Resultats de la cerca
Es mostren 40 resultats
Maria Rosa
Cinematografia
Pel·lícula del 1964; ficció de 97 min., dirigida per Armand Moreno i Gómez.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ MEMSA Producciones Cinematográficas Madrid ARGUMENT L’obra teatral homònima 1894 d’Àngel Guimerà GUIÓ AMoreno, Enric Josa, José María Nunes FOTOGRAFIA Cecilio Paniagua blanc i negre, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Enrique Alarcón MUNTATGE Joan Lluís Oliver MÚSICA Ángel Arteaga INTERPRETACIÓ Núria Espert Maria Rosa, Francisco Rabal Marçal, Assumpció Balaguer Càndida, Carlos Otero Anselm, Antonio Canal Andreu, Luis Dávila Salvador, Antonio Vico Chepa ESTRENA Madrid, 09121965, Barcelona, 31101966 Sinopsi Una nit, sense testimonis, Marçal mata un home Encegat…
Teresa Font i Guiteras
Cinematografia
Muntadora.
Vida El 1976 començà de meritòria a les ordres dels muntadors Ramon Quadreny i Carme Fàbregas L’any següent entrà a formar part de TVE a Barcelona, on edità documentals i llargs preenregistrats També empalmà cintes com ara Asesinato en el Comité Central 1981 i Fanny "Pelopaja" 1983, totes dues de Vicente Aranda, amb qui mantingué des de llavors una continuada relació professional i amb el qual es casà El 1988 demanà l’excedència a TVE i s’installà a Madrid amb el seu marit Muntà la sèrie d’Aranda, Los jinetes del alba 1990, i començà una carrera ascendent que la portà a treballar…
Alma torturada
Cinematografia
Pel·lícula del 1916; ficció de 70 min., dirigida per Magí Murià i Torner.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Barcinógrafo Barcelona ARGUMENT I GUIÓ MMurià FOTOGRAFIA Salvador Castelló blanc i negre i virats, normal INTERPRETACIÓ Margarida Xirgu Emilia, Ricard Puga Villalba, Celia Ortiz, José Rivero ESTRENA Barcelona, octubre del 1916, Madrid, 20021917 Sinopsi Emilia, dona del potentat Villalba, està molt preocupada pel seu germà Augusto, empresonat com a sospitós de l’assassinat d’una meuca Aquest fuig de la presó i casualment es topa amb Emilia i s’abracen L’escena és observada de lluny pel seu marit, que creu que l’home és l’amant de la seva esposa El Dr…
Locura de amor
Cinematografia
Pel·lícula del 1909; ficció de 19 min., dirigida per Ricard de Baños i Martínez [dir. tèc.], Albert Marro i Fornelio [dir. art.].
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Hispano Films Barcelona REFERENT LITERARI El drama homònim 1855 de Manuel Tamayo y Baus GUIÓ AMarro FOTOGRAFIA Ricard de Baños blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Josep Calderé INTERPRETACIÓ Cecilio Rodríguez de la Vega Don Felipe, Elvira Fremont Doña Juana, Josep Argelagués, Joaquim Carrasco, Emília de la Mata, Josep Durany Sinopsi La reina de Castella, Doña Juana, està molt enamorada del seu marit, Don Felipe, i intercepta una carta de l’amant d’aquest citant-lo en un indret del bosc Doña Juana acut a la cita i provoca la sorpresa i la…
Rita Hayworth
Cinematografia
Teatre
Actriu cinematogràfica nord-americana.
El seu nom autèntic era Margarita Carmen Cansino Adquirí popularitat amb la seva creació en Gilda 1946 i esdevingué el sex-symbol femení de postguerra Amb The Lady from Shanghai 1948, del seu segon marit, Orson Welles, s’inicià la seva decadència Actuà també en els films Affair in Trinidad 1952, Salomé 1953, Separate Tables 1958, etc
Jean Simmons

George Cukor i Jean Simmons
© Fototeca.cat
Cinematografia
Actriu de cinema, teatre i televisió nord-americana d’origen anglès.
