Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Albert Closas i Lluró

Albert Closas en una escena de la pel·lícula La muerte de un ciclista , dirigida per Juan Antonio Bardem
© Fototeca.cat
Cinematografia
Teatre
Actor de teatre i cinema.
Fill de Rafael Closas i Cendra A Buenos Aires 1937, estudià i treballà amb Margarida Xirgu Tornà a Espanya en iniciar-se els anys cinquanta i es dedicà sobretot al teatre comercial en castellà Actuà també en francès i en català Visquem un somni , de Sacha Guitry, traduïda per Joan Oliver, 1970 Entre els nombrosos films que interpretà, cal remarcar Muerte de un ciclista 1955, de Juan Antonio Bardem, Distrito V 1957, de Juli Coll, La gran familia 1962, de FPalacios i Últimas tardes con Teresa 1984, de GHerralde El 1990 protagonitzà la sèrie de TV3 Sóc com sóc
Maria Schell
Cinematografia
Nom amb què és coneguda Margarete Schell, actriu cinematogràfica suïssa.
Germana de l’actor Maximilian Schell Alguns dels seus films més importants són Die letzte Brücke 1954, ‘L’últim pont’, premi d’interpretació a Canes, Gervaise 1955, premi d’interpretació a Venècia, Le notti bianche 1957, The Brothers Karamazov 1957, Cimarron 1960, Ich bin auch nur eine Frau ‘Només soc una dona’, 1962, Le diable par la queue 1968, The Odessa File 1974, Cross of Iron 1976, etc
Vilgot Sjöman
Cinematografia
Literatura sueca
Realitzador cinematogràfic i escriptor suec.
Collaborador d’Ingmar Bergman, els seus films posteriors destacaren pel tractament que feu dels tabús sexuals Älskarinnan ‘L’amistançada’, 1962, 419 1964, Syskonbädd ‘La meva germana, el meu amor’, 1966, Jag är nyfiken ‘Jo soc curiosa’, 1967-68, Lyckliga skitar ‘Alegres porcades’, 1970, Troll 1972, En handfull kärlek ‘Un grapat d’amor’, 1973, Garaget ‘El garatge’, 1975, Tabou 1977, Jag rodnar ‘Em poso vermell’, 1980, Malacca 1987, Fallgropen ‘Precipicis’, 1989 i Alfred 1995, sobre la vida d’Alfred Nobel, entre d’altres Com a escriptor cal destacar la seva primera novella —…
Kon Ichikawa
Cinematografia
Director cinematogràfic japonès.
Després d’acabar la seva formació en animació en una escola tècnica d’Osaka 1930, s’incorporà als estudis cinematogràfics Toho La seva primera pellícula fou la història de titelles Musume Dojoji ‘Una noia al temple Dojo’, 1946, perduda arran de l’ocupació dels EUA Posteriorment dirigí nombroses produccions d’una estètica molt influïda pels còmics, sovint dominades per l’humor negre i les situacions inversemblants Sobresurten Pu-san ‘El senyor Pú’, 1953 Okuman Choja ‘El milionari’, 1954 Biruma no tategoto ‘L’arpa birmana’, 1956, guardonada amb el premi San Giorgio del Festival de Venècia Nobi…
Doris Dörrie
Cinematografia
Directora conematogràfica alemanya.
Anà als EUA a estudiar cinema i arts dramàtiques a la University of the Pacific in Stockton, i a la School for Social Research de Nova York 1973-75 En tornar a Alemanya estudià a l’Escola Superior de Televisió i Cinema de Munic, i exercí la crítica cinematogràfica al diari Süddeutsche Zeitung Fou també ajudant de producció de televisió, i rodà diversos documentals i obres de ficció, entre les quals destaca Mitten ins Herz 1983 El 1985 estrenà la comèdia Männer , que es convertí en una de les pellícules alemanyes de més projecció internacional Films posteriors, com aquest sovint comèdies…
Joel Joan i Juvé
Cinematografia
Actor.
