Resultats de la cerca

Gràcies a l’adquisició d’un projector s’impulsà aquesta secció, el primer president de la qual fou José Solanes Serra, i el secretari, Antoni Maria Vidal i Colominas Aviat arribaren als 200 socis, i patiren la primera crisi el 1957, amb la dimissió del president, que fou substituït per Antoni Cavallé i Maresme Aquest reorientà la secció, que es decantà cap al cinema amateur sense oblidar les altres activitats sessions de documentals, films d’ambaixades, cinema educatiu i cineclub Dins de l’amateurisme, l’activitat se centrà en els concursos, que s’iniciaren el 1958 amb un de local se’n feren…

Vida Juntament amb el seu fill Antoni Martra i Nolla Reus 1905 – 1970, és un exemple únic a les terres de Tarragona, i la seva història correspon a l’inici de la fotografia i el cinema Després de treballar en uns laboratoris farmacèutics, muntà una adrogueria i es convertí en un dels pioners de la fotografia local El 1902 fou nomenat representant de la revista "La Fotografía Pràctica" Aquesta gran afició el portà al cinema i el 1906 fundà amb Tomàs Codina la sala Reus, el primer local estable de la ciutat Al principi de la dècada del 1910, la sala quedà a les mans del soci, i Martra es dedicà…

Després de treballar en diverses productores, el 1980 creà la cadena Lauren Films, que aviat es convertí en una de les primeres empreses audiovisuals espanyoles, amb prop d’un centenar de sales a tot l’Estat Tingué el monopoli de la productora Orion, i distribuí grans èxits de taquilla, com ara  Terminator estrenada a l’Estat espanyol el 1985, The Woman in red 1984, Platoon 1987 i, posteriorment, films de Woody Allen, entre d’altres Produí també els primers èxits de Pedro Almodóvar La ley del deseo , 1987 Mujeres al borde de un ataque de nervios , 1988 També contribuí a la difusió de films d…

Vida Fill d’un pastisser, aprengué l’ofici i l’art fotogràfic al costat del fotògraf barceloní Areñas i exposà per primera vegada el 1914 Aquesta pràctica la compaginà amb el cinema i el 1915 debutà amb el documental La Costa Brava per a la Barcinógrafo Després entrà a treballar a la Royal Films de Ricard de Baños, on feu de guionista, fotògraf, assessor i director El 1917 feu fotografies de Fuerza y nobleza , de Ramon i Ricard de Baños, i el 1918 feu el migmetratge Unión que Dios bendice , amb Francesc Carreras per a la Ponscarr El 1920 fotografià les produccions de Baltasar Abadal, Los…

Debutà a Madrid Teatro Español el 1909 Aviat fou popular amb el nom artístic Mariano Asquerino Actuà per l’Amèrica del Sud i per l’Estat espanyol Féu pellícules com La dama del antifaz, La última carta, Nieve en mayo, Una vez en Bagdad , etc

Fill de Domènec Giménez i Botey , fins l’any 2004, any de la seva jubilació, fou cap dels arxius de la Filmoteca de la Generalitat de Catalunya i, des d’aquest càrrec, promogué la recuperació i restauració d’un gran nombre de films rodats a Catalunya, d’entre els quals les cintes de Segon de Chomon Expert en química del revelatge, fou un impulsor de l’associació Cinema Rescat, creada el 1996, per a la recuperació de cintes, de la junta directiva de la qual fou membre, i que promogué també el Festival Memorimage de Reus, que dirigí entre el 2006 i el 2009

Ha tingut com a objectiu principal demostrar, amb diverses línies d’investigació, que la història local pot ser un suport molt important per al coneixement de la Història i l’evolució del fenomen cinematogràfic en tots els àmbits La seva tasca es fa extensible a l’organització de cursos, colloquis, conferències, cicles de cinema i projeccions, així com a la realització de tesis doctorals Bibliografia ESTIVILL, J i NOGALES, P "La recerca social i el cinema amateur El cas de la recuperació del patrimoni cinematogràfic al Camp de Tarragona", El patrimoni cinematogràfic a Catalunya Fundació…

Vida Notable pintor paisatgista de cavallet, el 1869 fou deixeble de l’escenògraf Josep Planella al seu taller del teatre Principal Fou un dels grans pintors de decoracions del teatre romàntic català, sobretot pel que fa a paisatges Com a escenògraf, entre el 1881 i el 1888, feu societat amb Miquel Moragas, amb qui treballà al taller del Circ Barcelonès Pintaren decoracions per al Teatro del Buen Retiro, el Liceu i diversos teatres barcelonins, però també a Reus, Olot, Mataró, Terrassa, Sabadell, Buenos Aires, Guatemala, Montevideo i l’Havana Durant l’Exposició Universal del 1888 muntà el…

Es creà amb la finalitat de coordinar i unificar esforços per tal de millorar l’oferta cinematogràfica i el rendiment econòmic dels locals, ofegats pels privilegis d’una distribució centrada en els interessos dels cinemes de Barcelona Foren testimonis de la constitució Josep Salsas i Sabater, Francesc Mas i Porcar, Jaume Tarrazón i Badia, Arcadi Lluís i Salom, Enric Gratacós i Carles, Joan Gratacós i Comas, Manuel Vilatarsana i Paguerolas, Josep Majoral i Ferran, Sebastià Ramos i Vives, Ramon Cortadellas i Gabarró, Marià Padró i Cabot, Ramon Grau i Vilaseca, Jaume Campreciós i Pujol, Josep…

Vida Fou un dels iniciadors del lloguer de films a Espanya Treballà com a ajudant d’operador en diversos cines de Barcelona, i ja com a operador, al Palacio de la Ilusión, local inaugurat el 1901 a la Gran Via de les Corts Catalanes El 1903 s’ocupà de les projeccions de La Maravilla, i dels " intermedios cinematográficos " del teatre Lírico Home d’una gran activitat, arribà a tenir disset locals a Catalunya, Aragó, València, Madrid i les Illes Balears El 1910 s’associà amb Segundo de Chomón, i muntaren la productora i galeria de filmació Chomón i Fuster, en la qual Chomón realitzà una vintena…