Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
Norman McLaren
Cinematografia
Director de cinema d’animació canadenc, d’origen escocès.
Màxim investigador del cinema animat, des del 1941 treballà a la National Film Board del Canadà, a Ottawa En la seva constant experimentació, utilitzà noves tècniques, com dibuixar directament sobre la pellícula, el so sintètic, les tres dimensions, etc La seva obra, plena d’un profund sentit poètic, li valgué un Oscar 1952 i premis als festivals de Venècia, Berlín i Canes Alguns dels seus films són Rumba 1940, Dollar Dance 1943, Hoppity Pop 1946, A Phantasy 1952, Blinkity Blank 1954, Canon 1964, Pas de deux 1968, Synchromy 1971 i Adagio 1972
Norman J. Cinnamond
Cinematografia
Altres esports
Distribuïdor i productor de cinema.
De pare nord-irlandès i mare anglesa, s’educà i estudià a Anglaterra Treballà en l’empresa paterna Thomas Cinnamond and Sons d’importació de fosfats dels EUA, situada al carrer de la Duana de Barcelona En aquest despatx, el 1912, i amb la denominació de Cinnamond Film, obrí la seva primera oficina El 1923 importà dos títols notables La roda La Roue , 1923, Abel Gance i Nanook, l’esquimal Nanook of the North , 1920, Robert Joseph Flaherty El 1924 es feu càrrec de la representació per a l’Estat espanyol de la Pathé Exchange Inc, de Nova York El maig del 1929 substituí Antoni Torres en la…
,
Norman Jewison
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic nord-americà d’origen canadenc.
Format en el teatre i en la televisió, s’inicià en la direcció amb comèdies The Thrill of It All , 1963 Send Me No Flowers , 1964, etc Amb In the Heat of the Night 1967 fou guardonat amb l’Oscar a la millor realització Altres films seus són Fiddler on the Roof 1971, Jesus Christ Superstar 1973, Rollerball 1975, And Justice for All 1979, Agnes of God 1985, In Country 1989, Other People’s Money 1991, Only You 1994, The Hurricane 1999, Dinner with Friends 2001 i The Statement 2003 Obtingué un Os de Plata a la millor direcció 1988 per Moonstruck 1987,…
Norman Joseph Wisdom
Cinematografia
Teatre
Actor còmic anglès.
Tingué una infantesa difícil i visqué en la pobresa El 1930 s’allistà a l’exèrcit, on completà la seva formació i es revelà com un actor de talent Llicenciat en acabar la Segona Guerra Mundial, el 1945 debutà professionalment a Londres en el teatre de varietats, i tingué en Charles Chaplin un admirador incondicional Des del 1947 actuà en una vintena de pellícules, de les quals sobresurt el musical The Night They Raided Minsky's 1968, de William Friedkin Aparegué també en algunes sèries de televisió Fou molt popular no tan sols al seu país, sinó també en països del Pròxim Orient,…
James Garner
Cinematografia
Nom artístic de l'actor nord-americà James Scott Bumgarner.
A 16 anys abandonà l’escola i començà a guanyar-se la vida en feines diverses Combatent i ferit a la guerra de Corea, fou condecorat S’inicià en el cinema com a extra i en feines auxiliars de rodatge Debutà com a secundari el 1956 en The Girl He Left Behind , de David Butler, i l’any següent obtingué el seu primer paper protagonista en la telesèrie Maverick , en la qual actuà fins el 1962 i que li donà popularitat, reforçada posteriorment en altres sèries, sobretot Nichols 1971–1972 i The Rockford Files 1974-1980 En el cinema, els anys seixanta i a l'inici dels setanta protagonitzà sobretot…
cinema canadenc
cinema canadenc Fotograma del film de Norman McLaren La poulette grise (1947)
© Fototeca.cat
Cinematografia
Cinema desenvolupat al Canadà.
Iniciat el 1896 John CGreen, després d’uns anys de producció relativament abundant Evangeline, del capità Holland, decaigué vers el 1920 La National Film Board, creada pel parlament el 1939 i dirigida per John Grierson, promogué dins el camp del curtmetratge l’obra de realitzadors tan notables com els documentalistes Wolf Koenig i Colin Low, i, sobretot, de Norman McLaren, una de les primeres figures mundials del cinema d’animació A l’inici dels anys seixanta sorgí una generació de realitzadors independents, orientada vers el cinema veritat, entre els quals destaquen Claude…
film abstracte
Cinematografia
Film caracteritzat per la successió de formes gràfiques no figuratives, sovint seguint el ritme d’una banda sonora musical.
Aquesta modalitat cinematogràfica fou iniciada cap al 1917 pel pintor suec Viking Eggeling i cultivada per Hans Richter, Fernand Léger, Man Ray, Henri Chomette, Walter Ruttmann, Len Lye i Norman Mc Laren
Escola Documental
Cinematografia
Grup de documentalistes britànics que entre el 1927 i el final de la Segona Guerra Mundial realitzaren una sèrie de produccions de característiques similars.
Constitueix la representació del més interessant dels tres corrents cinematogràfics britànics d’aquells anys les altres dues tendències eren la de ficció autòctona i la representada per la Big Production cinema britànic Nasqué sota l’impuls de John Grierson Drifters ‘Els impulsors’, 1929, per al qual el documental era una interpretació original de la vida ordinària, amb un objectiu educador L’escola seguia la tècnica cinematogràfica d’Eisenstein i tendia al reformisme social Durant la Segona Guerra Mundial realitzà documentals bèllics Seguiren les directrius de Grierson Arthur Elton, Paul…
Denzel Washington

Denzel Washington, escena de la pel·lícula Training Day
Cinematografia
Actor cinematogràfic nord-americà.
Acabats els estudis de periodisme i art dramàtic a la Fordham University de Nova York, aconseguí una gran popularitat amb la sèrie televisiva St Elsewhere Debutà amb el llargmetratge Carbon Copy 1981, de Michael Schulz, seguit, entre d’altres, d’ A Soldier’s Story 1984, de Norman Jewison Cry Freedom 1987, de Richard Attenborough Glory 1989 Oscar i Globus d’Or al millor actor secundari 1990, d’Edward Zwick, i Malcolm X 1992, Os d’Or del Festival de Berlín 1993, de Spike Lee Entre els films posteriors destaquen Philadelphia 1992, de Jonathan Demme The Pelican Brief 1993, d’Alan…
Andy Warhol
Cinematografia
Artista i cineasta nord-americà d’origen txec el nom original del qual és Andrew Warhola.
Estudià al Carnegie Institute of Technology S'establí a Nova York des del 1952 Partint d’experiències informalistes d’estil abstracte expressionista, durant els anys seixanta es convertí en la figura més coneguda i curiosa del pop americà Utilitzà el mitjà fotogràfic, que ell considerà l’únic que és objectiu per a reproduir la realitat, mitjançant la serigrafia, en composicions on la seriació i la repetició d’una mateixa imatge posa de manifest el procés d’absorció i dissolució de la imatge notícia dels mitjans de comunicació de masses en la psicologia de masses sèries dels accidents d’…