Resultats de la cerca

El seu estil es caracteritza per l’agut sentit de l’humor amb què satiritza la societat moderna, i els seus gags es basen en l’observació de la gent, llurs tics i llur parla El 1958 fou premiat al festival de Canes per Mon oncle Altres films seus són Jour de fête 1949, Les vacances de Monsieur Hulot 1953, la seva obra cabdal, Playtime 1967, Trafic 1970 i Parade 1974

Fou ballarina de l’Òpera de París des de l’edat de nou anys El 1949 debutà com a actriu en el cinema i durant tres decennis ha treballat en molts films europeus rellevants, com Giorni d’amore 1953 de Gde Santis, Una storia moderna l’ape regina 1963 de M Ferreri, On a volé la Joconde 1965 de M Deville i Que la fête commence 1974 de Tavernier Posteriorment, ha interpretat Sept morts sur ordonnance 1975, The Thief of Bagdad 1978, Le malade imaginaire 1979, Tangos 1985, Laughter in the Dark 1986 i Splendor 1988

Començà fent adaptacions d’obres de teatre per a la ràdio i sèries de misteri per a la televisió En les seves obres féu una descripció irònica de la vida quotidiana de personatges anònims, però també tractà temes relacionats amb el judaisme i amb la societat moderna Entre les seves obres cal esmentar el drama televisiu Marty 1953, Oscar a la versió cinematogràfica de 1955 els guions cinematogràfics The Bachelor Party 1957 i Middle of the Night 1959 —dirigits per D Mann—, Paint your Wagon 1969 de J Logan, The Hospital 1971, Network 1976 de S Lumet i Altered States 1979, de K…

Després d’uns estudis irregulars, des del 1964 fou professor de literatura a la universitat de Mèxic Traduí clàssics de la literatura angloamericana, francesa i alemanya i el 1975 ingressà a l’Acadèmia Mexicana i formà part del jurat de premis importants en l’àmbit llatinoamericà El 1965 publicà la novella Farabeuf o la crónica de un instante , que rebé el premi Xavier Villaurrutia i considerada una fita en la narrativa llatinoamericana moderna Publicà també la novella El hipogeo secreto 1968, reculls de contes Narda o el verano , 1966 El retrato de Zoe y otras mentiras , 1970 i…

Vida Fill de pare marsellès i mare aragonesa, el seu germà Pere Bistagne Barcelona 1901 - 1972 fou director general de la Hispano Foxfilm 1934-63 S’introduí en el cinema confeccionant rètols per als films de la Gaumont Amb la seva empresa Ediciones Bistagne edità les adaptacions novellades amb illustracions de les cintes més atractives de cada temporada amb el títol genèric de La Novela Semanal Cinematográfica 1922 L’èxit d’aquesta collecció fou notabilíssim i tan espectacular que en generà altres La Novela Íntima Cinematográfica La Novela Femenina Cinematográfica Biblioteca de los Grandes…

Autodidacte, es guanyà la vida en oficis diversos fins a aconseguir la fundació del Thêatre Libre 1877-94 a París, des d’on fou iniciada la revolució de la direcció escènica moderna El 1897 en creà la continuació, el Théâtre Antoine, i el 1906 fou nomenat director de l’Odéon Les seves teories sobre actuació, dicció i escenografia s’inspiren en el naturalisme de Zola Donà a conèixer autors com Ibsen, Strindberg, Bjørnson, Hauptmann, etc Incorporat al cinema el 1914 com a realitzador i crític, hi aplicà les mateixes idees, avançant-se a moviments com ara el neorealisme italià Com a…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Tibidabo Films JCamino, Barcelona ARGUMENT JCamino GUIÓ JCamino, Romà Gubern, Ian Gibson assessor històric FOTOGRAFIA Joan Amorós Eastmancolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Félix Murcia MUNTATGE Teresa Alcocer MÚSICA Xavier Montsalvatge SO Bernardo Menz INTERPRETACIÓ Juan Diego general Franco, Victòria Peña Carmen Polo, Manuel de Blas general Mola, Pedro Díez del Corral tinent coronel Salgado Araujo, Francesc Casares tinent coronel Martínez Fuset, Santiago Ramos Luis Bolín, José Luis Pellicena Calvo Sotelo, Miguel Molina Paco ESTRENA Madrid, 10071986,…

Vida Nascut a les Filipines i fill de pares bascos, al final de la dècada del 1960 es traslladà amb la seva família a Barcelona Inicià els estudis de solfeig i harmonia de manera autodidàctica i amplià els seus coneixements a l’Aula de Música Moderna de Barcelona Al final de la dècada del 1980 s’introduí en el món de la composició per a l’audiovisual fent sintonies per a espots i per a la televisió, com la música de la sèrie L’oblit del passat 1994, TVC Feu el salt a la gran pantalla amb els curts To Blow One’s Brains Out 1993, Manuel Balaguer i Ancien Régime 1994, David Betsebé…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ X Films Madrid ARGUMENT Acteó , de Publi Ovidi GUIÓ JGrau FOTOGRAFIA Aurelio GLarraya AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Augusto Lega, Miguel Narros MUNTATGE Rosa GSalgado MÚSICA Antonio Pérez Olea SO Felipe Fernández INTERPRETACIÓ Martin Lasalle, Claudia Gravy, Pilar Clemens, Juan Luis Galiardo, Ivan Tubau, Nieves Salcedo, Virginia Quintana, Guillermo Méndez ESTRENA Barcelona, 13061967, Madrid, 31101968 Sinopsi Recreació moderna del mite d’Acteó i Diana o Àrtemis que es desenvolupa en diversos plans narratius i amb dues actrius alternant-se en el paper de…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Filmscontacto Francisco Ruiz Camps, Barcelona ARGUMENT I GUIÓ JEsteva, JJordà FOTOGRAFIA Joan Amorós Eastmancolor, panoràmica MUNTATGE Joan Lluís Oliver, Ramon Quadreny MÚSICA Marco Rossi i Adam Group, Eddy, Os Duques SO Miquel Sangenís INTERPRETACIÓ Serena Vergano Ella, Carmen Romero, Romy , Enrique Irazoqui Ell, Hannie van Zantwyk, Luis Ciges, Jaume Picas, JJordà, Susan Holmqvist i la veu de Julián Mateos ESTRENA Barcelona, 10111967, Madrid, 01101968 PREMIS Pesaro 1967 Pentagrama d’or a la música original, MRossi Sinopsi La cinta mostra l’inici d’un rodatge…