Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
adaptació
Cinematografia
Literatura
Reelaboració d’una obra literària en una altra llengua, gènere o mitjà expressiu.
Per exemple, el Pigmalió de George Bernard Shaw, traslladada del món original londinenc al barceloní per Joan Oliver, o la novella El procés de Franz Kafka, convertida en peça dramàtica per André Gide i Jean-Louis Barrault i, més tard, convertida en film per Orson Welles Les adaptacions d’obres literàries al cinema són molt abundants aquest és el cas de l’anomenat film d’art
Nicole Kidman

Nicole Kidman (2011)
Christian (CC BY-NC-ND 2.0)
Cinematografia
Actriu cinematogràfica nord-americana.
Traslladada a Austràlia, debutà en el cinema d’aquest país en papers secundaris fins que l’èxit de Dead Calm 1989, de Phillip Noyce, on exercia de protagonista, li obrí les portes del cinema nord-americà i s’ha convertit en una de les actrius més distingides Altres títols són Days of Thunder 1990, de Tony Scott Billy Bathgate 1991, de Robert Benton Far and Away 1992, de Ron Howard Malice 1993, de Harold Becker My Life 1993, de Bruce Joel Rubin Batman Forever 1995, de Joel Schumacher To Die For 1995, de Gus van Sant, en la qual obtingué un Globus d’Or Portrait of a Lady 1995, de Jane Campion…
Hispano Foxfilm
Cinematografia
Distribuïdora nord-americana establerta a Barcelona el 1924 amb Joseph P.
Ryan com a primer director gerent de la Fox a l’Estat espanyol Alfons Carrera en fou el sotsdirector i entre els empleats destacà un jove Enric Aguilar i Campderrós Abans que la filial americana de la Fox s’installés a l’Estat espanyol, l’empresari Julián de Ajuria Cortázar tingué, a partir del 1917, l’exclusiva de les seves produccions , i des del 1919 també Joan Verdaguer El 1928 el nou gerent Sidney S Horen donà a conèixer la versió espanyola del noticiari Fox-Movietone , d’una gran acceptació, amb qui s’inicià pràcticament l’etapa del cinema sonor S Horen fou substituït per Pere Bistagne…
Gonzalo Suárez Morilla
Cinematografia
Literatura
Escriptor i director cinematogràfic.
Vida i obra Cursà estudis de filologia francesa a Madrid i el 1953 debutà com a actor al Teatre Espanyol Universitari El 1956 viatjà a París i el 1959 s’installà a Barcelona El contacte amb l’entrenador de futbol Helenio Herrera, el seu padrastre, li facilità l’accés a la premsa esportiva, on publicà amb el pseudònim de Martin Girard Com a escriptor feu el relat Bailando para Parker , adaptat per Vicente Aranda a Las crueles El cadáver exquisito 1968 i les novelles De cuerpo presente 1963, traslladada a la pantalla per Antton Eceiza 1965, Los once y uno 1964, Trece veces trece…
,
Josep Joan Bigas Luna
Cinematografia
Director.
Vida Cursà estudis de ciències econòmiques abans d’entrar al món del disseny sota el guiatge de Carles Riart, amb el qual fundà l’Estudi Gris En solitari inicià una producció que derivà en l’exposició Taules 1973 en la collecció de 200 fotografies Polaroid 1975, sala Vinçon i en el llibre Anotacions 31 de desembre del 1974 Després d’un primer curt en 8 mm, El llit, la taula 1971, el 1977 rodà tres cintes experimentals, Carles Riart Juan Sevilla i Mona y Temba , a més d’11 curts eròtics posteriorment comercialitzats en vídeo Historias impúdicas El salt al camp professional el feu amb…