Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
noticiari
Cinematografia
Comunicació
Secció de notícies d’actualitat d’una publicació, d’un film o d’una emissió radiofònica o televisiva.
Com a film, d’una durada de deu a quinze minuts, nasqué de les escenes filmades dels germans Lumière, de l’impacte de les filmacions als fronts de la Primera Guerra Mundial i de la incorporació del so òptic a la mateixa pellícula a partir del 1927 El primer noticiari sonor fou el Fox Movietone EUA, seguit del Pathé Journal França, l’UFA Alemanya i el Luce Itàlia
Twentieth Century Fox
Cinematografia
Empresa dedicada a la producció, distribució i exhibició cinematogràfiques.
Rep aquest nom des del 1935, però ja el 1915 l’exhibidor William Fox fundà la Fox Film Corp amb la intenció d’ampliar la seva activitat a la producció i distribució, i fou de les pioneres en el cinema sonor amb Sunrise 1927 Els anys trenta entraren en l’empresa Joseph Schenk i Darryl F Zanuck, que amb la seva companyia 20th Century havien produït pellícules per a United Artists S’ha caracteritzat per la seva disposició a llançar nous processos tècnics, com el tecnicolor o el cinemascop El 1962 estigué a punt de fer fallida per culpa del gran fracàs del film Cleopatra , i la bona acollida de…
Lasse Hallström
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic suec.
Treballà a Suècia durant més de deu anys dirigint telefilms i pellícules, entre les quals un documental sobre el grup Abba, fins que obtingué un gran èxit internacional amb Mitt liv som hund ‘La meva vida com un gos’, 1985, que estigué nominada als Oscar al millor director i al millor guió El ressò d’aquesta pellícula li obrí les portes de la indústria americana, on ha realitzat, gairebé sempre en to melodramàtic o tragicòmic, Once Around 1991, What's Eating Gilbert Grape 1993, Something to Talk About 1995, The Cider House Rules 1999, Chocolat 2000, The Shipping News 2001, An…
Holly Hunter
Cinematografia
Actriu teatral i cinematogràfica nord-americana.
S'inicià en el món del cinema amb The Burning TMaylam, 1981 Després vingueren Swing Shift JDemme, 1984, Broadcast News JBrooks, 1987, Reasing Arizona JCoen, 1987 i Always SSpielberg, 1989 El seu talent, especialment en el camp del drama i el melodrama, féu que rebés l’Oscar del 1993 a la millor actriu per The Piano , de JCampion Posteriorment interpretà The Firm SPollack, 1993, Home for Holidays JFoster, 1995, Copycat JAmiel, 1995, Crash DCronenberg, 1996, A Life Less Ordinary DBoyle, 1997, Living Out Loud RLaGravenese, 1998, Jesus’ Son AMaclean, 1999, Woman Wanted KSutherland,…
Chantal Akerman
Cinematografia
Realitzadora cinematogràfica belga.
Influïda per Jean-Luc Godard inicià la seva carrera en el cinema experimental, i debutà el 1968 amb el curt Saute ma ville El seu cinema presenta una visió tràgica de l’existència, molt marcada per l’angoixa de la seva mare, supervivent d’Auschwitz, en la qual explora les contradiccions de la identitat, especialment la de la dona En el pla formal, emprà procediments anticonvencionals com ara llargs plans seqüència i el trencament de la linealitat del discurs Autora d’una quarantena de films, cal destacar-ne Jeanne Dielman, 23, quai du commerce, 1080 Bruxelles 1975 Je, tu, il, elle 1974 …
René Clair

René Clair
© Fototeca.cat
Cinematografia
Nom amb què és conegut el cineasta, crític i escriptor francès René Lucien Chomette.
Començà treballant com a periodista i actor cinematogràfic, i el 1923, amb Paris qui dort , esdevingué un dels més importants cineastes francesos El seu primer període, lligat a l’avantguardisme — Entr’acte 1924, amb guió de Francis Picabia, Duchamp i Ray Le voyage imaginaire 1926, sàtira de l’onirisme—, fou seguit per una tendència al retrat boulevardier , però refinat — Un chapeau de paille d’Italie 1927 Sous les toits de Paris — Introduí després una subtil ironia social — Le million , primer film sonoritzat, que resultà revolucionari en la tècnica del nou mitjà À nous la…
Llorenç Bau-Bonaplata
Cinematografia
Productor, importador i exportador.
Al setembre del 1921 fundà, amb Antoni Cànovas i Rigalt, la Good Silver Film Corporation traducció anglesa del cognom Bonaplata, productora que debutà amb Lilian , del director artístic de la casa, Joan Pallejà John Pellears El 1923 constituí el Consorcio Internacional de Explotaciones Cinematográficas CIEC, domiciliat a Barcelona, que el 1926 obrí una sucursal a París, on anà a viure Bau-Bonaplata Amb l’objectiu de presentar les grans superproduccions europees, el 1926 creà i dirigí la Federación Cinematográfica Latina FCL, que el 1927 es convertí en concessionari exclusiu, per a l’Estat…
William Hurt
Cinematografia
Actor cinematogràfic nord-americà.
Ben adaptat a personatges psicològicament tortuosos, protagonitzà Altered States 1979, de Ken Russell Body Heat 1981, de Lawrence Kasdan The Big Chill 1983, de L Kasdan The Kiss of the Spider Woman 1985 —Oscar al millor actor—, d’Hector Babenco Children of a Lesser God 1986, de Randa Haines Broadcast News 1987, de James L Brooks The Accidental Tourist 1988, de L Kasdan Bis ans Ende der Welt 1991, de Wim Wenders The Plague 1992, de Luis Puenzo Second Best 1993, de Chris Menzes Mister Wonderdful 1994, d’Anthony Minghella Jane Eyre 1995, de Franco Zeffirelli Smoke 1995, de Wayne…
Cate Blanchett

Cate Blanchett en una escena de la pel·lícula Blue Jasmine
Cinematografia
Nom pel qual és coneguda l’actriu cinematogràfica australiana Catherine Elise Blanchett.
Graduada per l’Institut d’Art Dramàtic d’Austràlia 1992, s’inicià en el teatre i la televisió, i en poc temps esdevingué una de les actrius més reconegudes del seu país El 1997 debutà en el cinema amb Paradise Road , del director australià Bruce Beresford El paper protagonista a la pellícula Elizabeth 1998, de Shekhar Kapur de la qual interpretà una seqüela del mateix director l’any 2006 li valgué un Globus d'Or i un premi BAFTA, i la projectà internacionalment, posició que consolidà amb títols posteriors, entre els quals cal destacar la trilogia de The Lord of the Rings 2001-03, de Peter…
Espanya al dia
Cinematografia
Noticiari setmanal elaborat entre el 1936 i el 1939 per Laya Films, entitat dependent del Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya.
El seu responsable fou Joan Castanyer, que no disposà mai d’un grup estable de professionals, ja que eren els mateixos que treballaven per a Laya Films quan no eren cridats a files Des del desembre del 1936 fins al gener del 1939 van sortir prop de cent edicions del noticiari Comptant amb filmacions pròpies i d’altres provinents de reporters republicans i de noticiaris estrangers, amb els quals mantenia acords d’intercanvi, aquest diari cinematogràfic aconseguí una regularitat doblement admirable, atès el context de guerra en què es produïa i els mitjans reduïts dels quals es disposava, tant…