Resultats de la cerca

Martínez de Ribera Hi collaboraren, entre d’altres, Linares Lorca, Lulilo , M Torres, A Suárez Guillén, T Duch, A Pego, J Piqueras, A M Ferry, A Guerra, F Ayala, V Coello, R Marinello, J Sagré, C Serrano de Osma, A del Amo, J Amich i Bert, Amichatis , i J M Plaza Rigorosa, atenta al cinema espanyol, amb firmes de bon nivell i força corresponsals, oferia partitures, arguments novellats, films illustrats, novelles colleccionables i un assaig cinematogràfic per entregues Tractà pregonament sobre el pas del cinema mut al parlat

Promogué una producció conjuntural formada per reportatges i documentals dictats per les exigències del conflicte bèllic i el manteniment de la rereguarda Alguns dels seus curts més significatius foren 19 de julio en Barcelona 1936, FP Ejército Regular 1937, Francisco Carrasco de la Rubia La No-Intervención 1937, Daniel Quiterio Prieto Nueva era en el campo 1937, Fernando G Mantilla Ofensiva 1937, Juan Manuel Plaza i D Q Prieto Caballería heroica 1937, Tesoro Artístico Nacional 1937 i El telar 1938, tots tres d’Ángel Villatoro Con la 43 División 1938, Clemente Cimorra i La dona i la guerra /…

La seva activitat fonamental és la producció de curtmetratges, com el Noticiari de Barcelona per a l’ajuntament de Barcelona, Imatges i fets dels catalans per a la Fundació Serveis de Cultura Popular i l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona, Notícia de Catalunya per a la Generalitat de Catalunya i l’ajuntament de Barcelona i més d’un centenar d’altres títols, sempre per a institucions del sector públic, entre els quals cal citar la producció Som i serem , Història de la Generalitat de Catalunya per als Serveis de Cultura Popular…

Vida Després de cursar estudis de dret i periodisme, el 1947 ingressà com a guionista a Ràdio Barcelona Allí participà en nombrosos i diversos programes, obtingué el premi Ondas per la radionovella Sin derecho a vivir 1953 i es feu molt popular amb l’espai de contes infantils Tambor, que es mantingué en antena del 1955 al 1972, amb un total de 7000 contes Autor d’obres teatrals, comèdies musicals i novelles, publicà articles periodístics en diaris i revistes com "Crítica" 1944-50 També traslladà la seva activitat literària al cinema, com a guionista de films produïts per Ignasi F…

El Concert de Varsòvia , escrit per a Dangerous Moonlight , n'és la peça més popular

Vida Fill de pare marsellès i mare aragonesa, el seu germà Pere Bistagne Barcelona 1901 - 1972 fou director general de la Hispano Foxfilm 1934-63 S’introduí en el cinema confeccionant rètols per als films de la Gaumont Amb la seva empresa Ediciones Bistagne edità les adaptacions novellades amb illustracions de les cintes més atractives de cada temporada amb el títol genèric de La Novela Semanal Cinematográfica 1922 L’èxit d’aquesta collecció fou notabilíssim i tan espectacular que en generà altres La Novela Íntima Cinematográfica La Novela Femenina Cinematográfica Biblioteca de los Grandes…

Vida Feu diverses conferències sobre cultura cinematogràfica i el 1926 fundà a Barcelona un dels millors setmanaris cinematogràfics editats a l’Estat espanyol, "Popular Film" 551 núm, que dirigí fins el 1934, tot i que la publicació visqué fins el 1937 sota la direcció de Lope F Martínez de Ribera M Santos hi publicà amb el pseudònim Gazel La revista també publicà l’anuari Almanaque "Popular Film" 1928 El 1929 publicà el llibre reportatge Hollywood La ciudad del celuloide , any en què exercí de delegat a Barcelona de "Figuras del cinema Revista quincenal de…

Vida A divuit anys s’establí a Barcelona, on a partir del 1923 es donà a conèixer com a dibuixant humorístic en premsa "Las Noticias", "El Diluvio" i revistes politicosatíriques "El Be Negre", "L’Esquella de la Torratxa" Practicà igualment el periodisme literari en revistes culturals de València "El Mercantil Valenciano", Madrid "El Sol", "El Liberal" i Barcelona "La Rambla", "Mirador", "Gràcia-Rambles", "Popular Film", "Espectáculo" i "Música Viva", de vegades amb articles de cinema i també dibuixos Membre de la cèllula de dibuixants professionals del PSUC, excellí com a…

Dels seus estudis, installats a Sants, Barcelona, sortiren El sino manda 1917 i El doctor Rojo 1917, en episodis de gran èxit popular Desaparegué l’any 1917

Format a la Escuela de Cinematografía de Madrid, el 1970 tornà al seu país Després del triomf de Salvador Allende  esdevingué el cronista cinematogràfic del govern d’Unidad Popular, amb documentals com La respuesta de octubre 1972 i  El primer año  1973 El 1973 filmà La batalla de Chile 1975-79, un documental de cinc hores sobre el final del govern d’Allende Ja a l’exili, fou estrenat en forma de trilogia composta de La insurreción de la burguesía 1975, El golpe de estado , 1977 i El poder popular 1979 Resident a França i amb nacionalitat xilena i espanyola, la seva…