Resultats de la cerca

Després d’una fecunda tasca com a productor, s’estrenà com a realitzador amb Room at the top 1959, adaptació de la novella de John Blaine, que obtingué un Oscar a la millor actriu Simone Signoret i un altre al millor guió De la filmografia posterior sobresurten les adaptacions de Henry James The Innocents 1961 i Our Mother's House 1966, The Great Gatsby 1974, segons la novella de Scott Fitzgerald, Something Wicked This Way Comes 1983, basada en la novella de Ray Bradbury, i The Lonely Passion of Judith Hearne 1987

Casada amb l’actor Yves Montand De presència dura i autoritària, les seves actuacions es caracteritzaven per una forta intensitat dramàtica De les seves pellícules cal destacar La ronde 1950, Casque d’or 1952, Thérèse Raquin 1953, Les diaboliques 1954, La mort en ce jardin 1956, Les sorcières de Salem 1956, Room at the Top 1958, premi de Canes i Oscar a la millor actriu 1959, Term of Trial 1962, Ship of Fools 1964, Paris brûle-t-il 1966, L’aveu 1970, La vie devant soi 1976, Judith Therpauve 1978, Chère inconnue 1979, etc Publicà els llibres La nostalgie n'est plus ce qu'elle…

Format a l’Institut del Teatre de Barcelona, el 1991 debutà en cinema amb Monturiol, el senyor del mar , de Francesc Bellmunt El 1992 començà a actuar en diversos muntatges teatrals dirigits per Sergi Belbel o Calixto Bieito, com ara La filla del mar i Somni d’una nit d’estiu , i el 1994 aparegué en televisió en la sèrie Poble Nou de TV3 Protagonitzà les pellícules  Las razones de mis amigos 2000, premi Butaca d’or al millor actor 2001, de Gerardo Herrero,  Tortilla Soup 2001, de Maria Ripoll, i Escape room La pellícula 2022, d’Héctor Claramunt També intervingué, entre altres, en…

Des d’infant interpretà sèries i telefilms i més tard protagonitzà comèdies de temàtica adolescent Tanner Hall, 2009,  de Francesca Gregorini i Tatiana von Fürstenberg  Interpretà el seus primers papers pròpiament dramàtics com a jove seductora d’homes madurs en  Greenberg 2010, de Noah Baumbach, i The Trouble with Bliss 2011, de Michael Knowles Posteriorment ha protagonitzat o ha tingut papers rellevants, entre d’altres, a Short Term 12 2013, de Destin Daniel Cretton  The Gambler 2014, de Rupert Wyatt  Digging for Fire 2015, de Joe Swanberg  Trainwreck 2015, de Judd Apatow  Room…

Graduat en enginyeria per la Universitat de Yale, fundà una empresa d’electrònica i posteriorment treballà en publicitat El 1957 rodà Daybreak Express , el seu primer curtmetratge documental, gènere del qual es convertí en un dels definidors, especialment en el vessant dels reportatges sobre estrelles i festivals de rock De la seixantena llarga de les seves produccions sobresurten Dont Look Back 1967, sobre la gira de Bob Dylan a la Gran Bretanya  Monterey Pop 1968, sobre el macroconcert celebrat en aquesta ciutat  The War Room 1993, crònica de la campanya electoral de Bill…

Graduat a la New York University Film School, s’ha especialitzat en la realització de documentals d’acusat contingut social Ha estrenat Boatman 1993, sobre els rituals funeraris al Ganges el curt  Afterwords 2001, sobre la vida d’un alienat mental  Below Sea Level 2008, premi del Festival de Venècia al millor documental, reportatge sobre una comunitat de marginats al desert de Califòrnia  El sicario, Room 164 2010, premi del Festival de Venècia al millor film biogràfic, sobre un assassí del narcotràfic  Sacro GRA 2013, Lleó d’Or del Festival de Venècia, guardó que s’atorgava per…

Començà a treballar en el món del cinema a l’empresa d’efectes especials Industrial Light and Magic, des d’on féu el salt a la realització d’anuncis publicitaris i vídeos musicals de cantants i grups com Madonna, Sting, The Rolling Stones, Michael Jackson, Iggy Pop, Aerosmith, George Michael o Billy Idol Debutà en la realització de cinema amb Alien 3 1992, i el gran èxit de Seven 1995, premi Sant Jordi del públic féu d’ell un dels principals especialistes contemporanis en cinema fantàstic i de suspens Posteriorment ha dirigit The Game 1997, Fight Club 1999, Panic Room 2002, Zodiac 2007 i The…

Malgrat la seva curta edat, destacà pels seus papers als films de M Scorsese Alice Doesn't Live Here Anymore 1974 i Taxi Driver 1975 Ha estat guardonada amb l’Oscar en dues ocasions The Accused 1988, de J Kaplan i The Silence of the Lambs 1991, de J Demme Altres films són Foxes 1980, d’A Lyne Le sang des autres 1984, e C Chabrol, The Hotel New Hampshire 1984, de T Richardson, Five Corners 1987, de T Bill, Backtrack 1989, de D Hopper i A Smithee, Sommersby 1992, de J Amiel, Shadows and Fog 1992, de W Allen, Maverick 1994, de R Donner, Nell 1994,de M Apted, Contact 1997, de R…

Després de cursar estudis d’arquitectura i belles arts, estudià cinema a la Universitat de Califòrnia La seva producció cinematogràfica, poc nombrosa i molt elaborada, mostra una acusada preferència per l’adaptació d’obres literàries d’escriptors de renom Inicialment interessat per la cultura índia, hi dedicà part de la seva posterior filmografia en collaboració amb el productor Ismail Merchant i l’escriptora Ruth Prawer Jhabvala, gairebé sempre autora o coautora dels seus guions The Householder 1963, Shakespeare Wallah 1965, The Guru 1969, Bombay Talkie 1970, Heat and Dust 1983 Posteriorment…

Cursà estudis de pintura i escultura i, gràcies al curtmetratge  The Alphabet 1968, accedí a l’American Film Institute Els seus films exploren un món malaltís i subterrani, tan angoixant i absurd com suggeridor Eraserhead 1976, el seu primer èxit, se situà en els circuits comercials malgrat l’estètica surrealista del film i l’ambigüitat del relat, i amb The Elephant Man 1980 es consolidà com un dels directors més originals Després del fracàs comercial de la superproducció de ciència-ficció  Dune 1984, retornà al seu món inconnex i oníric amb  Blue Velvet 1986, considerat el seu millor film,…