Resultats de la cerca

La seva comicitat, ingènua i patètica, dóna un caire de profund sentimentalisme a la seva obra El cinema sonor el relegà a un segon pla Són films seus His First Flame 1925, The Strong Man 1926, Long Pants 1927, Three's a Crowd 1927, The Chaser 1928, Heart Trouble 1928 i Zenobia 1939

Pintor en un principi, el seu profund coneixement dels sentiments humans i el seu lirisme el situen, amb un estil completament diferent, al costat dels grans mestres del cinema soviètic del seu temps Eisenstein i Pudovkin Entre les seves pellícules destaquen Zvenigora 1928, Arsenal 1929, Zeml’a ‘La terra’, 1930, Ṥč ors 1939, Mičurin 1948 i Poema o more ‘Poema del mar’, 1955-58, juntament amb la seva muller

Inconformista i d’un profund sentit social, cercà d’arribar fins a l’interior dels fets i dels personatges amb un llenguatge directe, incisiu i violent Alguns dels seus films són Paths of Glory 1958, Spartacus 1960, Lolita 1962, Dr Strangelove 1964, 2001, a Space Odissey 1965-67, A Clockwork Orange 1972, Barry Lyndon 1975, The Shining 1980, Full Metal Jacket 1987 i Eyes Wide Shut 1999, estrenada pòstumament L’any 1997 fou premiat en el festival de Venècia per la seva carrera com a director

Conreà diversos gèneres, des de la comèdia Zazie dans le métro , 1960 Viva María , 1965, fins al reportatge Calcutta , 1969, on mantingué la constant d’un profund sentit crític Ha dirigit també Ascenseur pour l’échafaud 1957, premiat a Canes, Les amants 1958, Le feu follet 1963, Le voleur 1965, Le souffle au coeur 1970, Pretty Baby 1978, Atlantic City 1980, My Dinner with André 1981, Au revoir les enfants 1987, Lleó d’Or de Venècia, Milou en Mai 1989, Damage 1992 i Vanya on 42nd Street 1994

Màxim investigador del cinema animat, des del 1941 treballà a la National Film Board del Canadà, a Ottawa En la seva constant experimentació, utilitzà noves tècniques, com dibuixar directament sobre la pellícula, el so sintètic, les tres dimensions, etc La seva obra, plena d’un profund sentit poètic, li valgué un Oscar 1952 i premis als festivals de Venècia, Berlín i Canes Alguns dels seus films són Rumba 1940, Dollar Dance 1943, Hoppity Pop 1946, A Phantasy 1952, Blinkity Blank 1954, Canon 1964, Pas de deux 1968, Synchromy 1971 i Adagio 1972

Les seves interpretacions van de la clara comicitat Bell, Book and Candle , de R Quine 1958 Some Like it Hot , de B Wilder, 1959 al dramatisme més profund Fire Down Below , de R Parrish, 1957 Days of Wine and Roses , de B Edwards, 1962 Save the Tiger , de JG Avildsen, pel qual rebé un Oscar el 1973 The China Syndrome , de J Bridges 1979, pel qual rebé el premi d’interpretació Canes, i Missing , de Costa-Gavras, 1982, també guardonat a Canes, tot passant pel camp de la tragi-comèdia The Apartment, 1958 Irma, la Douce, 1963 The Fortune Cookie , 1966, Front Page , 1975, totes de…

Al principi les veus d’alguns realitzadors joves del Centro Sperimentale di Cinematografia s’aixecaren contra les imposicions de la censura feixista eco d’aquestes veus foren Ossessione 1942, de Luchino Visconti, Quattro passi tra le nuvole 1942, d’Alessandro Blasetti, i I bambini ci guardano 1943, del binomi De Sica-Zavattini El 1945, amb Roma, città aperta , de Roberto Rossellini, el neorealisme obtingué la carta de presentació en la història del cinema, i a partir d’aleshores es definí amb uns trets característics i uns noms clau Amb el neorealisme hom fugí de la buida…