Vida Graduat a l’Institut del Teatre, el 1992 començà a actuar en diversos muntatges teatrals dirigits per Sergi Belbel o Calixto Bieito, com ara La filla del mar i Somni d’una nit d’estiu Entrà en el món del cinema com a figurant i debutà amb un petit paper a Rosita, please 1993, Ventura Pons Però obtingué un gran èxit amb les peces escrites per Jordi Sánchez, actor, director escènic i soci de la companyia Kràmpack amb Kràmpack 1995, que Cesc Gay portà a la pantalla el 2000 amb el mateix títol el musical Sóc lletja , premi de la Crítica 1997 i Excuses 2000, que escriví juntament amb J…
Maria dels Àngels Vayreda i Trullol
Literatura catalana
Cinematografia
Escriptora.
Vida i obra Membre de la família d’artistes, escriptors i intellectuals Vayreda filla de Joaquim Vayreda i Olivas i neta del botànic Estanislau Vayreda i Vila i de l’escriptor Sebastià Trullol Casada amb el químic i farmacèutic Joan Xirau i Palau El 1939 s’exilià a la capital de Cuba, l’Havana, i després s’establí a Mèxic En aquest país collaborà en diverses publicacions literàries i escriví guions de cinema El 1955 tornà a Catalunya i residí a Figueres Mestra en gai saber a Perpinyà És autora dels reculls poètics El testament d’Amèlia 1964, La boira als ulls 1977 i La meva masia 1978,…
, ,
Albert Closas i Lluró
Cinematografia
Actor.
Vida En esclatar la guerra civil, es traslladà a París, on estudià fotografia i el batxillerat fins el 1938, que l’acabà al Liceu de Talence Bordeus El seu pare Rafael Closas i Cendra 1895 - 1956, un dels fundadors d’Acció Catalana Republicana, fou conseller sense cartera i secretari de relacions exteriors de la Generalitat 1936, fins que el 1939 marxà a França Al final del 1939, Albert i el seu germà Jordi viatjaren a Santiago de Xile Estudià a l’Escola d’Art Dramàtic, que havia fundat i dirigit Margarida Xirgu el 1941, i fou el primer galant de la companyia, que abandonà el 1944 en crear-ne…
Tomàs Mallol i Deulofeu

Tomàs Mallol i Deulofeu
© Museu del Cinema-Col·lecció Tomàs Mallol
Cinematografia
Cineasta i col·leccionista.
Estudià enginyeria a l’Escola Industrial de Barcelona i es dedicà professionalment a la publicitat amb la creació, el 1964, de l’empresa Tomàs Mallol-Fotografia Arts Gràfiques Publicitat Aficionat des de molt jove a la fotografia i al cinema, es dedicà al colleccionisme d’objectes i aparells relacionats amb la fotografia, el cinema i la televisió, i a la realització de curtmetratges, el primer dels quals fou El pastor de Can Sopes 1956 Després d’un intent infructuós de passar al camp professional 1958, rodà una trentena d’aquests films, alguns de tema documental i d’altres sobre arguments de…
Film Club Manresa
Cinematografia
Entitat constituïda el 1955 com a secció autònoma del Centre Excursionista de la Comarca del Bages (CECB) per al foment i la difusió de les pràctiques del cinema amateur.
Els fonaments de l’entitat es posaren el 1934, quan Josep Maria Font impulsà la creació, dins del CECB, d’una subsecció fotogràfica, el Foto Club El mateix any s’oferí la primera sessió de cinema amateur als seus locals i el següent es convocà el I Concurs El 1946 els socis Josep Ferré i Àngel Escalé idearen un mètode de sonorització en banda directa El 1958 s’impulsà la creació del Concurs del Rotlle una reproducció cinematogràfica dels certàmens de pintura ràpida, idea genuïnament manresana imitada posteriorment en nombrosos indrets, que esdevingué l’activitat més emblemàtica del grup, ja…