Resultats de la cerca

La seva extrema ductilitat li permeté d’encarnar amb idèntica fortuna els papers més diversos, des de la comèdia, com You Can't Take it with You 1938 i It's a Wonderful Life 1946, fins al drama Greatest Show on Earth 1952, Rear Window 1954, The Rope 1948, passant pel western , com Winchester 73 1948, Broken Arrow 1950 i Two Rode Together 1961 El 1940 obtingué l’Oscar per Philadelphia Story , el 1958 fou premiat a Sant Sebastià per Vertigo i l’any següent a Venècia per Anatomy of a Murder El 1962 obtingué el premi d’interpretació a Berlín pel conjunt de la seva carrera, i l’any 1985 rebé un…

Vida Fill i germà d’actors –Rafael Calvo i Eduardo Calvo, respectivament– s’inicià en el doblatge als estudis parisencs de Joinville 1932 Després de la guerra civil treballà en els Estudios Cinematográficos Orphea Films, però, sobretot, en els Estudios Metro-Goldwyn-Mayer, on aviat destacà doblant a Stewart Granger o Clark Gable Debutà com a actor en Arribada forzosa 1943, Carlos Arévalo El 1950 fou contractat per Voz de España, on treballà com a fou director de doblatge, i posà veu a actors com Gregory Peck També actuà en coproduccions com ara Rei de reis King of Kings , 1961,…

A quinze anys debutà en Give Us the Moon 1944, de V Guest, i aviat esdevingué una destacada actriu del cinema britànic pels seus papers a Caesar and Cleopatra 1945, de G Pascal, Great Expectations 1946, de D Lean, Black Narcissus 1947 de M Powell, Hamlet 1948, Copa Volpi del Festival de Venècia, de L Olivier’s, The Blue Lagoon 1949, de F Launder, i So Long at the Fair 1950, d’A Darnborough i T Fisher Després de The Clouded Yellow 1950, de R Thomas, anà a Hollywood, on donà un nou impuls a la seva carrera amb, entre d’altres, Angel Face 1952, d’O Preminger, The Actress 1953, de G Cukor, el…

S’inicià en el món de l’espectacle a l’inici de la dècada de 1950 com a autor d’acudits per a diversos diaris, i posteriorment passà a la televisió Cursà estudis de comunicació i cinema a la Universitat de Nova York i al City College de la mateixa ciutat Més endavant destacà com a autor i intèrpret de monòlegs i l’any 1965 escriví el seu primer guió per a la comèdia What’s New, Pussycat , dirigida per Clive Donner L’any següent dirigí el seu primer film, What’s Up, Tiger Lily , una paròdia de les històries d’espies, en el qual també actuà El seu segon film, Take the Money and Run , donà un…

Vida Seguint l’estela del seu germà Alejandro, el 1939 i un cop acabada la guerra, marxà a Barcelona, on treballà als estudis de doblatge de la Metro-Goldwyn-Mayer, i després a Voz de España, sense estar mai fix enlloc Prengué l’alternativa quan, el 1940, interpretà per primer cop la veu de James Stewart, al qual quedà lligat durant tota la seva carrera, a més de doblar actors com ara Robert Young, Charles Aznavour i Robert Donat També exercí de director i ajustador a Orphea Film, activitat que no reprengué fins molts anys després, cap al 1991 Durant la dècada del 1950 participà al Teatro…

Llista de premiats 1929-1940 / 1941-1950 / 1951-1960 / 1961-1970 /  1971-1980  / 1981-1990 / 1991-2000 / 2001-2010 / 2011-2020 / 2021- 1941 edició núm 13  Pellícula Rebecca d’A Hitchcock Director John Ford per The Grapes of Wrath Actor principal James Stewart per The Philadelphia Story Actriu principal Ginger Rogers per Kitty Foyle 1942 edició núm 14 Pellícula How Green Was My Valley de J Ford Director John Ford per How Green Was My Valley Actor principal Gary Cooper per Sergeant York Actriu principal Joan Fontaine per Suspicion 1943 edició núm 15  Pellícula Mrs Miniver de W…

La Biennal d’Art de Venècia va incloure un pavelló sencer dedicat a la cultura i l’art catalans © IRL / Pietro Battisti La cultura catalana encadena tres anys de projecció internacional més que notable en diferents àmbits si el 2007 la literatura va ser la convidada d'honor a la Fira del Llibre de Frankfurt i el 2008 la cultura catalana en general va ser-ho al Festival de Guanajuato, enguany va ser la primera ocasió en què l'art del país va disposar d'un pavelló propi a la prestigiosa Biennal de Venècia Catalunya va mostrar a la biennal --un dels esdeveniments internacionals més importants d'…

La cinematografia com a art Els començaments 1895-1908 La primera realització cinematogràfica presentada al públic fou Arrivée du train à La Ciotat de Louis Lumière París, 28 de desembre de 1895 Era un breu reportatge documental, i tingué tant d’èxit que mogué Lumière a enviar diversos agents pels països europeus per tal que filmessin reportatges sobre esdeveniments d’interès públic per exhibir-los després a París Lumière pensava que el seu invent tenia un interès purament científic i que no arribaria a gaudir d’una difusió entre les grans masses, amb la qual cosa no li preveia un avenir…