirigí el seu únic llarg, Vida de familia 1963-64, que presenta influències antonionianes adquirides a Itàlia La baixa subvenció que rebé el film i la seva estrena…
Jack Palance
Cinematografia
Actor nord-americà de nom real Volodymyr Palahniuk.
De família ucraïnesa, debutà a l’escena teatral amb un muntatge de l’obra Big Town 1947 Un parell d’anys més tard es convertí en el suplent de Marlon Brando i actuà en el seu lloc en algunes funcions de The Streetcar Named Desire 1949 d’Elia Kazan Per al mateix director treballà a Panic in the Streets 1950, un dels seus primers crèdits cinematogràfics, en què s’albira el tret comú de molts dels futurs personatges que més endavant interpretà, el de dolent Entre la llarga llista de produccions cinematogràfiques en què participà hi ha títols destacats com ara Sign of the Pagan 1954…
Cinemacoloris
Cinematografia
Procediment de color inventat per Segundo de Chomón.
Consistia en un sistema de pintat mecànic amb trames a l’estil del Pathécolor Però mentre que en aquest les trames es retallaven manualment, en el de Chomón es disposava d’una caixa en què la pellícula es projectava a un vidre esmerilat que feia les funcions de pantalla, sobre la qual es dibuixaven els contorns dels motius i un burí retallava en la pellículatrama o plantilla que servia per a conferir els diversos colors Aquest sistema era precís en l’obtenció de colors i en els seus límits Malgrat el perfeccionament del procediment, l’invent no progressà, potser perquè al mateix…
Emili Ferrer i Espelt
Cinematografia
Escenògraf.
Vida Fou un bon dibuixant, collaborà en revistes barcelonines i madrilenyes i debutà com a escenògraf per a la productora CIFESA decorant les obres d’Ignasi F Iquino, el qual el contractà per dirigir vuit comèdies, de les quals destaquen Quién me compra un lío 1940 El difunto es un vivo 1941 i Los ladrones somos gente honrada 1941 Fou el decorador de les cintes que aquesta productora rodà a Barcelona el 1942 treballà en nou films, com ara A mí la Legión Juan de Orduña i 48 horas Josep Maria Castellví n’assessorà dos més, Malvaloca i Vidas cruzadas , tots dos de Lluís Marquina i compartí les…
Gràcies per la propina
Cinematografia
Pel·lícula del 1996-1997; ficció de 118 min., dirigida per Francesc Bellmunt i Moreno.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Fair Play Produccions Maria Teresa Fontanet, Barcelona ARGUMENT La novella homònima 1994 de Ferran Torrent GUIÓ FBellmunt, FTorrent FOTOGRAFIA Javier Salmones Eastmancolor, Cinemascope AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Antoni Belart MUNTATGE Nico Baixas MÚSICA Manel Camp SO Joan Vidal INTERPRETACIÓ Santiago Ramos Tomàs, Juli Mira Ramonet, Lluís Ferrer Ferran, Jordi Esteban Pepín, Montse Guallar Elisa, Mercè Lleixà la mare, Màgic Andreu Tono, Joan Crosas Manolo, Alfred Lucchetti l’alcalde, Jesús Bonilla el caporal, Saturnino García ESTRENA Barcelona en català i Madrid,…
Barcelona Audiovisuals
Cinematografia
Associació de productors catalans constituïda a Barcelona al desembre del 1997 per gestionar i defensar els interessos professionals, laborals, econòmics, socials i culturals dels seus afiliats.
A l’acte fundacional, presidit per Julio Fernández Rodríguez, amb Maria Teresa Fontanet i Núñez en funcions de secretària, hi assistiren Ricard Figueras i Marco, Artur Mínguez i Ricart, Josep Oriol Ivern i Ibáñez i Fèlix Riera i Prado Les sis primeres societats anònimes que integraren l’entitat foren Sogedasa Sociedad General de Derechos Audiovisuales J Fernández, Fair Play Productions Ramón Tello, In Vitro Films R Figueras, Manga Films Lluís de Val, Cromosoma J O Ivern, i Octubre Producciones Anna Costa El 2002 l’associació en modificà els estatuts i s’inscriví en el registre…
Comitè de Cinema de la Generalitat Republicana
Cinematografia
Fou creat al final del 1932 i constituí un nou intent d’institucionalitzar la cultura catalana amb l’establiment d’unes bases sòlides que permetessin endegar una política cinematogràfica coherent amb la institució republicana en un moment de reconstrucció nacional.
S’organitzà una Comissió de Cinema encarregada d’estudiar un Pla d’estructuració i organització del cinema a Catalunya que establia les funcions, les competències i els plans d’actuació que hauria de dur a terme el Comitè, del qual s’assumiren les tasques relatives a l’aplicació del cinema a les escoles, el desenvolupament d’una producció pròpia, l’execució de la Censura, la creació d’una escola de cinema, el refermament del cinema amateur com a possible ambaixador d’un cinema autònom i les actuacions referents al cinema comercial La Comissió era formada per representants del Consell de…