Resultats de la cerca

De raça negra, estudià dansa a Filadèlfia debutà a París el 1925, incorporada a la Revue Negro Assolí un gran èxit i es convertí immediatament en l’ídol de París, i figurà com a vedet del Folies-Bergère i del Casino de París en les revistes més fastuoses Del 1927 al 1954 interpretà diversos films, el més famós dels quals és Zou-Zou 1934, de Marc Alegret Destinà els ingressos econòmics del seu treball a pagar les despeses de l’adopció de diverses criatures, de tots els països i de totes les races

De primer fou només una actitud crítica, manifestada mitjançant la revista Cahiers du Cinéma , però ràpidament es consolidà, i el 1959 dos joves realitzadors aconseguiren a Canes els premis al millor film Orfeu negro , de Marcel Camus i el millor realitzador François Truffaut per Les quatre-cents coups A partir d’aquell moment la indústria cinematogràfica francesa obrí les portes a una sèrie de nous realitzadors —procedents sovint del camp del curtmetratge i de la crítica—, que imposaren una valoració nova de la capacitat expressiva de la imatge per ella mateixa, com ja havien…

Vida Director tècnic de la Falcó Films fundada el 1915, hi dirigí El fantasma negro 1915 La fuerza del mal 1915 Pero yo te vengaré 1915, i Aventuras del noi de Tona 1917, totes amb M Catalán, i tot sol, El alcalde de Chilindrina 1918 També treballà per a la Barcinógrafo sota la direcció de Magí Murià en El beso de la muerte i Alma torturada 1916 Per a la Mundial Films, fundada el 1917 i dirigida artísticament per Josep Massó i Ventós, feu La verdad 1917 L’any 1918 la Dessy Films li encarregà d’acabar El golfo 1917-18, de Josep de Togores Creà el seu propi laboratori, Castelló y Donoso, S en C…

La guerra civil interrompé els seus estudis d’arquitectura, però reorientà la seva vocació pel dibuix fent d’illustrador de contes infantils Autor de cartells cinematogràfics, descobrí una nova faceta de guionista d’ Unas páginas en negro 1949, Joan Fortuny i Armand Seville A partir d’aquí, la seva filmografia estigué associada amb la de Francesc Rovira i Beleta Luna de sangre 1950 Hay un camino a la derecha 1953 Once pares de botas 1954 Familia provisional 1955 Expreso de Andalucía 1956 Històries de la Fira Historias de la Feria , 1957, Altas variedades 1960 Los atracadores 1961, i La dama…

Vida Les seves primeres nocions musicals les rebé del seu pare, Josep Ferrer i Torres, violinista i compositor El 1930 s’installà a Barcelona, on amplià estudis i ingressà com a instrumentista a l’Orquestra Pau Casals fins el 1939 Els seus inicis en el cinema daten de la dècada del 1940 a la productora Dibujos Animados Chamartín, com a compositor de la banda sonora de curts de personatges com Civilón i Don Cleque Escriví la música del film d’animació, Érase una vez La Cenicienta 1948-50, Josep Escobar, que fou el seu primer llarg Després només participà en cinc produccions més fins el 1970…

Vida Estudià a la facultat de filosofia i lletres de la Universitat de València El 1933 s’introduí en els ambients cinematogràfics i polítics d’avantguarda de la mà del crític Joan Piqueras, i l’any següent fundà el Cineclub Universitari de València El 1937 ja començà a escriure sobre cinema a la revista "Frente Universitario" Després d’anys de clandestinitat i presó, el 1949 s’inicià en la professió cinematogràfica ingressant en una de les primeres promocions de la branca de producció de l’Institut d’Investigacions i Experiències Cinematogràfiques Madrid 1950 El mateix any inicià la pàgina…

Vida Fill de pares espanyols, des de jove treballà com a actor teatral a Barcelona Inicià la seva carrera cinematogràfica amb Curro Vargas 1923, José Buchs, i la compaginà amb el doblatge als estudis que la Paramount tenia a Joinville París Durant la guerra civil continuà amb les dues activitats i més endavant fou contractat pels estudis de la Metro-Goldwyn-Mayer, on doblà actors de renom com Edward Arnold també treballà als estudis de doblatge Acústica Durant la dècada del 1940 pràcticament deixà el teatre i se centrà en el cinema, especialitzat en papers de dolent fins a la seva mort Actuà…

Vida A catorze anys abandonà els estudis per dedicar-se al cinema Entrà al començament dels Estudis Orphea Film com a ajudant d’operador, i aprengué tots els oficis rere la càmera fins a realitzar el curt documental Grumetes 1934, amb l’ajuda del seu principal collaborador a partir de llavors, Armand Seville Després feu de segon operador en diverses cintes i rodà el curt Artistas precoces 1935 Durant la guerra i la primera postguerra, collaborà amb diversos ministeris fent tasques relacionades amb el cinema i treballà al "Noticiario Nacional" del Departament Nacional de Cinematografia 1937-40…

Vida El 1909 entrà a la companyia teatral de Rosario Pino i treballà també amb José Tallaví, Enric Borràs, María Guerrero i Carmen Díaz, fins que formà companyia pròpia amb la seva dona, l’actriu Matilde Muñoz Sampedro, amb qui es casà el 1918 El matrimoni inicià una de les sagues més famoses del cinema espanyol, encapçalada pels seus fills, l’actriu Pilar i el director Juan Antonio, i continuada pels nets, Mónica i Javier actors, María secretària de rodatge, Juan músic, Rafael productor i Miguel director Debutà en el cinema el 1940 en el darrer film que dirigí l’escriptor Enrique Jardiel…

Vida A cinc anys es traslladà a Barcelona, on desenvolupà la major part de la seva trajectòria Poc després de la fi de la guerra, ingressà a Radio Nacional, on esdevingué un dels locutors més populars El 1945 començà, sota el guiatge de Marta Fàbregas, a compaginar el mitjà radiofònic amb el doblatge, a estudis com ara Orphea Film o Voz de España Director del quadre escènic de RNE a Barcelona, creà l’espai dramàtic "Teatro Invisible", la primera emissió del qual fou En Flandes se ha puesto el sol 1948 d’Eduard Marquina, espai que també serví de plataforma per a futurs actors de doblatge, com…