Resultats de la cerca

La pràctica teatral es revela en els seus films, centrats gairebé sempre en un problema sentimental i amorós Picnic , 1955 Bus Stop , 1956 Sayonara , 1957, tema que es manté en les seves comèdies musicals posteriors South Pacific 1958, Fanny 1961, Camelot 1966, Paint Your Wagon 1968

La indústria cinematogràfica dels EUA la convertí en la bellesa-mite dels anys cinquanta, i no fou fins més tard que hom reconegué el seu talent dramàtic Interpretà Niagara 1953, River of No Return 1954, The Seven Year Itch 1955, Bus Stop 1956, Some Like it Hot 1959, Let's Make Love 1960, The Misfits 1960, amb argument del seu tercer marit el dramaturg Arthur Miller Se suïcidà

Autor d’un assaig sobre el muntatge cinematogràfic, fou un dels fundadors del free cinema , dins el qual dirigí Saturday Night and Sunday Morning 1960 i Isadora 1968 Es traslladà a viure als EUA, on posteriorment realitzà The Gambler 1974, Who'll Stop the Rain 1977, The French Lieutenant's Woman 1981, Sweet Dreams 1985 i Everybody Wins 1990 Com a teòric del cinema publicà Tècnica del muntatge cinematogràfic 1953

Actor des del 1953, actuà com a secundari en moltes de les pellícules dirigides per ell mateix, com ara  Alex in Wonderland 1970 Guionista i realitzador de televisió, debutà el 1962 en el cinema Dirigí comèdies agredolces, molt centrades en els ambients intellectuals de Nova York Cal esmentar-ne  Bob & Carol & Ted & Alice 1970, Blume in Love 1973, Harry & Tonto 1974, Next Stop, Greenwich Village 1976, An Unmarried Woman 1978, Tempest 1981, Moscow on the Hudson 1984,  Down and Out in Beverly Hills 1986, Moon over Parador 1988, Enemies, a Love Story 1989 i Scenes…

Després de diverses interpretacions teatrals i televisives, es féu cèlebre per la sèrie Rich Man, Poor Man 1976, gràcies a la qual pogué després protagonitzar pellícules Ha interpretat, entre d’altres, The Deep 1977, de PYates Who'll Stop the Rain 1978, de KReisz Heart Beat 1980, de JByrum 48 Hrs 1982, de WHill Under Fire 1983, de RSpottiswoode Farewell to the King 1989, de JMilius Cape Fear 1991, de MScorsese The Prince of Tides 1991, de BStreisand Lorenzo's Oil 1992, de GMiller I Love Trouble 1994, de ChShyer Mulholland Falls 1996, de LTamahori Afterglow 1997, d’ARudolph U Turn…

L’any 1992, amb divuit anys, es traslladà a Los Angeles per estudiar cinematografia al Columbia College, on es formà com a tècnic en edició i muntatge S’inicià professionalment en el cinema publicitari i en videoclips, amb els quals obtingué renom L’any 2004 fou contractat per la productora Warner Bros i rodà el seu primer film,  House of Wax 2005, film de terror que obtingué un notable èxit El seu segon llargmetratge,  Goal II Living the Dream 2007, girava entorn del món del futbol, però en la seva producció següent, Orphan 2009, retornà al gènere de terror Amb el thriller Unknown 2011…

Es formà al Hollywood Studio Club, amb Charles Laughton i a l’Actors Studio de Nova York Inicialment encasellada en papers determinats pel seu físic, aviat trencà amb aquest estereotip i desenvolupà unes aptituds dramàtiques que li permeteren interpretar papers diversos fins a una edat molt avançada Debutà el 1943, però el seu primer paper protagonista fou a Take one False Step , de Ch Erskine 1949, als quals seguiren, entre més d’un centenar de títols, Winchester 73 , d’A Mann 1950, A Place in the Sun , de G Stevens 1951, The Diary of Anne Frank , de G Stevens Oscar del 1959 a la millor…

Vida Després d’estudiar belles arts a la Universistat de Barcelona i de diverses feines artístiques, el 1986 començà com a escenògraf teatral Entrà al món del cinema com a ajudant de decoració en Laura a la ciutat dels sants 1986, Gonzalo Herralde i feu el salt a la direcció artística i al disseny de producció amb Una ombra al jardí 1988, Antonio Chavarrías Rebé sengles premis de Cinematografia de la Generalitat a la millor direcció artística el 1992 i el 1994 per La banyera 1989 i Els de davant 1993, ambdós de Jesús Garay Ha treballat també per a la televisió en les sèries Un día volveré…

Als disset anys deixà els estudis per guanyar-se la vida Després de cinc anys a l’exèrcit, ingressà en un seminari catòlic on treballà amb invidents El 1990 decidí dedicar-se a la pintura i anà a París, on descobrí el cinema Dos anys més tard començà a escriure guions, i el 1996 rodà el seu primer film,  Ag-o  ‘Cocodril’ Seguiren  Yasaeng dongmul bohoguyeog  ‘Animals salvatges’, 1997, rodat a França  Paran daemun  ‘La fonda del gabial’, 1998  Real Fiction  2000  Seom  ‘L’illa’, 2000, pel qual rebé diversos premis i es donà a conèixer internacionalment  Suchwiin bulmyeong  ‘Adreça…