A quinze anys debutà en Give Us the Moon 1944, de V Guest, i aviat esdevingué una destacada actriu del cinema britànic pels seus papers a Caesar and Cleopatra 1945, de G Pascal, Great Expectations 1946, de D Lean, Black Narcissus 1947 de M Powell, Hamlet 1948, Copa Volpi del Festival de Venècia, de L Olivier’s, The Blue Lagoon 1949, de F Launder, i So Long at the Fair 1950, d’A Darnborough i T Fisher Després de The Clouded Yellow 1950, de R Thomas, anà a Hollywood, on donà un nou impuls a la seva carrera amb, entre d’altres, Angel Face 1952, d’O Preminger, The Actress 1953, de G Cukor, el…
Marilyn Monroe
Marylin Monroe
© Fototeca.cat
Cinematografia
Nom amb què és coneguda Norma Jean Baker, actriu cinematogràfica nord-americana.
La indústria cinematogràfica dels EUA la convertí en la bellesa-mite dels anys cinquanta, i no fou fins més tard que hom reconegué el seu talent dramàtic Interpretà Niagara 1953, River of No Return 1954, The Seven Year Itch 1955, Bus Stop 1956, Some Like it Hot 1959, Let's Make Love 1960, The Misfits 1960, amb argument del seu tercer marit el dramaturg Arthur Miller Se suïcidà
Theresa Russell
Cinematografia
Actriu nord-americana.
Mentre cursava estudis secundaris exercí de model, tasca que deixà de banda quan decidí fer-se actriu Rebé classes d’interpretació al Lee Strasberg Institute, a Hollywood Li oferiren un petit paper a The Last Tycoon 1976, EKazan, que fou el primer pas d’una carrera cinematogràfica marcada pel nom de Nicolas Roeg, que fou el seu marit, que la dirigí a Eureka 1983, Insignificance 1984, Track 29 1988 i Cold Heaven 1996 Especialitzada en papers de dona esquerpa, de passat fosc, intervingué en altres títols, com ara Black Widow 1987, BRafelson, al costat de Debra Winger, Kafka 1991,…
María Félix
María Félix
© Fototeca.cat
Cinematografia
Nom amb què fou coneguda María de los Ángeles Félix Güereña, actriu de cinema mexicana.
El 1942 interpretà el seu primer film El peñón de las ánimas de M Zacarías Formà parella amb Jorge Negrete, que fou el seu tercer marit, i molt aviat es convertí en la primera i única vamp del cinema mexicà Treballà per tota l’Amèrica Llatina i també per Europa, on gaudí d’una gran popularitat Sobresortí en les obres dirigides per Emilio Fernández Enamorada, Río Escondido, Belleza maldita , així com a French Can-Can 1954 de J Renoir, Los ambiciosos 1959 de L Buñuel, La casa de cristal de L Alcoriza 1967, i La Generala 1971, de J Ibáñez, després de la qual es retirà Publicà les…
Analía Gadé
Cinematografia
Teatre
Pseudònim de l’artista de nacionalitat argentina i espanyola María Esther Gorostiza Rodríguez.
El 1948 guanyà un premi de bellesa i el 1949 formà amb el seu marit una companyia de teatre i, en cinema, protagonitzà comèdies Simpatitzant del peronisme, s’exilià a Espanya el 1956, on s’uní sentimentalment a Fernando Fernán Gómez, que la dirigí en diversos dels seus films La vida por delante , 1958 Al costat de comèdies, interpretà també alguns papers dramàtics Las largas vacaciones del 36 , de Jaume Camino, 1976 Las marginadas , d’Ignasi M Iquino, 1977 Alternant les estades a l’Argentina i a l’Estat espanyol, continuà actuant en teatre i protagonitzà alguns espais de…
