Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
Dziga Vertov
Cinematografia
Nom amb què és conegut Denis Arkad’evič Kaufman, director cinematogràfic soviètic.
Creador del grup Kinoglaz 1922, fou el teoritzador del cinema ull , precedent del cinema veritat Considerat com l’iniciador del cinema documental modern, alguns dels seus films són Godovščina revoljucii ‘L’aniversari de la revolució’, 1919, Šagaj, Sovet ‘Endavant, soviet', 1926, Šestaja Čast’ mirva ‘La sisena part del món’, 1926 i Tri pesni o Lenine ‘Tres cançons sobre Lenin’, 1934, d’evident intenció propagandística, de la qual s’aparta en l’innovador Čelovek s kinoapparatom ‘L’home de la màquina de filmar’, 1929, notable per l’espontaneïtat amb què copsa la vida quotidiana
Arthur Penn

Arthur Penn
Cinematografia
Director cinematogràfic i teatral nord-americà.
Germà del fotògraf Irving Penn , es formà a la televisió, d’on passà al cinema, mitjà en el qual debutà el 1958 amb el western The Left Handed Gun Més tard realitzà The Miracle Worker , per la qual fou premiat al Festival de Sant Sebastià l’any 1962, Mickey One 1965, The chase 1966, Bonnie and Clyde 1967, el seu film més famós, que fou motiu de nombroses controvèrsies per la seva violència, Alice's Restaurant 1969, Little Big Man 1970, Night Moves 1975, The Missouri Breaks 1976, Four Friends 1981, Target 1985, Dead of Winter 1987, Penn & Teller Get Killed 1989 i Inside 1996 Destacà per…
Nicolas Roeg
Cinematografia
Director cinematogràfic anglès.
Autodidacte, començà a treballar com a editor en la indústria del cinema El 1962 fou director ajudant a Lawrence of Arabia , però renuncià al càrrec per desacords amb el director principal, David Lean Treballà també amb Roger Corman The Masque of the Red Death , 1964, François Truffaut Fahrenheit 451 i John Schlesinger Far from the Madding Crowd , 1967 Debutà com a director principal el 1968 amb Performance conjuntament amb Donald Cammell, que s’estrenà dos anys més tard per les escenes de violència i consum de drogues que contenia De manera similar, Don’t Look Now 1973 causà polèmica per…
Monty Python

Monty Python (1969)
© BBC
Cinematografia
Grup humorístic britànic.
John Cleese, Graham Chapman mort el 1989, Eric Idle, Michael Palin, Terry Jones i el nord-americà Terry Gilliam, procedents de diversos programes humorístics o infantils en qualitat de guionistes, s’uniren el 1969 per protagonitzar un innovador espai televisiu, Monty Python's Flying Circus , en el qual ja posaren les bases del seu sentit de l’humor corrosiu, satíric, esbojarrat i iconoclasta Emès fins el 1974, aconseguí un èxit extraordinari Els seus esquetxos es recopilaren al llargmetratge And Now for Something Completely Different 1971 i també foren adaptats al format teatral…
Guillem J. Guillén i Garcia
Cinematografia
Enginyer industrial i científic.
