Resultats de la cerca
Es mostren 111 resultats
Jacques Rivette
Cinematografia
Realitzador i crític cinematogràfic francès.
Començà estudis de literatura, però es decantà aviat pel cinema El 1949 anà a París, on, malgrat ser rebutjat per l’Institut des Hautes Études Cinématographiques, seguí cursos de cinematografia a la Sorbona S’uní a altres joves aspirants a director com Claude Chabrol, François Truffaut i Jean-Luc Godard, entusiastes del cinema nord-americà i crítics amb el cinema acadèmic francès de la postguerra, que consideraven excessivament dependent de la literatura El seu afany trencador cristallitzà en la revista Cahiers du Cinéma , on collaborà des de la fundació 1952 i de la qual fou director 1963-65…
Tim Burton
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic nord-americà.
Format als estudis Disney, ha desenvolupat un personal sentit de la imaginació visual en films com Pee-Wee's Big Adventure 1985, Beetlejuice 1988, Batman 1989, Edward Scissorshands 1990, guardonat amb el premi Sant Jordi de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya el 1992, Batman Returns 1992, Ed Wood 1994, Mars attacks 1996, Sleepy Hollow 1999, Planet of the Apes 2001, Big Fish 2003, Charlie and the Chocolate Factory 2005 i Seeney Todd The Demon Barber of Fleet Street 2007 com també a la pellícula d’animació The Corpse Bride 2005
Laia
Cinematografia
Pel·lícula del 1970; ficció de 92 min., dirigida per Vicenç Lluch i Tamarit.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Films PAC Producciones Artísticas Cinematográficas, Barcelona ARGUMENT La novella homònima 1932 de Salvador Espriu GUIÓ Jaume Vidal Alcover, VLluch, Maria Aurèlia Capmany assessora FOTOGRAFIA Joan Amorós Eastmancolor, Techniscope AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Fabià Puigserver ambientació, Juan Frexe decoració MUNTATGE Emilio Ortiz MÚSICA Ángel Arteaga SO Jordi Sangenís, Federico de la Cuesta, Eduard Fernández INTERPRETACIÓ Núria Espert Laia, Francisco Rabal Quelot, Daniel Martín Esteve, Julieta Serrano Paulina, Manuel Otero Anton, Alícia Moreno Espert Laia nena,…
Lawrence Kasdan
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic nord-americà.
Llicenciat en literatura anglesa, estudià com a guionista a la Universitat de Califòrnia i escriví els guions de The Empire Strikes Back 1980 d’I Kershner, Raiders of the Lost Ark 1981 de S Spielberg i Return of the Jedi 1983 de R Marquand Com a realitzador freqüentà diversos gèneres sense deixar de banda un to personal Body Heat 1981, The Big Chill 1983, Silverado 1985, The Accidental Tourist 1988, I Love You to Death 1990, Grand Canyon 1991, Os d’Or a Berlín, Wyatt Earp 1994, French Kiss 1995 i Mumford 1999 Ha interpretat As Good As It Gets 1997, de JL Brooks
William Wyler
William Wyler
© Fototeca.cat
Cinematografia
Director i productor cinematogràfic nord-americà d’origen alsacià.
D’una sòlida formació tècnica, destacà primerament com a excellent adaptador d’obres literàries Jezebel 1938, Wuthering Heights 1939 premi de la crítica de Nova York, The Little Foxes 1941, etc Seguí després una línia més personal, amb títols com Mrs Miniver 1942 Oscar a la millor pellícula i a la millor direcció, The Best Years of Our Lives 1946 Oscar a la millor direcció i premi de la crítica de Nova York, Detective Story 1951, Roman Holiday 1953, Friendly Persuasion premi del festival de Canes 1957, Ben Hur 1959 Oscar al millor director i premi de la crítica al millor film de…
Terrence Malick
Cinematografia
Director, guionista i productor cinematogràfic nord-americà.
Fou alumne de l’American Film Institute i dirigí la seva primera pellícula, Badlands , el 1973 Posteriorment rodà Days of Heaven 1978, per la qual Néstor Almendros fou guardonat amb l’Oscar a la millor fotografia i Malick guardonat com a millor director al Festival de Canes El 1998 realitzà el seu tercer film, The Thin Red Line , una adaptació d’una novella de James Jones, amb el qual guanyà l’Os d’Or al Festival de Berlín, i el 2005 The New World , una versió molt personal de la història de Pocahontas i John Smith L’any 2011 fou guardonat amb la Palma d’Or del Festival de Canes…
Marco Ferreri
Cinematografia
Director cinematogràfic italià.
Els seus inicis estigueren marcats per la collaboració amb el guionista Rafael Azcona, amb el qual realitzà El pisito 1960 i El cochecito 1961, fites del cinema espanyol caracteritzades per l’esperpent i l’humor negre Posteriorment dirigí nombroses produccions francoitalianes en les quals donà una visió apocalíptica de la societat contemporània Subratllà, amb un humor molt personal, els impulsos més primaris de la conducta humana, en conflicte amb les convencions socials Ape regina 1963, La donna scimmia 1964, Dillinger é morto 1968, La grande bouffe 1973, Addio mascio 1978, Il…
Juan Antonio Bardem Muñoz
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic castellà.
De família d’actors, s’inicià professionalment el 1951 amb Lluís Garcia Berlanga com a guionista de Bienvenido Mr Marshall i corealitzador d' Esa pareja feliz 1953 Cómicos 1953 fou la primera obra personal seva L’any 1955 dirigí Muerte de un ciclista , premiada al festival de Canes Altres films seus són Calle Mayor 1956, premi del festival de Venècia, La venganza 1957, Sonatas 1959, segons l’obra de Valle-Inclán, A las cinco de la tarde 1960, Nunca pasa nada 1963, Los pianos mecánicos 1965, Varietés 1970, La isla misteriosa 1971, La corrupción de Chris Miller 1972, El puente 1976…
Lumière
Cinematografia
Butlletí del Cineclub de Perpinyà concebut, editat i pràcticament difós del 1962 al 1973 pel crític Enric Ripoll i Freixes, sota el patrocini de Les Amis du Cinéma de Perpinyà.
N’aparegueren 65 números Tot i ser una publicació bàsicament personal, tingué l’aportació essencial d’Arnau Olivar amb unes exhaustives i ben documentades cròniques de la Mostra de Venècia des del 1964 i també amb textos esporàdics de R Julià, A Pintó, J M Ramon i Morera o R Ramis i Avellí S’hi publicaren treballs monogràfics el nazisme vist pel cinema, el Nuevo Cine Español i les seves crisis, el Free Cinema anglès i els cinemes italià, polonès, txec, francès, hongarès, suec o cubà, la censura i el cinema, cròniques crítiques de festivals europeus, separates o suplements…
Damià Huguet i Roig
Cinematografia
Disseny i arts gràfiques
Edició
Literatura
Poeta, editor i crític de cinema.
Fundador i director de la collecció de poesia Guaret , a Campos Els seus primers llibres, Home de primera mà 1972 i Cinc minuts amb tu 1973, premi les Illes d’Or, l’acostaren cap al realisme líric amb influències cinematogràfiques A partir de Carn de vas, Esquena de gavinet i Ofici de sords tots de 1976, inicià una poesia més lliure, deseixida i agressiva, de veritable catarsi personal i collectiva A continuació, obrí una etapa eròtica i formalment epigramàtica, que donà pas a provatures visuals com Poemoteca 1978, Traus badats 1979, Carcelles d’allís 1979, Àlbum 1980, Terra de…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina