Resultats de la cerca

Obtingué l’Oscar d’interpretació del 1953 per Roman Holiday Actuà, entre d’altres, als films Sabrina 1954, War and Peace 1956, The Nun's Story 1958, Breakfast at Tiffanys 1961,  My Fair Lady 1964, Two for the Road 1966, Robin and Marian 1976, i They All Laughed 1980 Després de nou anys de silenci, reaparegué en un breu paper a Always SSpielberg, 1989

S’inicià amb Els Joglars, i treballà també amb La Cubana i altres companyies i a les ordres de directors com Sergi Belbel, Tamzin Townsend o Abel Folk Fou conegut sobretot per papers en sèries de televisió, com Secrets de Família 1995, Estació d’enllaç 1996, El Joc de viure 1997, Temps de silenci 2001-2002 i El cor de la ciutat , on interpretava el personatge de Beni 2006-2009 En cinema, actuà en films com Morir o no 2000 i Anita no perd el tren 2001, de Ventura Pons

De personalitat introvertida i turmentada, fou una de les actrius predilectes d’I Bergman, a les ordres del qual interpretà Smultronstället ‘Maduixes silvestres’, 1957, Nära livet ‘En el llindar de la vida’, 1958, Ansiktet ‘El rostre’, 1958, Nattvardsgästerna ‘Els combregants’, 1962, Tystnaden ‘El silenci’, 1963, Viskningar och rop ‘Crits i murmuris’, 1973 i Efter Repetitione ‘Després de l’assaig’, 1984 Actuà per a altres directors de renom, sobretot europeus Alain Resnais La guerre est finie , 1965, Mai Zetterling Nattlek , ‘Jocs de nit’, 1966, Luchino Visconti…

Llicenciada en filologia hispànica per la UAB i màster en Administració Pública per Esade, fou professora universitària, articulista en diversos mitjans de comunicació i presentadora de programes de televisió Directora dels serveis territorials de cultura de la Generalitat de Catalunya a Girona 1995-97 i directora de la Filmoteca de Catalunya  1997-2000 i cap de gabinet del conseller de Cultura Jordi Vilajoana 1999-2003 El 2011 fou nomenada directora de la Casa de Cultura de Girona  antologada a Vibracions celestials 1999, Monòlegs a tres bandes 1992 i Anys i anys 1999 amb El silenci dels…

D’origen humil, començà a treballar a dotze anys, i a quinze s’implicà en la lluita política contra la dictadura del xa, fet que el portà a ser empresonat i torturat Posteriorment, combaté el fonamentalisme islàmic i derivà el seu activisme cap a la literatura i el cinema, que veié com uns mitjans que, a més del vessant artístic, servien per a modificar les consciències Formà part de l’anomenada Nova Ona del cinema iranià —amb directors com Abbas Kiarostami, Jafar Panahi Majid Majidi i Bahman Ghobadi—, ha escrit guions i obres de teatre, i el 1996 fundà l’escola de cinema Makhmalbaf Film…

Fou un dels impulsors del ‘nou cinema alemany’ amb Der junge Törless ‘El jove Törless’, 1965 Molts dels seus films, sovint a partir d’obres literàries, fan una anàlisi històrica d’Alemanya Michael Kohlhass, der Rebell ‘Michael Kohlhass, el rebel’, 1968, Der Plötzliche Reichtum der armen Leute von Kombach ‘La sobtada riquesa dels pobres de Kombach’, 1970, Die verlorene Ehre der Katharina Blum ‘L’honor perdut de Katharina Blum’, 1975, Der Fangschuss ‘El tret de gràcia’, 1976, Die Blechtrommel ‘El tambor de llauna’, 1980 També són adaptacions literàries Un amour de Swann 1983, Death…

El 1995 debutà amb El perquè de tot plegat , de Ventura Pons, i des d’aleshores ha tingut una trajectòria cinematogràfica en la qual ha freqüentat el cinema d’autor Ha intervingut en pellícules com Las horas del día 2003, A la ciutat 2003, Inconscientes 2004, 53 dies d’hivern 2006, Yo 2007, El silenci abans de Bach 2007, Les dues vides d’Andrés Rabadán 2008, premi Gaudí al millor actor 2010, Herois 2010,  La mosquitera 2010, El bosc 2011,  Insensibles 2012,  Wakolda 2013,  Truman  2015,  Chiamatemi Francesco - Il Papa della gente 2015, Twice Upon a Time in the West 2015,  Mal de…

Vida Després d’estudiar arquitectura a Barcelona i Pamplona, es matriculà en Cinematografia en l’School of Visual Arts de la Universitat de Nova York 1980-82 Com a fotògraf, exposà els seus treballs a Barcelona i Eivissa A més, gravà en vídeo concerts, illuminà obres teatrals i durant dues temporades enregistrà en vídeo el programa operístic del Gran Teatre del Liceu El 1985 debutà com a director de fotografia amb el llarg Qui t’estima, Babel Ignasi P Farré A partir de llavors combinà el cinema amb la illuminació en vídeo de sèries de televisió Temps de silenci , Tomates y…

S’inicià en el periodisme treballant en premsa i ràdio, però en els darrers quinze anys es dedicà plenament a la televisió Començà a Televisió Espanyola i ben aviat s’incorporà al programa 30 minuts de TV3, on treballà vuit anys Posteriorment fou nomenat responsable d’Actualitat i Nous Formats de Televisió de Catalunya i, després, responsable de programació Al principi del 2004, Joan Majó el nomenà director de Televisió de Catalunya, en substitució de Joan Oliver, càrrec que exercí fins al maig de 2008, en què fou substituït per Mònica Terribas Al juliol del mateix any fou nomenat nou…

Vida Treballà amb un grup de teatre d’afeccionats d’Alella Maresme, i debutà professionalment el 1985 amb Pum Xirivicu de la companyia de teatre infantil La Trepa L’any següent protagonitzà el muntatge de Josep Maria Flotats, El despertar de la primavera , seguit de Lorenzaccio 1987, El misàntrop 1987 i El temps i els Conway 1992 El 1991 fou descobert pel director Antonio Chavarrías, amb qui treballà en el thriller Manila , que li valgué el premi d’interpretació de la Generalitat i el de l’Associació d’Actors i Directors El mateix any rodà Chatarra Fèlix Rotaeta i El llarg hivern Jaime Camino…