Resultats de la cerca

Tot i que el documental nasqué amb el cinema —els primers films dels germans Lumière eren documentals— i que els anglesos el concretaren amb una sèrie de films sobre l’exèrcit i la indústria, l’autèntic documental aparegué amb Nanook of the North 1922, de Robert J Flaherty Buñuel i els documentalistes nordamericans dels anys trenta conrearen el documental de denúncia social A França han estat produïts documentals de divulgació científica, com els de Jacques-Yves Cousteau, línia que també ha estat seguida a Alemanya Després de la Segona Guerra Mundial adquirí un gran apogeu el documental d’art…

Es formà a Xile i, de retorn a Bolívia, impulsà el cinema del seu país amb films polítics sobre la realitat social Ulkamau 1966, El coraje del pueblo 1971 i Fuera de aquí 1977 Posteriorment visqué alguns anys a l’exili i el 1989 dirigí La nación clandestina

Iniciador del moviment free cinema amb Mamma Don't Allow 1956, realitzà un cinema inspirat en la realitat social Look Back in Anger 1959, A Taste of Honey 1962, Tom Jones 1963, The Charge of the Light Brigade 1967, etc Posteriorment s’installà als EUA, on filmà The Hotel New Hampshire 1984 i Blue Sky 1991

D’un estil lent i reflexiu, la cerca de l’abstracció, acabada sovint dins la realitat concreta, dels seus films és sobretot reflex de l’ànima i de la condició humana Són films seus Blade af Satanas bog ‘Fulls del llibre de Satanàs’, 1919, La passion de Jeanne d’Arc 1926-27, Vampyr 1932, Dies Irae 1943, Ordet ‘La paraula’, 1954, premi del festival de Venècia, i Gertrud 1964

La digitalització permet no solament guardar imatges reals, sinó també manipular-les o crear-ne de noves, inexistents en la realitat Encara que es projecti moltes vegades una pellícula digital, la qualitat de la imatge no disminueix, i és equivalent al cinema tradicional Aquest sistema ja s’ha experimentat amb èxit amb pellícules com Toy Story 1995, de JLasseter, Star Wars Episode I-The Phantom Menace 1999, de GLucas, Dinosaur 2000, de ELeighton i RZondag, o Monsters, Inc 2001, de PDocter, entre d’altres

Rebé formació lingüística i musical, i dirigí el seu primer film, Der Man die zijn haar kort liet knippen 1965, en llengua flamenca Installat temporalment a l’Estat francès, prosseguí la seva reflexió sobre la realitat amb Un soir, un train 1968, Rendez-vous à Bray 1971 i Belle 1973 De retorn al seu país realitzà Een vrouw tussend hond en wolf 1979, To Woody Allen from Europe with Love 1981, Benvenuta 1983, L’oeuvre au noir 1987, 1001 films 1989 i Babel Opera 1999

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Tibidabo Fims JCamino, Barcelona ARGUMENT JCamino, Josep Sanchis Sinisterra GUIÓ JCamino, JSanchis Sinisterra FOTOGRAFIA Josep Maria Civit color, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Eduard Arranz-Bravo MUNTATGE Emili Rodríguez Osés MÚSICA Xavier Monsalvatge SO Joan Maria Quilis INTERPRETACIÓ De la cort de Felip IV d’Espanya José Luis Gómez Velázquez, Fermí Reixach Felip IV, Martí Galindo Pertusato, Noel Samson Don Luis de Haro, Antonio Nodar un ajudant de Velázquez, Joan Gibert un ajudant de Velázquez Del nostre temps Jack Shepherd Teo, Ángela Molina Charo,…

Bé que des de l’inici del cinema la terra occitana —per la seva lluminositat i la diversitat del paisatge, així com també per raons econòmiques— apareix sovint en diversos films el primer dels quals fou el dels germans Lumière L’entrée d’un train en gare de La Ciotat , 1896, hom no pot parlar de l’existència d’un veritable cinema occità fins el 1960, data a partir de la qual diversos realitzadors, seguint el mateix impuls de renaixement que anima la poesia i la cançó occitanes, es proposen la tasca de crear una producció cinematogràfica autòctona que reflecteixi tota la problemàtica i les…

Després de treballar com a ajudant de realització per a directors de diferents països −entre els quals Sergio Leone, Mario Camus i Melvin Frank−, debutà el 1978 amb la pellícula d’intriga La parte del león Des d’aleshores ha dirigit pellícules com ara Tiempo de revancha 1981, Últimos días de la víctima 1982, The Stranger 1987, Un lugar en el mundo 1992, La ley de la frontera 1995, Martín Hache 1997, Lugares comunes 2002 i Roma 2004, sovint abordant la realitat del seu país També dirigí la sèrie de televisió Pepe Carvalho 1984, basada en el personatge creat per Manuel Vázquez…