Resultats de la cerca

Debutà com a director de curtmetratges Orchidégartneren 1977, Menthe-la bienheureuse 1979, Nocturne 1980, Den Sidste detalje 1981 i Befrielsesbilleder 1982, amb el qual es graduà l’any següent a l’Escola Danesa del Cinema Ha dirigit diversos llargmetratges, entre d’altres, Forbrydelsens element ‘L’element del crim’, 1984, Epidemic 1988, Europa 1991, Breaking the Waves 1996, Idioterne ‘Els idiotes’ 1998, el drama musical Dancer in the Dark 1999, guardonat amb la Palma d’Or a Canes, Dogville 2003, amb la qual guanyà el premi del Cinema Europeu al millor director, Manderlay 2005, Direktøren for…

Estudià a l’Escola de Cinema de Praga i treballà com a guionista i director a la televisió Esdevingué un dels directors més destacats del nou cinema txec Amb un marcat realisme objectiu, entre la seva producció txeca es destaquen els films Černý Petr ‘Pere el Negre’, 1963, Lásky jedné plavovlásky ‘Els amors d’una rossa’, 1965 i Hoří, má panenko ‘Al foc, bombers’, 1967, sàtires més o menys velades del règim comunista de postguerra Arran de la invasió soviètica de Txecoslovàquia s’exilià als Estats Units, on es nacionalitzà el 1975 i continuà la seva filmografia amb  Taking Off 1971, Gran Premi…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Luna Films Pepón Coromina, Figaró Films Barcelona ARGUMENT I GUIÓ JJBigas Luna FOTOGRAFIA Pedro Aznar Eastmancolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Carles Riart MUNTATGE Anastasi Rinos MÚSICA Iceberg i versions d’altres músiques SO Joan Quilis INTERPRETACIÓ Àngel Jové Leo, María Martín María, Isabel Pisano Bilbao, Jordi Torras l’oncle, Pepita Nonell la tia, Fancisco Falcón el macarró de Bilbao, Mara Molins la cosina, Pep Castelló el cosí, Betty Bigas Luna la neboda ESTRENA Barcelona, 06071978 en castellà 14011985 en català, Madrid, 04081978 PREMIS…

Fill d’un director d’escena, el seu nom de naixement era William Blake Crump, i adoptà com a nom artístic una combinació del seu propi nom i el del seu avi, el realitzador de cinema mut J Gordon Edwards S’inicià com a guionista de guions de cinema negre, i entre el 1957 i el 1961 creà per a la televisió diverses sèries d’èxit en aquest gènere El 1955 dirigí el seu primer llargmetratge, Bring your Smile Along Seguiren una quarantena llarga de títols, tots del gènere de la comèdia, amb la notable excepció del drama Days of Wine and Roses 1962, premiada al festival de Sant Sebastià el 1963…

Encarnà sovint personatges històrics, els quals en les interpretacions més celebrades incorporen una dimensió èpica molt marcada El 1960 obtingué l’Oscar d’interpretació per Ben-Hur 1959, de W Wyler Altres films seus són The Greatest Show on Earth 1953 i The Ten Commandments 1956, de C B de Mille The Naked Jungle 1954, de B Haskin Touch of Evil 1958, d’O Welles The Big Country 1958, de W Wyler El Cid 1961, d’A Mann 55 Days at Peking 1963, de N Ray The Agony and the Ecstasy 1965, de C Reed Karthoum 1966, de B Dearden i E Elisofon Planet of the Apes 1967, de F J Schaffner Soylent Green 1973, de…

Estudià ciències químiques Inicià la seva carrera en l'àmbit cinematogràfic amb curtmetratges, i després produí films tan importants com Los golfos  , de Saura, El cochecito , de M Ferreri, i Viridiana , de Buñuel, i fou coguionista d' Il momento della verità de Francesco Rosi Integrat en l’anomenada Escola de Barcelona , en una primera etapa la seva filmografia té, en conjunt, un acusat compromís amb l'antifranquisme Dirigí No compteu amb els dits 1966 i Nocturn 29 1968, en collaboració amb el poeta Joan Brossa , pellícules que promogueren grans polèmiques Després, dintre ja d’una mena d'…

Dels orígens al 1939 Aquest cinema, tanmateix, no ha aconseguit una autonomia i personalitat pròpies pel fet que des de l’aparició del sonor ha hagut d’emprar habitualment el castellà com a vehicle lingüístic i per les serioses dificultats trobades al llarg de la seva història El 1896 foren introduïts a Barcelona diversos aparells cinematogràfics —d’Edison, de W Paul, dels Lumière—, i les primeres filmacions foren realitzades per Fructuós Gelabert amb un aparell de fabricació pròpia, el 1897, seguides per obres de Francesc de P Tramullas, Segon de Chomon, Baltasar Abadal i d’altres La…

Cinema nord-americà Sens dubte, una de les pellícules de l’any i una de les estrenes més esperades dels darrers temps va ser The Adventures of Tintin The Secret of the Unicorn , adaptació del còmic d’Hergé signada per Steven Spielberg i realitzada amb el sistema d’animació conegut com a motion capture , fet a partir d’interpretacions d’actors reals Una superproducció que corrobora la vigència creativa i la hiperactivitat d’un dels realitzadors que ha transformat decisivament la indústria de Hollywood el mateix any Spielberg va estrenar també el drama bèllic War Horse i va produir, entre d’…

Cinema nord-americà L'auge del cinema en 3D que es va produir el 2009 es pot entendre com una manera de fer minvar –en la mesura que es pugui– els efectes, cada cop més notoris, de la pirateria i les descàrregues illegals per internet, oferint imatges impossibles de reproduir a la petita pantalla o a l'ordinador, de la mateixa manera que els anys cinquanta i seixanta es van expandir les superproduccions espectaculars en un intent de suavitzar la competència de la televisió Caldrà veure si aquesta tendència acabarà quedant en una efímera curiositat tecnològica o si es generalitzarà Avatar ,…