Resultats de la cerca
Es mostren 50 resultats
Totò
Cinematografia
Arts de l'espectacle (altres)
Nom artístic d’Antonio De Curtis, còmic i actor de varietats i de cinema italià.
Debutà a 20 anys actuant en cafès concert i revistes teatrals de gran ressò popular La seva carrera al cinema 1937-67 fou un pàllid reflex de la teatral Participà en molts films l’únic interès dels quals foren les seves genials pallassades Tanmateix hom pot destacar, entre altres, Napoli milionaria 1950 d’E De Filippo, Guardie e ladri 1951 de Steno i Monicelli, La mandragola 1965 d’ALattuada i Uccellacci e Uccellini 1966 de PPPasolini
Rouben Mamoulian
Cinematografia
Director cinematogràfic nord-americà d’origen armeni.
Procedent del teatre, es formà amb KStanislavskij, i el 1918 formà companyia pròpia Emigrat als EUA el 1923, hi dirigí sobretot musicals, entre els quals Porgy and Bess , de GGershwin S'incorporà a l’àmbit cinematògrafic quan aparegué el cinema sonor, i hi dugué a terme una tasca important, plena d’eficàcia i de sensibilitat, iniciada amb Applause 1929, City Streets 1931, Dr Jekyll and Mr Hyde 1932, Queen Christina 1933, Becky Sharp 1935, primer film en color, premiat a Venècia, The Mark of Zorro 1940 i Silk Stockings 1957 Tanmateix, es mantingué sempre actiu com a autor teatral…
Roberto Fandiño
Cinematografia
Director cinematogràfic cubà.
En la seva joventut dirigí algunes obres teatrals i, collaborà, entre d’altres, en coreografies d’Alicia Alonso S'inicià en el cinema amb documentals que exalçaven la Revolució Cubana Carta del presidente Dorticós a los estudiantes chilenos , 1960 Ganaremos la paz , 1962 Primero de Mayo socialista , 1962 un dels quals Gente de Moscú , 1963, tanmateix, li comportà dificultats amb la censura que continuaren en produccions posteriors Després de la retirada del seu primer de ficció, la sàtira El bautizo 1967, s’exilià a Espanya, on es nacionalitzà a mitjan anys setanta i rodà La…
Mahier Films
Cinematografia
Distribuïdora creada cap a la meitat de la dècada del 1950 per Francisco Hierro Gómez (Jerez de la Frontera, Cadis 1915 - Barcelona 1995) a Barcelona.
Inicialment s’especialitzà en la importació i distribució de films argentins i mexicans, tot i que també en presentà d’europeus Entre el 1962 i el 1964 signà un contracte amb la Metro-Goldwyn-Mayer per a distribuir arreu de l’Estat les reposicions d’aquesta companyia, entre les quals hi havia gairebé tots els films de Tarzán i dels germans Marx Gràcies a aquestes reestrenes tan comercials la casa visqué la seva millor etapa També distribuí reposicions de títols d’altres marques, com la Warner Bros, la United Artist o la Universal A la darreria de la dècada del 1980, es canvià el nom per…
Josep Lluís Font i Martí
Cinematografia
Director cinematogràfic.
Estudià al Centro Sperimentale di Cinematografia de Roma i completà la formació amb una estada a Nova York Amb Gianfranco Mingozzi rodà el documental Hombres y toros 1957, premiat a Mont-real i a Oberhausen Posteriorment rodà més documentals, produïts pels estudis Balcázar Fiesta en Pamplona 1959, Velázquez 1961, El rejón 1961 i Tierra del Fuego 1962 L’any 1963 estrenà el seu únic llargmetratge, Vida de familia , una visió crítica de la burgesia catalana i també la seva obra més aconseguida i personal Tanmateix, l’escàs ressò que obtingué el film l’obligà a continuar dedicant-se…
Josep Masana i Fargas
Cinematografia
Exhibidor i fotògraf.
Afeccionat des de molt jove al cinema i la fotografia, començà organitzant vetllades cinematogràfiques al cine Alhambra de la seva ciutat Després de muntar sessions en diversos locals de Mollet, Caldes de Montbui, la Garriga i Sant Feliu de Codines, el 1921 obrí a Barcelona una galeria fotogràfica Aquest local fou també la seu de l’Oficina d’Informació Cinematogràfica, de la qual fou director gerent, i Ramon Jené en fou l’administrador Ambdós editaren el "Boletín de Información Cinematográfica" 1922-26, en el qual J Masana escriví retrats d’algunes de les figures del món de l’espectacle que…
Nicolas Roeg
Cinematografia
Director cinematogràfic anglès.
Autodidacte, començà a treballar com a editor en la indústria del cinema El 1962 fou director ajudant a Lawrence of Arabia , però renuncià al càrrec per desacords amb el director principal, David Lean Treballà també amb Roger Corman The Masque of the Red Death , 1964, François Truffaut Fahrenheit 451 i John Schlesinger Far from the Madding Crowd , 1967 Debutà com a director principal el 1968 amb Performance conjuntament amb Donald Cammell, que s’estrenà dos anys més tard per les escenes de violència i consum de drogues que contenia De manera similar, Don’t Look Now 1973 causà polèmica per…
Antoni Llorens i Olivé
Cinematografia
Distribuïdor, exhibidor i productor cinematogràfic.
Després de treballar en diverses productores, el 1980 creà la cadena Lauren Films, que aviat es convertí en una de les primeres empreses audiovisuals espanyoles, amb prop d’un centenar de sales a tot l’Estat Tingué el monopoli de la productora Orion, i distribuí grans èxits de taquilla, com ara Terminator estrenada a l’Estat espanyol el 1985, The Woman in red 1984, Platoon 1987 i, posteriorment, films de Woody Allen, entre d’altres Produí també els primers èxits de Pedro Almodóvar La ley del deseo , 1987 Mujeres al borde de un ataque de nervios , 1988 També contribuí a la difusió de films d…
Las Máscaras Negras
Cinematografia
Pel·lícula del 1919; ficció de 109 min., dirigida per Joan Maria Codina [dir. art.], Joan Solà i Mestres [dir. tèc.].
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Studio Films Barcelona GUIÓ JMCodina FOTOGRAFIA JSolà i Mestres blanc i negre, normal INTERPRETACIÓ Bianca Valoris, Anita Stephenson, Silvia Mariategui, Rosarito Calzado, Susana Roumestan, Josep Balaguer, Julián de la Cantera, Baltasar Banquells, Ramon Quadreny, Josep Ardèvol ESTRENA Barcelona, final del 1920 Sinopsi La societat secreta Las Máscaras Negras assassina un científic anomenat Winter, que havia descobert un nou explosiu Tanmateix només aconsegueixen la meitat de la fórmula Després de diverses aventures en un castell, reunions secretes,…
Malcolm McDowell
Cinematografia
Nom amb el qual és conegut l’actor anglès Malcolm John Taylor.
Estudià a la London Academy of Music and Art, mentre es guanyava la vida amb ocupacions diverses Després d’algunes aparicions en sèries de televisió, debutà en el film Poor Cow 1967, de K Loach, tot i que en l’edició final del film, el fragment on apareixia fou suprimit Un any després, tanmateix, Lindsay Anderson el contractà com a protagonista de If , que el donà a conèixer, i amb el qual rodà posteriorment Lucky Man 1973 i Britannia Hospital 1982 El 1971 actuà a les ordres de Stanley Kubrick com a Alex De Large, protagonista de A Clockwork Orange , que li donà fama mundial…