Vida Versàtil en l’exercici de la seva professió, inventà diferents aparells i fundà, dirigí i collaborà en diverses publicacions científiques, i també escriví nombrosos estudis El 1907 publicà un ampli treball, Aplicaciones de las ondas hertziana "Revista Tecnológico-Industrial", tema en el qual fou un veritable expert i innovador El mateix any publicà Transmisión de dibujos y fotografías con la telegrafía sin hilos "Revista Minera, Metalúrgica y de Ingeniería" i inventà uns aparells per a transmetre dibuixos i fotografies emprant dues estacions de telegrafia sense fils,…
Noche de vino tinto
Cinematografia
Pel·lícula del 1965-1966; ficció de 98 min., dirigida per José María Nunes.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Filmscontacto Barcelona ARGUMENTI GUIÓ JMNunes FOTOGRAFIA Jaume Déu i Cases blanc i negre, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Manuel Infiesta MUNTATGE Joan Lluís Oliver MÚSICA Los Mustangs, Os Duques, Los Gatos Negros INTERPRETACIÓ Serena Vergano la viatgera, Enrique Irazoqui ell, Annie Settimo Encore, Rafael Arcos l’amant, Pilar Muñoz la portera ESTRENA Barcelona, 26031967, Madrid, 18091968 Sinopsi Després d’un desengany, una dona passa tota una nit amb un desconegut, anant d’una taverna a l’altra, passejant pel Barri Gòtic de Barcelona i prenent gots de vi…
Maria Rosa
Cinematografia
Pel·lícula del 1964; ficció de 97 min., dirigida per Armand Moreno i Gómez.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ MEMSA Producciones Cinematográficas Madrid ARGUMENT L’obra teatral homònima 1894 d’Àngel Guimerà GUIÓ AMoreno, Enric Josa, José María Nunes FOTOGRAFIA Cecilio Paniagua blanc i negre, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Enrique Alarcón MUNTATGE Joan Lluís Oliver MÚSICA Ángel Arteaga INTERPRETACIÓ Núria Espert Maria Rosa, Francisco Rabal Marçal, Assumpció Balaguer Càndida, Carlos Otero Anselm, Antonio Canal Andreu, Luis Dávila Salvador, Antonio Vico Chepa ESTRENA Madrid, 09121965, Barcelona, 31101966 Sinopsi Una nit, sense testimonis, Marçal mata un home Encegat…
Marta Balletbò i Coll
Cinematografia
Directora.
Vida Llicenciada en químiques per la Universitat de Barcelona, treballà de periodista en premsa i ràdio mentre exercia de guionista de sèries còmiques i documentals a TVE Després cursà el mestratge en direcció cinematogràfica a la Universitat de Columbia gràcies a una beca 1986 Residí a Nova York i el 1991 treballà de copywriter en una agència de publicitat i de periodista a la televisió pública PBS Després de realitzar el curt Harlequín Exterminator 1991 com a projecte de fi de carrera, retornà a Barcelona, on rodà Intrepidíssima 1992, premi de Cinematografia de la Generalitat 1992 al millor…
Secció de Cinema Amateur del Prat de Llobregat
Cinematografia
Entitat creada pels cineastes amateurs de la ciutat integrada en el Patronat de Cultura i Esports de l’Ajuntament i que funcionà entre el 1974 i el 1986.
Nasqué per omplir el buit deixat per la Secció de Cinema Amateur de l’Agrupación Artístico-Literaria Cervantes Edità un modest butlletí 1977-79 i, sobretot, celebrà concursos de diferents àmbits local, comarcal o estatal, que foren els autèntics impulsors del grup Els films més importants, alguns dels quals eren anteriors a la creació de la secció, foren Max el gos perdut 1970, Àngel Garcia nova versió el 1993 Vísperas de fiesta 1971 i Del ligue y otras cosas 1973, tots dos de Jordi Bringué Ayer y hoy 1971, Pau Giralt La cita 1971 i La puerta cerrada 1976, ambdós de Manuel…
Acteón
Cinematografia
Pel·lícula del 1965; ficció de 75 min., dirigida per Jordi Grau i Solà.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ X Films Madrid ARGUMENT Acteó , de Publi Ovidi GUIÓ JGrau FOTOGRAFIA Aurelio GLarraya AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Augusto Lega, Miguel Narros MUNTATGE Rosa GSalgado MÚSICA Antonio Pérez Olea SO Felipe Fernández INTERPRETACIÓ Martin Lasalle, Claudia Gravy, Pilar Clemens, Juan Luis Galiardo, Ivan Tubau, Nieves Salcedo, Virginia Quintana, Guillermo Méndez ESTRENA Barcelona, 13061967, Madrid, 31101968 Sinopsi Recreació moderna del mite d’Acteó i Diana o Àrtemis que es desenvolupa en diversos plans narratius i amb dues actrius alternant-se en el paper de Diana El film…