Resultats de la cerca

Membre d’una nombrosa nissaga de fotoperiodistes Pérez de Rozas Retratà alguns rodatges d’Antonio Isasi-Isasmendi, Francesc Rovira i Beleta, José Antonio de la Loma i dels germans Balcázar, i fou cap dels serveis gràfics de l’Agencia EFE a Barcelona

Membre d’una nombrosa nissaga de fotoperiodistes Pérez de Rozas , feu de foto fixa a quinze anys en substituir el seu pare,  Carlos Pérez de Rozas Masdeu , i arribà a segon operador, però abandonà el cinema el 1959 per entrar també a l’Agència EFE, on arribà a ser cap dels serveis gràfics, a més de fer treballs publicitaris i industrials Treballà per als diaris La Vanguardia , Solidaridad Nacional i La Prensa És autor de la icònica fotografia dels Beatles baixant de l’avió que els portava a Barcelona, amb barrets de torero al cap 1965 Interpretà esporàdicament algun petit paper…

Membre d’una nombrosa nissaga de fotoperiodistes Pérez de Rozas S’inicià ajudant el pare com a fotoperiodista i també treballà pel seu compte sobretot a La Vanguardia Española El 1941 ja fou primer operador de Sol de Valencia Josep Gaspar, d’ Eres un caso 1946, Ramon Quadreny i d’ El pasado amenaza 1950, A Román, al costat de Federico GLarraya Després de dirigir i retratar el documental Barcelona, templo de amor y de paz 1952, dirigí el llarg de ficció Cuando el valle se cubra de nieve 1956, rodat a la Cerdanya el migmetratge documental Estirpe de campeones La obra del Fútbol…

Membre d’una nombrosa nissaga de fotoperiodistes Pérez de Rozas , és pare dels fotoperiodistes José Luis,  Carles , Manuel,  Enric  i Rafael, i el director de fotografia Joaquín Julio Pérez de Rozas i Sáenz de Tejada Treballà per a l’Exposició Internacional i per als diaris  Las Noticias ,  El Día Gráfico  i  La Noche , i fou corresponsal d’ Ahora  i d’ Estampa , de Madrid Dirigí un estudi fotogràfic i ingressà en la redacció de  La Vanguardia  després de la Guerra Civil de 1936-39, i treballà també per a l’agència EFE En el vessant cinematogràfic treballà com a foto fixa de…

Vida Debutà en el teatre d’afeccionats i en el grup de teatre independent Xaloc Abandonà la carrera de medicina quan li oferiren actuar com a professional en el collectiu Ignasi Iglésias a l’obra El travessa-deserts 1979 El 1983 entrà al teatre Lliure amb el muntatge Advertència per a embarcacions petites , espai on treballà regularment sota les ordres de directors reputats com ara Lluís Pascual L’hort del cirerers i Roberto Zucco , Lluís Homar Zowie i Fabià Puigserver La flauta màgica Actor dúctil i amb una gran amplitud de registres, a partir del 1987 participà en films com La febre d’…

Debutà en el cinema el 1995 amb  Historias del Kronen, de Montxo Armendáriz, i en la televisió en un episodi de la sèrie Pedralbes centre Continuà la carrera cinematogràfica amb els films  Un cos al bosc 1996, de Joaquim Jordà, l’episodi El gust , d’ El domini del sentits 1996, dirigit per Teresa Pelegrí, Andrea 1996, de Sergi Casamitjana, Suerte 1997, d’Ernesto Tellería, el curtmetratge  Sueños de sal 1997, de Gloria Nuñez, Los años bárbaros 1998, de Fernando Colomo, Saïd 1998, de Llorenç Soler, Tomándote 2000, d’Isabela Gardela, Tiempos de azúcar 2001, de Juan Luis Iborra, Inconscients…

Fill de l’enginyer Santiago Rubió i Tudurí , l’exili familiar el portà el 1938 a Vielles Auvèrnia, França i el 1948 a Buenos Aires, on estudià pintura Especialitzat en l’art colonial, és considerat un dels més grans difusors del fileteado porteño El 1957 participà en l’exposició de la Sociedad Estímulo de Bellas Arts, que donà origen al moviment informalista Molts dels seus treballs pictòrics s’estructuren en forma de quadres-vinyetes amb llegendes que se succeeixen de manera seqüencial, com si es tractés d’un guió illustrat, una tècnica cinematogràfica que igualment utilitza quan dona…

Vida Fill de Francesc Gratacós i Comas i net d’Enric Gratacós i Massanella, fundador d’una nissaga dedicada al negoci cinematogràfic, inicià la seva carrera professional el 1970 com a viatjant de la sucursal barcelonina de Regia Films, distribuïdora del material de la Fox a Catalunya, Aragó i les Balears El 1978 obrí amb el seu pare la distribuïdora Mediterráneo Films Amb Santiago Camps com a responsable de la publicitat començà distribuint cintes com ara El gendarme i els extraterrestres Le Gendarme et les extraterrestres 1978, Jean Girault i La pell La pelle , 1981, Liliana…

Vida És un dels intèrprets catalans més prolífics, tant en teatre i televisió com en cinema, i gairebé un secundari imprescindible en produccions de qualsevol gènere Dalt l’escenari ha participat en més d’un centenar de muntatges Membre fundador, el 1981, de l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya AADP, n’ocupà la presidència durant el període 1987-95 En televisió ha participat en sèries com Poble Nou , Nissaga de poder , Les claus de vidre i Qui I en cinema debutà en Aborto criminal 1973, Ignasi F Iquino, al qual seguiren prop d’un centenar de títols com…

Procedent del teatre independent, debutà professionalment amb Mort accidental d’un anarquista 1981, de D Fo Gran part de la seva carrera es vincula al Teatre Lliure, on ha treballat en muntatges com Al vostre gust 1983, de Shakespeare, Un dels últims vespres de carnaval 1985, de Goldoni o L’hort dels cirerers 2000, de Čekhov, tots ells dirigits per L Pasqual, L’Hèroe 1983, de Rusiñol Les noces de Fígaro 1989, de Beaumarchais, en les versions realitzades per F Puigserver, o el treball que li valgué el reconeixement definitiu, El barret de cascavells 1994, de Pirandello, dirigit per L …