Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Alfredo Mayo
Cinematografia
Actor.
Vida Abandonà els estudis de medicina per entrar a la companyia de teatre d’Ernest Vilches i abans de la guerra civil feu teatre i interpretà dos films, El 113 1935, Raphael J Sevilla i Las Tres Gracias As três graças , 1936, Leitão de Barros El 1940 reprengué la seva carrera i aviat es convertí en un actor de moda, amb títols com Harka 1940-41, Carlos Arévalo, Escuadrilla 1941, Antonio Román i Raza 1941, José Luis Sáenz de Heredia rebatejat el 1950 com El espíritu de una raza , amb guió de Francisco Franco sota el pseudònim de Jaime de Andrade, peripècia vital en què encarnà l’ alter ego…
Alfredo Mayo
Cinematografia
Nom artístic de l’actor Alfredo Fernández.
Treballà a la companyia d’EVilches, i el 1935 féu el primer film, El 113 Durant la guerra civil de 1936-39 fou oficial d’aviació El 1941 esdevingué galant de moda en papers èpics representatius de la mitologia del nou règim Harka i Escuadrilla 1941, Raza i A mí la Legión 1942, El último cuplé 1957, etc Vinculat cada cop més a papers secundaris, recuperà protagonisme a La caza 1965 i Pippermint frappé 1967, de CSaura, Raza, el espíritu de Franco 1977, de GHerralde, Patrimonio Nacional 1980, de LGBerlanga, etc
Raza, el espíritu de Franco
Cinematografia
Pel·lícula del 1977, Documental, 83 min., dirigida per Gonzalo Herralde Grau.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Septiembre GHerralde, Barcelona ARGUMENT I GUIÓ GHerralde, Romà Gubern FOTOGRAFIA Tomàs Pladevall blanc i negre i Eastmancolor, normal MUNTATGE Emili Rodríguez Osés SO Josep Nogueira directe, Jordi Sangenís d’estudi INTERPRETACIÓ Pilar Franco, Alfredo Mayo ESTRENA Madrid, 02111977, Barcelona, 09111977 Sinopsi Anàlisi de la personalitat de Francisco Franco a partir del text i el film Raza escrit per ell amb el pseudònim de Jaime de Andrade i també amb les declaracions de la seva germana Pilar i l’actor Alfredo Mayo, el seu alter ego en el film Producció Després d…
Marià Urdiain i Asquerino
Cinematografia
Teatre
Actor teatral i cinematogràfic.
Debutà a Madrid Teatro Español el 1909 Aviat fou popular amb el nom artístic Mariano Asquerino Actuà per l’Amèrica del Sud i per l’Estat espanyol Féu pellícules com La dama del antifaz, La última carta, Nieve en mayo, Una vez en Bagdad , etc
Roberto Fandiño
Cinematografia
Director cinematogràfic cubà.
En la seva joventut dirigí algunes obres teatrals i, collaborà, entre d’altres, en coreografies d’Alicia Alonso S'inicià en el cinema amb documentals que exalçaven la Revolució Cubana Carta del presidente Dorticós a los estudiantes chilenos , 1960 Ganaremos la paz , 1962 Primero de Mayo socialista , 1962 un dels quals Gente de Moscú , 1963, tanmateix, li comportà dificultats amb la censura que continuaren en produccions posteriors Després de la retirada del seu primer de ficció, la sàtira El bautizo 1967, s’exilià a Espanya, on es nacionalitzà a mitjan anys setanta i rodà La…
José Luis Garci
Cinematografia
Crític, guionista i realitzador cinematogràfic castellà, de nom real José Luis García Muñoz.
Autor dels millors guions de l’anomenada “tercera via” del cinema espanyol, s’inicià en la realització amb un estil populista i nostàlgic Asignatura pendiente 1976, Solos en la madrugada 1977, Las verdes praderas 1979, Alfonso Sánchez 1980, curtmetratge, El crack 1981, Volver a empezar 1982, Oscar a la millor pellícula estrangera, i El crack II 1983 Posteriorment dirigí Asignatura aprobada 1987 i la sèrie televisiva Historias del otro lado 1990 Després de set anys apartat del cinema, dedicat a la televisió i a l’edició de llibres cinematogràfics, realitzà Canción de cuna 1994, enèsima versió…
Humphrey Bogart
Cinematografia
Actor cinematogràfic nord-americà.
Els seus inicis professionals se centraren en el teatre de Broadway, on la seva actuació de més èxit fou com a protagonista del drama The Petrified Forest 1935, la versió cinematogràfica de la qual, dirigida per A Mayo, també interpretà 1936 Casat amb l’actriu Laureen Bacall 1945, amb la qual interpretà algunes de les seves pellícules de més èxit, esdevingué un nou tipus de “dur” i de gàngster del cinema americà, amb una personalitat rica i de dimensió tràgica Treballà, entre d’altres, sota la direcció de W Wyler Dead end , 1937, R Walsh High Sierra , 1941, J Huston The…
La llarga nit de juliol
Cinematografia
Pel·lícula del 1974; ficció de 87 min., dirigida per Lluís Josep Comeron i Martín.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Movirama - Telecine Barcelona ARGUMENT I GUIÓ LJComeron, Jordi Illa FOTOGRAFIA Aurelio GLarraya Eastmancolor, panoràmica MUNTATGE Ramon Quadreny MÚSICA Joan Pineda INTERPRETACIÓ Simó Andreu Tony, Eusebio Poncela Pere, Marisa Paredes la xicota de Tony, Joan Ribó germà de Pere, Montserrat Salvador la dona del pis, Alfredo Mayo el germà de la dona, Jordi Torras el metge del circuit, Carles Lucena el mecànic, Maria Reniu, Josep Castillo i Escalona, Marta Flores ESTRENA Madrid, 24031975, Barcelona, 25031975, TV, 16071984 en català PREMIS…
Julio César
Cinematografia
Distribuïdora fundada a Barcelona el 1919.
En fou nomenat president Josep de Caralt i Sala, comte de Caralt, i conseller delegat Arturo Guillén Sáenz, expresident del Banco Castellano La gerència fou assumida per Julio Guillén Álvarez, nebot d’A Guillén Sáenz, i César Alba Delibes, fill de Santiago Alba Bonifaz, els noms dels quals serviren per a denominar l’empresa La firma començà distribuint films de la marca italiana Cines, però el seu gran encert fou obtenir la concessió en exclusiva del material de la Metro Pictures, tot i que també hi hagué la producció d’altres firmes Trans-Atlantic, American Film, Selig, Triangle…
Jordi Grau i Solà
Cinematografia
Director cinematogràfic.
Estudià interpretació i direcció a l’Institut del Teatre deBarcelona 1947 i es dedicà professionalment al teatre com a actor, escenògraf, director i autor Ella , 1951 La cáscara de la nuez , 1956 La sal , 1968 en diverses companyies També feu de guionista a Radio España deBarcelona 1947-53, i es dedicà a la pintura i la poesia El poema nuevo , 1953 Entrà al món del cinema a través del Cineclub Monterols A Madrid collaborà amb la productora Ariel, per a la qual dirigí algunes escenes addicionals de…
,